1. LA COMUNITAT VALENCIANA I EL PSPV TRES DÈCADES DESPRÉS.

2. El paper del PSPV com a instrument per a la democràcia, el progrés i l'autogovern dels valencians.

3. Un compromís permanent amb la societat valenciana.

4. Els homes i dones socialistes venim d'un temps llunyà i esperançat, en el que amb l'esforç de molts, vam véncer les majors dificultats: la misèria i la indiferència davant de l'explotació del món del treball i davant del mateix esforç mancomunat per desterrar ambdós. Fins a situar la qüestió social en el centre de la política perquè ens remetia a les necessitats essencials d'immenses majories.

5. Vam véncer el que pareixia més difícil en els temps foscos de privació de llibertats i escarni dels drets fonamentals: aconseguir la democràcia conservant la dignitat. I al mateix temps, obrir-nos a generacions noves que tenien posades les seues expectatives en un futur que estava per escriure's i el protagonisme del qual corresponia als nous temps.

6. La nostra sort no ha sigut diferent de la de centenars de milers d'altres valencians i valencianes al llarg de 122 anys d'acció ininterrompuda en la nostra Comunitat del Partit Socialista Obrer Espanyol. Junts, amb la gran majoria dels ciutadans, vam véncer a la por i al silenci per a construir a partir de 1977 l'Estat social de dret que disfrutem avui en dia, siguen quins siguen les nostres creences, el nostre mode d'opinar i els nostres projectes personals i compartits, perquè hem fet de la tolerància i la pluralitat valors suprems que garantixen la convivència.

7. En 1977, amb les primeres eleccions lliures després de més de quaranta anys, el PSOE va emergir com la primera opció política dels valencians; unia una tradició de progrés i una profunda renovació de projectes, líders i formes de fer política. Amb els seus vots, els ciutadans valencians van fer del PSOE el partit de la llibertat, la igualtat i la solidaritat; van fer més, perquè mentre la població de la resta d'Espanya es va inclinar cap al centredreta, els electors de la nostra Comunitat ens van atorgar la majoria dels diputats i senadors electes per a les Corts Constituents.

8. En 1978 els socialistes valencians –PSOE (PV), USPV, PSP-PV i PSPV- aconseguim unir-nos en un sol partit, el Partit Socialista del País Valencià-PSOE. Aquesta unitat ens va permetre assumir el repte de liderar, amb convicció i capacitat de portar a bon port, la transició cap a una societat plenament democràtica i la recuperació de l'autogovern que havíem perdut fa quasi tres segles, ara reintegrat sobre fonaments que mai abans havien existit: la voluntat de ciutadans lliures i iguals en drets, base del modern exercici de la sobirania, i la pluralitat política.

9. Al llarg de la nostra història, els socialistes hem conegut les situacions més diverses: l'adversitat més dramàtica i el major dels reconeixements a través de la confiança depositada pels ciutadans, homes i dones progressistes, unes vegades perquè governàrem els municipis i l'autonomia o contribuírem al Govern d'Espanya, i altres perquè des de l'oposició férem una defensa dels interessos generals ignorats o atropellats.

10. En tot aquest llarg període ens hem adaptat a les noves realitats, a la societat que canviava amb nosaltres i per les seues mateixes dinàmiques, perquè aquesta no es detindrà perquè ens tanquem amb els nostres problemes. Mitjançant la proximitat a eixes realitats continuem sent fidels al que representem i útils a eixa mateixa societat: el canvi és consubstancial a una força política com la socialista, que té posades les seues mires en la consecució de les més altes cotes de llibertat, de justícia, progrés, cultura i benestar, en l'erradicació de la desigualtat i la discriminació, en la potenciació de les qualitats dels éssers humans, en un món que no cessa de modificar-se.

11. En diferents etapes, els socialistes ens hem dotat d'una organització implicada amb el territori. Al juliol de 1905 es va crear la Federació Socialista Valenciana, que reunia i coordinava a les agrupacions de l'actual Comunitat; el creixement del partit i l'acció electoral va aconsellar en 1931 donar pas a tres federacions provincials. Durant la transició a la democràcia, el PSOE va tornar a dotar-se d'una direcció política comuna al País Valencià i el procés es va consumar mitjançant la fundació del PSPV, una federació solidària amb la resta del PSOE i un partit que simbolitzava el compromís amb un país que anàvem fent, i per al que preteníem els majors nivells d'autogovern en el marc d'un Estat comú, democràtic i així mateix solidari.

12. Els socialistes hem sigut peça essencial en la devolució de la veu i els drets als ciutadans en el procés que va conduir a instaurar el vigent sistema constitucional. Sent el partit més votat en les tres primeres eleccions generals de la democràcia, entre 1978 i 1982 vam contribuir de manera decisiva a la construcció de l'autonomia, el règim polític-administratiu que crea una fructífera proximitat entre governats i governants al reconéixer la població la capacitat de decidir de manera directa en nombroses qüestions que li són pròpies al mateix temps que assenta les bases de la defensa i promoció de la nostra identitat.

13. Entre 1983 i 1995 els socialistes, representants de la majoria de la població, vam tindre la responsabilitat de construir l'Autonomia, la moderna Comunitat Valenciana. El desenvolupament de l'Estatut va significar posar en peu institucions noves, com la Generalitat, i dotar-les de contingut mitjançant la transferència de competències de l'administració central i l'ampliació de moltes altres, d'acord amb les necessitats que es creaven, i l'ús responsable de la capacitat legislativa reconeguda a Les Corts.

14. Van ser els anys de modernització de l'economia i la societat valenciana. I van ser, també, anys de responsabilitat governamental en què vam definir amb polítiques concretes els principis generals que caracteritzen un partit socialdemòcrata i valencianista. El protagonisme institucional dels socialistes es va correspondre durant quasi dos dècades amb una majoria de progrés, confiada en els canvis i en les propostes que el PSPV-PSOE oferia.

15. Les inèrcies polítiques, els errors d'apreciació davant dels canvis que s'estaven produint en la societat, en part conseqüència de l'èxit d'algunes de les polítiques impulsades, algunes decisions adoptades per l'administració central, també el cansament de la població, perquè no admetre-ho, van fer que els valencians buscaren en altres projectes una alternativa al que van considerar un exercici massa prolongat de govern.

16. Els socialistes, que en dos anys, de 1979 a 1982, vam assistir a un excepcional increment de respatller electoral en les eleccions generals de setze punts percentuals, del 37,4% al 53,3%, i que a les eleccions autonòmiques de 1983 vam mantindre un suport pròxim al 52% dels vots; vam començar a continuació a retrocedir en nombre de sufragis, a pesar de continuar sent el partit més votat i de conservar el govern de nombrosos municipis i de la Generalitat durant un llarg període: es van comptabilitzar deu punts de retrocés en 1987 (41,7%), a penes va haver-hi un repunt en 1991 (43,3%), per a patir un important revés en la següent convocatòria, de 1995 (34,3%). El PSPV va entrar aleshores en una etapa de debilitat crònica, confirmada en els comicis autonòmics del 1999 i generals de 2000, on per primera vegada coincidien els baixos nivells de respatller electoral (34,4% en ambdós casos).

17. En suma, el PSPV no va aconseguir conservar el cabal de confiança acumulat en la seua fase d'ascens ni va aconseguir contrarestar davant de la població, mitjançany el seu lideratge social, la coordinació amb el govern central i les polítiques de comunicació, el fort desgast que va experimentar quasi des del començament del seu mandat al capdavant de la Generalitat, de la qual cosa trobem signes inequívocs a les eleccions locals de 1991 i generals de 1993, quan el Partit Popular primer li arravassa importants alcaldies i després sobrepassa el socialista en la Comunitat Valenciana en nombre de diputats.

18. L'etapa de recomposició interna del PSPV emprés l'any 2000, a pesar de la voluntat de superació, no ha aconseguit reactivar-ho però ha introduït un nou factor que mou a la reflexió: en les eleccions generals de 2004 el partit es va situar per damunt del 43% dels vots i en 2008 en el 41,3%, un percentatge lleugerament inferior al de la mitjana espanyola, al marge de la sensació de decepció que s'ha estés darrere de l'última convocatòria, mentre en les eleccions autonòmiques el PSPV a penes aconsegueix moure's de les xifres de 1995: un 36,5% en 2003, un 35% en 2007.

19. Tretze anys després, resulta evident que el Partit Socialista va subestimar la naturalesa del revés electoral que va suposar la pèrdua de la Generalitat. La introspecció a què ens entreguem durant cinc anys de debats i disputes, lluny de facilitar una ràpida recuperació, ens va distanciar del que realment importava als ciutadans. Mentrestant, mitjançant terminis i estratègies successives, el partit de la dreta va saber reunir en una sola formació als diferents grups ideològics i regionalistes que fins aleshores es disputaven l'espai conservador i va conquistar una part substantiva de l'electorat de centre.

20. El percentatge de vots (43%) que en 1991 ens va permetre obtindre majoria en Les Corts, avui resulta francament insuficient per a governar, perquè el PP ens trau entre onze punts percentuals en les generals i divuit en les autonòmiques, al mateix temps que s'ha reduït l'espai polític i electoral de les restants forces d'esquerra o nacionalistes, amb una distribució del vot cada vegada més concentrada en les dos opcions que es disputen la confiança de la ciutadania.

21. Els dos últims comicis (2007 i 2008) confirmen que els socialistes hem atret suports abans orientats a EUPV i en menor grau al BNV, però el PP creix també a costa d'electors centristes que en el passat ens votaven i nous electors potencialment progressistes. Les elevades taxes de participació que ofereix la Comunitat Valenciana en aquestes dos convocatòries (71% i 79%), posen en dubte l'afirmació sostinguda en l'última dècada d'un abstencionisme del votant d'esquerra, faltat de motivació i identificació amb les opcions que se li oferien, encara que és obvi el retraïment dels que ens voten en les eleccions generals i deixen de fer-ho en les autonòmiques, entre 250.000 i 300.000 en 2003/2004 i 2007/2008.

22. També d'eixa diferència hem d'extraure conseqüències encara que el diferencial de vots generals/autonòmiques ha sigut una constant des de 1983, que es va intensificar a partir de 1995.

23. D'una altra part, la mirada a l'evolució del vot en el passat hauria de mostrar-nos dos coses: l'existència d'un sòl de respatller ciutadà important, superior a qui permet governar el Partit Socialista en diverses comunitats autònomes, i la possibilitat de remuntar diferències notables, com ja hem fet i com va fer també la dreta a costa nostra, encara que convé tindre present que excepte quan es produïxen crisis internes, ha anat desapareixent la volatilitat del sufragi i els avanços tendeixen a ser graduals. De nosaltres i el nostre treball polític depén en gran manera variar eixa tendència.

24. Els socialistes, igual que en moments decisius del nostre passat, des del més llunyà a què es va reiniciar en 1977, igual que en la generosa tessitura de 1978, quan acordem unir-nos en un sol partit i fundar el PSPV, hem d'assumir la nostra experiència i la nostra història, aprendre de l'una i l'altra, sense deixar per això de mirar de front el moment actual i pensar el futur.

25. Els noms no fan les coses però permeten reconéixer-les. Una nova etapa i un nou temps reclamen una reformulació dels modes de fer política, tant més necessària en la nostra Comunitat quan el partit, capaç de mantindre la presència en la pràctica totalitat dels municipis, de governar molts d'ells, d'aportar un apreciable nombre de parlamentaris al grup que possibilita el Govern d'Espanya, es troba des de fa més de tres lustres en l'oposició de les tres capitals de província i de les tres diputacions, estarà setze anys en l'oposició en Les Corts Valencianes i retrocedix en ciutats mitges fins ara graner de suport socialista.

26. Eixe nou temps pel qual ens comprometem a treballar es simbolitza en una denominació distinta amb què desitgem expressar la refundació del partit i dels seus horitzons, aquells que condueixen a una majoria de progrés i al Palau de Les Corts i de la Generalitat: Partit Socialista de la Comunitat Valenciana-PSOE.

27. A res renunciem, sinó a les inèrcies i al conformisme que puguen haver guanyat a uns pocs. Continuem sent el que hem sigut, el partit dels socialistes valencians, el partit que va saber sumar voluntats i fins a cultures polítiques diferents per a donar lloc a una altra de nova, que ara requereix al seu torn ser renovada.

28. Som el partit que millor identifica a la majoria del valencianisme polític, com ho demostren els resultats electorals i els estudis d'opinió durant tres dècades. Som el partit que ha fet possible l'autonomia valenciana i la va dotar de contingut institucional i legislatiu.

29. Som un partit responsable, que inclús des de l'oposició ha sabut aprofitar l'ocasió històrica d'ampliar el marge d'autogovern dels valencians. Vam impulsar el nou Estatut i vam consensuar la seua aprovació en 2006. Sabem el país de què venim i que volem continuar fent. Però no és suficient.

30. La noció de País Valencià forma part del nostre projecte territorial i del nostre compromís amb homes i dones de què som part; pertany també a l'esfera de la cultura i els sentiments, i així continuarà sent. Però com a denominació política implica una incongruència amb el marc polític autonòmic que nosaltres mateixos hem promogut, el que respon a la denominació Comunitat Valenciana, que amb lleialtat vam governar durant dotze anys, la denominació que utilitzem en tots els tràmits de la nostra vida que ens relacionen amb l'administració, la denominació que els escolars aprenen i usen com pròpia de la seua autonomia. Un partit polític amb vocació de govern no pot aferrar-se a un imaginari particular –la representació que ens fem del món- que no es correspon amb el de la societat que aspira a persuadir i guanyar per a les seues propostes.

31. El PSCV-PSOE posa l'èmfasi en els homes i dones compromesos per igual amb el canvi i amb la valencianitat. S’entén “Socialistes Valencians” com un únic substantiu que situa el centre de l'acció en les persones en compte de mirar cap a l'estructura partidària, un valuós instrument però no més que una ferramenta en mans dels seus afiliats, al servei de la societat.

32. El nostre paper en les institucions: responsables del benestar i del progrés.

33. Quan els socialistes valencians vam guanyar les primeres eleccions a Les Corts al juny de 1983 teníem davant de nosaltres dos grans reptes: edificar el sistema autonòmic –la Generalitat- i promoure les polítiques que crearen riquesa i redistribuïren la renda en forma de serveis, polítiques que permeteren l'avanç de la nostra societat. Responíem així a les expectatives creades pel naixent règim d'autonomia que venia sent enfosquit en l'etapa prèvia pels obstacles que posava la dreta.

34. A mesura que es transferien competències, funcionaris públics i recursos econòmics, la Generalitat va escometre un ambiciós programa d'infraestructures educatives i culturals amb la implantació de l’ensenyament del valencià en els centres escolars, l'aprovació de la Llei d'ús i ensenyament del valencià, la Llei de creació del Consell Escolar Valencià i la regulació dels Consells escolars de la Comunitat Valenciana; amb la planificació de nous centres docents, el ritme d'edificació i entrada en funcionament dels quals responia a l'abandó anterior de l’ensenyament públic i a l'augment del període d'escolarització obligatòria. En eixos anys es van crear l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) i l'Institut Valencià d'Arts Escèniques, Cinematografia i Música, referències i models de gestió per a la resta de l'Estat; es va emprendre la reforma i l'ampliació dels museus existents i la creació d'altres, com el de prehistòria de la Valltorta; es va constituir el consorci IVEI, dedicat a l'edició; es va realitzar el projecte d'una Biblioteca Valenciana; es van dotar centres culturals en nombrosos municipis; es va crear el Consell de Cultura com un òrgan consultiu i espai d'integració entre percepcions diferents del fet cultural valencià. La llei de creació de la RTVV va vindre a normalitzar una realitat sovint escamotejada i a potenciar l'ús de la llengua en condicions quotidianes. La llei de creació de la Universitat Jaume I de Castelló va atendre una àmplia demanda social i ha tingut una indubtable projecció. La creació de l'Institut Valencià d'Investigacions Agràries (IVIA) va assenyalar un camí d'especialització que després ha sigut imitat. A tot això es van unir els plans de finançament plurianual de les universitats públiques que els van donar estabilitat i van permetre planificar el seu desenvolupament al servei de la societat. Es van crear Plans de Foment de la Investigació, que per primera vegada van possibilitar estades de formació per a professors en centres de referència internacionals i van canalitzar recursos per a Investigació i Desenvolupament (I+D).

35. La transferència de les competències sanitàries va donar lloc a la creació del Servei Valencià de Salut, una de les peces essencials del benestar amb què estàvem i estem compromesos. La xarxa de centres públics d'atenció primària va ser potenciada com mai abans ho havia sigut i es van crear nous hospitals públics en ciutats mitges.

36. Respecte a polítiques d'igualtat, es va crear l'Institut de la Dona i es va aprovar la Llei de Serveis Socials, que donava lloc a una xarxa d'atenció bàsica a càrrec de personal qualificat en nombrosos municipis.

37. Es van crear la Sindicatura de Comptes i de Greuges, instruments bàsics de fiscalització de l'administració pública, i d'acord amb els plans de descentralització de l'Estat, es va constituir el Tribunal Superior de Justícia Valenciana. Es van crear també el Consell Econòmic i Social de la Comunitat Valenciana i el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana. L'Institut Valencià de la Joventut (IVAJ) va propiciar lleres de participació i de serveis específics per als joves.

38. A mig camí entre la defensa del patrimoni històric i mediambiental i l'ordenació del territori, varen començar a desplegar-se plans de protecció i regulació de l'expansió urbana que defenent interessos generals, sens dubte van entrar en col•lisió amb interessos particulars. Precisament en el pla municipal, els socialistes vam realitzar una àmplia transformació de la vida local des que en 1979 es van implantar ajuntaments democràtics. Les reformes dels plans d'ordenació urbana van estar orientades majoritàriament cap a la contenció del creixement incontrolat del sòl urbanitzable, la reserva d'espais per a equipaments públics i la creació de zones verdes i recreatives.

39. En un context de foment econòmic específic, es va crear l'Institut de la Xicoteta i Mitjana Indústria (IMPIVA), que incloïa la promoció de parcs tecnològics. La llei de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana va assentar les bases de les infraestructures autonòmiques i va donar pas a la construcció del metre de València que revolucionaria el transport urbà i les comarques pròximes a aquesta ciutat. En definitiva, la dotació de capital tecnològic, humà i d'infraestructures va presidir la nostra acció de govern, procurant en tots els casos compartir les nostres propostes amb empresaris i sindicats basant-se en els principis de diàleg social que sempre ens ha caracteritzat.

40. La crisi internacional, l'existència d'un sector siderúrgic deficitari i les previsions d'entrada en la Comunitat Econòmica Europea van portar al govern central a escometre una intensa reconversió industrial que, entre altres coses, va significar el tancament de la planta siderúrgica de Sagunt, qüestió que va situar el govern valencià en una difícil tessitura davant del brot de protesta social que el va acompanyar. La Generalitat, encara amb escassa capacitat de maniobra i sense a penes finançament, va dedicar els seus esforços a trobar eixides negociades, recol•locacions laborals i noves inversions que crearen un pol industrial i de serveis de noves característiques.

41. En eixos anys vuitanta, de crisi i reconversió de la indústria tradicional, la Generalitat socialista es va bolcar en la potenciació del teixit econòmic i dels serveis que auspiciaren l'Estat de Benestar com un avanç i com una reacció a l'efecte de la recessió. Els resultats van poder apreciar-se al començament dels noranta, quan la puixant economia valenciana, recuperada i impulsada, emprenia, encara davall l'administració socialista, una llarga dècada de considerable desenvolupament.

42. El canvi de model promogut per la dreta va truncar eixa trajectòria i es va virar cap a una expansió de base especulativa, insostenible i bolcada en l'ús intensiu de treball poc qualificat. Es va fer en detriment de l'economia productiva i de l'aposta per la incorporació d'innovació i capital humà especialitzat, o el desenvolupament de serveis amb un component de qualitat.

43. Va ser un altre temps, és cert. Els socialistes valencians hem de tindre present el que vam fer i reflexionar amb sentit crític sobre el que vam deixar de fer i els errors en què vam incórrer. Durant l'etapa de govern i mentre hem estat al capdavant dels ajuntaments. Hem de tindre memòria històrica recent. I no precisem reescriure el passat perquè ni forma part dels nostres hàbits ni hi ha motiu per a distanciar-nos d'ell. Abans al contrari, eixe passat va permetre que la Comunitat Valenciana que avui coneixem arribara a disposar d'un ampli marge d'autogovern associat al progrés i el benestar dels valencians. Amb polítiques essencialment racionals, cuidadoses amb el pressupost públic, amb absoluta transparència en els comptes.

44. Els projectes polítics, com sabem, precisen ser actualitzats. En eixe sentit, hem de tornar a elaborar una plataforma el prou atractiva com perquè la societat valenciana la identifique i la faça seua, la convertisca una vegada més en majoria de govern i restablisca la sintonia de la Generalitat amb el govern del canvi tranquil que des de 2004 dirigix el rumb d'Espanya.

45. Protagonistes del nou Estatut d'Autonomia, responsables de la seua aplicació.

46. Els socialistes valencians hem practicat sempre una tasca d'oposició lleial en les institucions. L'exemple més clar va estar en el pacte per al nou Estatut d'Autonomia, realitzat en l'anterior legislatura. Necessàriament va ser resultat d'una negociació un tant peculiar: els socialistes volíem un nou Estatut que avançara en l'exercici de l'autogovern i introduïra aspectes que no van poder ser previstos en 1982. I desitjàvem que no s'escapara l'ocasió, quan des del Govern d'Espanya presidit per José Luis Rodríguez Zapatero s'auspiciava l'aprofundiment en l'Estat autonòmic. El PP, que governava en la Generalitat, es va dedicar a posar sordina a les nostres reivindicacions autonomistes fins que va utilitzar la reforma de l'Estatut per a presentar-se com avançat del regionalisme, introduint elements més simbòlics -i anacrònics- que efectius i afegint una publicitada clàusula, sense valor jurídic, que revelava l'ús instrumental que concedia al nou Estatut.

47. Cal dir-ho alt i clar: el desenvolupament estatutari per part de l'actual Govern de la Generalitat posa en relleu la concepció torticera que el Partit Popular posseeix de l'autonomia i de la unitat i solidaritat de l'Estat. Ajorna les qüestions que permetrien una aprofundiment democràtica i la garantia de drets fonamentals, com la constitució del Consell de l'Audiovisual de la Comunitat Valenciana, que ha de vetlar pel respecte dels drets, llibertats i valors constitucionals i estatuaris en l'àmbit de la comunicació, açò és: per la pluralitat d'uns mitjans públics o de concessió administrativa, entre altres, que tenen en les seues mans la gestió del dret dels ciutadans a rebre una informació veraç i el respecte a les diverses formes de pensar i d'expressar-se.

48. El PP es serveix de la institució autonòmica per a responsabilitzar al Govern d'Espanya de tots els problemes de la Comunitat Valenciana, amb un patent menyspreu dels recursos que dóna l'Estatut d'Autonomia i l'autogovern per a atendre els problemes de la ciutadania, i promou campanyes insolidàries basades en el greuge i el victimisme.

49. El nou Estatut enumera i detalla els drets dels valencians i valencianes. Preveu l'aprovació d'una Carta de drets socials, mentres el Consell agita el fantasma d'imposicions absurdes als immigrants i la Comunitat registra els majors índexs de sinistralitat laboral.

50. Afirma que la Generalitat prestarà especial empara a les persones amb discapacitat i els oferirà les prestacions que asseguren la seua autonomia personal, mentres bloqueja l'aplicació de la Llei de la Dependència impulsada pel Govern d'Espanya.

51. Afirma l'Estatut que els poders vetlaran pels drets de les persones que hagen patit danys per catàstrofes sobrevingudes, i dos anys després de l'accident del metre de València, que va deixar el major balanç de mort catastròfica de l'últim mig segle en la Comunitat, el Consell seguix amagant-se davant de les víctimes i els familiars.

52. Sosté l'Estatut que la Generalitat garantirà el dret d'accés a un habitatge digne i regularà ajudes destinades als joves, mentres ací no hi ha un altre pla d’habitatge que el promogut pel govern central socialista.

53. Proclama que es garantirà el dret dels valencians i les valencianes a disposar d'abastiment suficient d'aigua de qualitat i el Consell ha interposat tots els obstacles possibles a què es construeixen i entren en funcionament les dessaladores promogudes des del Ministeri de Medi Ambient.

54. Declara l'Estatut que la Generalitat impulsarà un model de desenvolupament territorialment equilibrat i sostenible, mentre segueix triturant-se la línia de costa, s'aproven plans de creixement desmesurats, prescindint d’habitatge social i amb notable impacte ambiental; entre tant, el PP assalta i derroca alcaldies socialistes amb la finalitat d'impedir la revisió de plans urbans especulatius i agressius amb el medi natural.

55. Ens recorda l'Estatut, finalment, la important funció que correspon al Síndic de Greuges, i hem conegut aquest mateix any el buit que el Consell i el grup del PP li han fet a la Síndica en funcions, impedint que presente l'informe a Les Corts, a què està obligada. Després hem vist com se la substituïa mitjançant una simple modificació del reglament, burlant així la majoria qualificada requerida per l'Estatut; sense rebre el substitut la designació de cap òrgan polític o administratiu.

56. La dreta, al capdavant de la Generalitat, ha iniciat un camí sense retorn que deteriora el valor de les institucions i el respecte del qual són creditores. La seua gestió es caracteritza per un descomunal deute autonòmic, la manipulació informativa, el menyspreu als usos parlamentaris, l'agressió mediambiental i l'absència de resposta davant dels casos de corrupció que se succeïxen en les seues files. No quatre sinó cinc són els genets que assoten la Comunitat Valenciana de la mà del PP.

57. El Consell del PP s'ha instal•lat en el colp d'Estat permanent, en la conservació de les institucions prescindint de la seua funció estatutària, açò és, constitucional, del respecte a l'adversari, de la conservació dels mètodes parlamentaris. Hem vist aprovar el reglament de Les Corts amb els vots exclusius del partit governant. Hem assistit a una moció de censura sense la presència del president censurat. Hem assistit a una dràstica reducció dels plens de Les Corts. Diàriament comprovem que el Consell nega informació a Les Corts i impedeix una de les tasques essencials d’aquesta institució i el legítim exercici de la funció primordial de l'oposició parlamentària, el control de l'executiu.

58. Davant dels vertaders problemes, la dreta al capdavant de la Generalitat, s'ha especialitzat a alçar cortines de fastos, sens dubte popular, ocultant que eixa despesa obliga a ajornar o suprimir la inversió en serveis públics. O recorre al conegut victimisme: aigua, dèficit de finançament (el model del qual en el seu dia va negociar i va aprovar conjuntament amb el govern central quan al capdavant d'ambdós estava el PP), dèficit d'infraestructures, etc. D’aquesta manera, pretén ocultar les seues deficiències.

59. Cada despesa nova, desmesurada, cada projecte colossal, porta implícit l'increment del deute autonòmic –la major d'Espanya, la hipoteca que no es veu ara i suposa renúncies de futur-, la inevitable existència de sobrecostos, l'absència de transparència a l'explicar la despesa, possiblement una mala gestió o desviacions impossibles de justificar de manera raonable, com els que investiga el jutjat a propòsit de la construcció de Terra Mítica. A plena llum i sense antifaç, els nostres governants estan saquejant el tresor públic servint-se de mecanismes legals i amb la millor dels somriures.

60. Avui, més que mai, cal insistir en polítiques que resolguen els problemes de la nostra indústria per a ser competitiva; els de formació per als nostres joves; els dels serveis públics el deteriorament dels quals per l'absència d'actuació i la pèssima política inversora del Consell es fa més patent cada dia; els d'una societat multicultural que en la fase recessiva dóna símptomes preocupants agreujats per l'actitud de la dreta enfront de la immigració; dels més desfavorits que contemplen atònits les traves a la posada en marxa de la Llei de Dependència. I un llarg etcètera de temes amb un denominador comú: l'exigència d'unes polítiques públiques en els temes més sensibles econòmicament i socialment.

61. Avui, més que mai, els valencians i valencianes necessiten un partit en el Govern de la Generalitat que es crega el procés autonòmic, que plantege sense complexos un autogovern efectiu en l'Espanya de les autonomies.

62. Els valors del socialisme, els valors de la societat.

63. Els socialistes valencians fem nostres les idees que encoratgen els valors substantius del socialisme democràtic:

64. Aspirem a fer realitat els vells principis de la Il•lustració que van inspirar la revolució francesa: llibertat, igualtat i fraternitat, principis sobre els quals ha descansat la construcció de la ciutadania.

65. Incorporem al nostre bagatge la cultura de la democràcia social que es va formar en el món dels oficis i que vinculava l'esforç personal, el valor del treball, l'associacionisme voluntari i l'ètica de les conviccions.

66. Som hereus de la tradició socialista, que des de 1879 representa a Espanya el PSOE, i la seua defensa de les classes desfavorides, l'organització d'amplis col•lectius en què va fomentar el sentit de la solidaritat i la seua implicació amb la llibertat i la pau com a condició per a aconseguir la igualtat i la justícia.

67. Ens identifiquem plenament amb l'ideari socialdemòcrata, que concilia la solidaritat i els valors personals, el respecte a l'empresa privada -a què conferim un paper molt actiu en la creació de riquesa i a la que reclamem responsabilitat social- i un arrelat sentit de la redistribució mitjançant un sòlid i viable Estat de Benestar, garantia dels drets fonamentals i factor de correcció de desigualtats.

68. La nostra defensa de la ciutadania implica eradicar tot tipus de discriminació per raons econòmiques, de classe, de gènere, d'identitat ètnica, de condicions mentals o físiques, d'orientacions sexuals, de religió o d'idees polítiques.

69. Molts dels valors tradicionals del socialisme són avui valors compartits per la immensa majoria de la societat espanyola.

70. No obstant això, una societat com l'actual, complexa i global al mateix temps, amb aportacions tecnològiques rellevants junt amb enormes bosses de pobresa i subdesenvolupament, precisa valors i accions que permeten un progrés social i una conciliació d'interessos capaços de propiciar un món més just, democràtic, igualitari i lliure. Cal pensar, a més, que per primera vegada la ciutadania no està segura que el futur siga millor que el present. No es pensa en un progrés automàtic, en el que els fills puguen viure millor que els seus pares. S'està perdent la percepció en aquestes últimes generacions d'una clara connexió entre el progrés científic, el moral, l'econòmic i el polític.

71. Tenim unes societats més diverses i heterogènies. Un món més interdependent i amb més riscos, on les injustícies i les desigualtats no paren de créixer a pesar de les bones notícies que milions de persones eixen de la pobresa cada any en determinats llocs del planeta.

72. En les presents circumstàncies, cada vegada és més freqüent en les societats desenvolupades la combinació d'una demanda de major participació de la societat en els assumptes públics, la implicació en ONG'S, sobretot de joves, i una certa indiferència cap als canals convencionals de fer política. Un partit com el socialista, fermament identificat amb la democràcia representativa, té davant de si el repte d'integrar les iniciatives que es gesten en la societat civil i de promoure formes de democràcia participativa complementàries a fi de trobar les respostes més adequades als problemes de la societat del segle XXI. Com hem fet sempre, perquè una altra de les identitats polítiques de la socialdemocràcia és la de passar pel tamís de la realitat els seus valors i la seua utopia.

73. Les noves tecnologies poden ajudar-nos en una acció política que ha d'unir indefectiblement el local amb el global. Res succeeix totalment a altres en un món globalitzat, i cap injustícia ens pot resultar aliena. Però, finalment, els valors socialistes descansen sobre la condició humana i el seu enorme potencial creatiu i solidari.

74. Som conscients, d'altra banda, que els sistemes que servien per a transmetre valors, com la família, l'entorn social o l'escola, han canviat o estan en crisi perquè competeixen en desigualtat amb els mass media o l'omnipresent publicitat que promou l'individualisme extrem. La potenciació de l'educació per a la ciutadania, que en la seua traducció escolar la dreta valenciana pretén boicotejar, haguera de ser un objectiu irrenunciable.

75. L'exemple de comportaments ètics dels càrrecs públics i els responsables polítics resulta innegociable. És impossible transigir en l'exercici de la política amb comportaments irregulars, al marge de les responsabilitats penals que comporten. És impossible transigir amb el transfuguisme i altres modalitats de perversió de la política, que la desprestigien col•lectivament i suposen un frau de la voluntat ciutadana.

76. El compromís amb la defensa del medi ambient davant dels riscos reals que comporta el canvi climàtic, el deteriorament de la qualitat ambiental i el balafiament de recursos naturals irreemplaçables s'ha convertit en una tasca de primer ordre que exigix educació, opcions per les energies netes, i acció. El socialisme del segle XXI no pot ser sinó verd.

77. Si la noció de llibertat que els socialistes sostenim descansa en un principi tan senzill com el de l'absència total de dominació, la noció d'igualtat que hem fet nostra, suposa l'absència absoluta de discriminació i l'acceptació franca i completa de la diversitat i del dret a la diferència, sense que això supose minva alguna de drets. El socialisme del segle XXI no sols proclama la igualtat entre gèneres, sinó que promou la seua efectiva anivellació mitjançant polítiques positives.

78. El fenòmen migratori ha donat lloc a situacions noves de convivència. Els socialistes afavorirem la integració des del respecte de la diversitat cultural, la supremacia de la llei, igual per a tots, i la projecció d'objectius compartits.

79. El valencianisme, senyal d'identitat dels i socialistes valencians, exigeix una reformulació que ho allunye d'essencialismes –faltats, d'altra banda, de respatler històric- i del victimisme regionalista segregador que promou la dreta i que ha començat a calar en part de les classes mitjanes satisfetes, abans definides com a progressistes. Un valencianisme nou ha d'assentar-se en un projecte positiu que combine la fermesa en la defensa dels interessos valencians amb l'orgull de fer-ho amb plena sintonia amb els valors de solidaritat amb la resta de pobles d'Espanya i del món, que sempre ens ha caracteritzat.

80. Deixant clar que som homes i dones socialistes i valencians, i que la prioritat cap als nostres conciutadans consisteix en la consecució de la cohesió social, factor d'igualtat, benestar, convivència i seguretat col•lectiva.

81. Creixement econòmic, canvi social i nous valors.

82. A l'inici de la transició els valencians i les valencianes van triar al PSPV-PSOE com a instrument per a assentar la democràcia, superar la crisi econòmica, recuperar l'autogovern i assentar les bases d'un futur de progrés en el si d'Espanya i de la Comunitat Econòmica Europea.

83. El socialisme valencià va saber respondre al repte traduint les demandes majoritàries en programes i polítiques que van ser confirmades, no sols a través del vot, sinó mitjançant el diàleg i col•laboració amb els agents socials i econòmics. La mateixa negociació del primer Estatut va ser un exemple de la voluntat integradora de majories socials en el nou sistema, perquè haguera sigut estèril una batalla per un altre model autonòmic enfront del qual s'estaven posicionant sectors clau de l'economia i societat valencianes.

84. El socialisme valencià va saber arreplegar, en definitiva, aspiracions de col•lectius majoritaris de la societat i articular-los en el que es va anomenar “bloc social de progrés”, format preferentment per treballadors de la indústria, classes mitjanes assalariades, professionals, assalariats agrícoles i parats que van donar el seu suport al projecte. Això va ser possible en gran manera perquè el socialisme valencià va ser identificat amb les idees de modernitat i redistribució, i va oferir un instrument per al canvi a través del partit i les polítiques que amb la seua inspiració es van desplegar des del Consell de la Generalitat. El PSPV-PSOE va saber interpretar i traduir en polítiques les aspiracions dels sectors majoritaris de la societat valenciana, constituint-se en lloc de trobada i integració de les seues aspiracions de modernitat, justícia i progrés social, i liderant tal projecte en cooperació i diàleg amb la societat civil.

85. La pròpia modernització que havia dirigit i propiciat el socialisme valencià, generava canvis que exigien respostes noves. El creixent pes del sector serveis feia variar la seua composició sociològica i per això, la del cens electoral. Així, els jornalers del camp quasi havien desaparegut i la classe obrera industrial havia perdut importància tant en termes absoluts com en relatius. No sols això, la fàbrica ja no era el seu lloc de trobada i part d'ells s'havien convertit en autònoms, quan no en parats de llarga duració. Quant als treballadors de serveis, l'àmbit socialment majoritari i generador d'ocupació per excel•lència, creixia de forma polaritzada: d'un costat, ocupacions no qualificadess afectats per la precarietat i la desocupació; d'un altre, un treball de major qualitat, els treballadors “en xarxa”, sovint pròxims en mentalitat a les classes mitjanes.

86. Les classes mitjanes, al seu torn, sentien satisfetes les seues aspiracions modernitzadores i començaven a donar mostres de “fatiga fiscal”, sentint que no eren els més afavorits per les polítiques redistribuïdores i pensant que el mercat podia proveir millor els serveis que demandaven. Per la seua banda, l'empresariat valencià apostava decididament per una opció conservadora, estretint els llaços amb el PP, i reclamava inversions selectives, rebaixes fiscals i privatitzacions.

87. La dels 90 era ja una societat diferent. No sols havia canviat la seua composició sociològica. Havia variat la seua estructura d'edats, amb un significatiu avanç de la població jubilada i de la població urbana, i es detectava ja la progressiva presència d'immigrants. Variaven així mateixos els costums i els valors. El mateix concepte de família es veuria sensiblement qüestionat en la seua versió tradicional, en els que s'han obert altres formes de relació. Durant els anys 90 es produeix la incorporació de les dones a espais públics, l'accés massiu a l'educació, l'increment de la taxa d'activitat (encara en ocupacions de menys qualitat, precari, a temps parcial, etc). No obstant això no es produeix la modificació dels rols socials i es produeix la doble jornada i la disminució del nombre de fills.

88. Un nou individualisme pareix imposar-se en la societat: per a molts joves – i majors – ja no es tracta tant de defendre l'individu contra els excessos d'autoritarisme, com d'un individualisme de tall conservador que serveix per a donar suport a les noves exigències de les gents que posen les seues necessitats o desitjos per damunt de tot, passant inclús per damunt dels que menys tenen. En aquest context els socialistes podem establir les diferències –i la superioritat moral- de les polítiques que satisfan els egoismes personals i aquelles que busquen crear igualtat i solidaritat.

89. En la mateixa època en què el socialisme valencià es va sumir en un debat intern, que li va allunyar no ja de l'anàlisi de la realitat sinó del contacte amb la societat, el govern del PP va posar en marxa un model de desenvolupament basat fonamentalment en el turisme de masses i la construcció. A l'abric de l'expansió, el model va mostrar la seua virtualitat a curt termini ja que va generar ocupació i va repartir beneficis en distints nivells socials. Va aprofitar bé el PP la seua etapa de govern teixint una xarxa d'interessos amb sectors organitzats de la societat civil mitjançant el joc de privatitzacions, subvencions i permissivitat per als excessos constructors.

90. L'èxit va alçar al PP, que va insistir en la seua opció i inclús la va accentuar amb la seua política de “grans esdeveniments”. Era un intent de situar la marca de València en el mapa de les grans comunitats, el disseny a més del qual, afalagava l'autoestima dels valencians. Però amb un clar oblit dels distints pobles i ciutats que integren la Comunitat, per a centrar-se de forma quasi exclusiva en una potenciació i desenvolupament de la pròpia ciutat de València.

91. Això ha contribuït al creixement i desenvolupament d'una Comunitat cada vegada més desvertebrada i amb menys punts de cohesió, agreujat pel desviació d'inversions cap eixos objectius que suposava la desatenció cap a temes sensibles del sistema econòmic, tant en el seu nivell productiu (l'exigència de competitivitat passa per un increment de la productivitat, augment del capital humà, I+D+i, suport tecnològic a PIMES, facilitats per a la internacionalització, etc.) com en el de la cohesió social (formació, sanitat, serveis socials i assumpció de la multiculturalitat).

92. De la transició a la democràcia dels nostres dies, en les tres últimes dècades, la Comunitat Valenciana ha incrementat en més d'un 40% la seua població. Aquest increment és imputable en la seua major part a l'arribada de població d'altres llocs d'Espanya i de l'estranger. Una de cada tres persones que viu i treballa en la Comunitat respon al perfil de nou valencià, que s'integra i fa d’aquesta la seua comunitat. En el mateix període, la renda per capita ha crescut per damunt del 82%, la qual cosa significa que quasi s'ha duplicat el nivell mitjà de benestar. És cert que ha retrocedit respecte a la mitjana espanyola, però en gran manera això és a causa del fort increment de població i el descens de la producció industrial. El capital real invertit en la Comunitat, el conjunt dels actius disponibles, s'ha triplicat en trenta anys. Com s'ha indicat ja, hem assistit en eixe temps a una terciarització, potent i és molt possible que irreversible: dos de cada tres persones incloses en la població activa es troben ocupades en el sector serveis, per una de cada cinc en la indústria i quasi una de cada set en activitats relacionades amb la construcció.

93. Vivim un altre país, distint i molt més pròsper del que vam conéixer quan vam començar a elaborar els nostres primers projectes en democràcia. Els estudis d'opinió revelen que el comportament electoral ha desbordat les fronteres classistes i que junt amb un component social hi ha altres factors, igual o més importants, que orienten políticament la població: des del rebuig cultural de l'adversari a la difusió d'estereotips, o l'atracció per determinades polítiques.

94. Els socialistes valencians hem de dirigir-nos al conjunt de la societat. Només des de la concepció de la ciutadania sense exclusions hi ha progrés just. Per a uns, perquè ocupen un lloc en la societat amb majors riscos de vulnerabilitat; per a altres, els que no tenen tants riscos, perquè la cohesió social els assegura la continuïtat del progrés de què es beneficien. Eixe és el profund sentit del terme modernització, el que ho lliga al de redistribució. I ambdós són els trets definidors del socialisme. Una segona modernització que posa en el seu centre l'objectiu de la igualtat d'oportunitats a través d'una redistribució que proveïsca de recursos materials i intel•lectuals per a limitar les situacions de dependència. Articular eixe objectiu en propostes viables és missió dels socialistes valencians.

95. La ideologia dels valencians, el vot identitari i la nostra acció política.

96. Els socialistes hem d'efectuar un esforç de comprensió de la societat valenciana, estar atents als seus canvis i, per descomptat, captar la seua exacta realitat. Hem d'atendre l'opinió de la societat, per a incorporar-la i, des de la legítima pretensió, d'orientar-la d'acord amb propostes i solucions raonables i progressistes.

97. L'estructura ideològica en termes d'esquerra i dreta de la societat valenciana mostra una societat molt de centre i més de dreta comparativament amb la resta d'Espanya. Com a mtjana, és un 17% més de centre i dreta, de forma estable en els últims quinze anys. L'estructura ideològica actual es forma a principis dels 90. Considerant l'evolució dels posicionaments a Espanya i Comunitat Valenciana, l’escorament cap al centre dreta s'inicia en 1993.

98. Aproximadament el 40% dels valencians se situen en posicions de centre (5-6 en una escala d'1 a 10). La societat valenciana es declara aproximadament un 10% més de centre que la resta d'Espanya. El mateix succeeix per al cas de les posicions de dreta (7-8): en la Comunitat Valenciana són un 15% els que se situen en dita posició; un 7% més que la resta de la societat espanyola.

99. Al contrari, el 28% de valencians que s'afirmen d'esquerres (3-4) i el 5% en posicions més extremes (1-2), són molt semblants en la Comunitat Valenciana als d'Espanya. El percentatge dels que no indiquen el seu posicionament ideològic és molt inferior en la Comunitat al de la resta d'Espanya. És d'assenyalar, en conseqüència, l'elevat grau de definició ideològica dels valencians i, com moltes de les controvèrsies d’aquestes característiques, poden incidir en el seu comportament electoral.

100. A més d'un centre i dreta sobredimensionades en la Comunitat Valenciana, destaca la posició atribuïda al PP. El posicionament ideològic en clau autonòmica s'associa a una percepció del PP en la Comunitat Valenciana pels seus electors com partit de centre en un percentatge molt superior al de la resta d'Espanya.

101. El PSPV troba la seua posició natural en les posicions 3-4, esquerra, segment en què rep el vot del 62%. En termes significatius, el segon segment en contribució de vot és des de la posició de centre, on rep un 17%. Açò conforme amb la identitat ideològica, on el 65% dels posicionats en 3-4 opinava que el PSPV estava en eixa mateixa posició. Alguna cosa tan simple com que els autodefinits com a esquerra pensen que el PSPV-PSOE els identifica plenament. Un 22% dels posicionats en el centre consideren que també el PSPV es troba en eixa posició encara que no ho vota en la mateixa proporció. Els socialistes valencians tenen recorregut electoral, en conseqüència, en ambdós posicions: més reduït en l'esquerra 3-4, la pròpiament socialista, i major en el centre.

102. La identificació ideològica amb el PSPV-PSOE és la principal font d'explicació de vot en àmbit autonòmic. Tenint present la importància del centre en la Comunitat Valenciana, els socialistes reben menys de la quarta part d’aquest segment de vot i són molts, dins del mateix, els que no ho perceben com el seu possible representant.

103. El PP es troba situat amb major força en el centre, amb un 57% electors en eixa posició, i ocupant àmpliament l'espai ideològic de dretes, amb el 75% d'eixa posició (7-8) i el 96% de l'extrema dreta (9-10). El 39% dels posicionats com a centristes opinen que el PP també està en eixa posició. El 63% dels que s'identifiquen amb la dreta també aprecia coincidència amb el PP. Arribant al 71% en el cas de la posició d'extrema dreta, on es dóna el major percentatge d'identificació.

104. El discurs regionalista i amb clara identificació amb el PP nacional li permet al PPCV moure's en un ampli segment ideològic que va des dels que es posicionen com a extrema dreta fins al centre, i des del nacionalisme espanyol al regionalisme valencià. En termes d'electorat, presenta un major marge per a explicacions complementàries a la identificació ideològica.

105. El perfil ideològic del votant del PSPV-PSOE és prou equivalent al nacional. No obstant això, en el cas del PP s'aprecia una major centralitat, segons la percepció de què s'autoubiquen en el centre.

106. Són dos aspectes importants. On s'ubiquen els partits, i el grau de coincidència ideològica entre electors i partits.

107. D'acord amb els estudis del Centre d'Investigacions Sociològiques, el 87% dels valencians afirmen que la Comunitat és una regió i no una nació. Un 90% se sent orgullós de ser espanyol. Només un 9% se sent més valencià que espanyol. Entorn de l'1% es considera només valencià. Vint-i-cinc anys d'autonomia no han alterat un quadre que es repeteix des de la Transició.

108. Les diferències entre “regionalisme” i “nacionalisme” són molt importants en termes d'identificació política. Entre elles, es reafirma ser distints però no independents o diferents. El “regionalisme” que practica el PP no ha de ser confós amb l’anomenat “blaverisme” de principis de la transició. No són excloents. Al contrari, el regionalisme ha integrat el “blaverisme”. El 60% creu que el Govern Valencià del PP defén els interessos de la regió.

109. El nacionalisme, concebut com a identitat de la diferència respecte a l'espanyol, no té suport a la Comunitat Valenciana. No ho ha tingut en els últims trenta anys i no ha realitzat avanços en eixa direcció. La identitat expressada pels valencians es resumeix en la dualitat, àmpliament estesa a Espanya, d'altra banda, entre el sentit de pertinença a aquesta i a la comunitat de procedència. La identitat dual –tan valencians com a espanyols- es xifra en la Comunitat Valenciana en el 55%. Valencians i espanyols: sense complexos. També europeus.

110. A la vista d’aquesta constatació, l'aspiració de ser majoritari en la Comunitat Valenciana exigeix un distanciament de nocions nacionalistes, interioritzades o a manera d'aliança estratègica. L'espai natural del socialisme és el valencianisme, que considera els ciutadans i a la població valenciana subjectes polítics d'una doble situació: l'espanyola-estatal i la valenciana-autonòmica. Que assumeix els elements propis de la història, la llengua i la cultura valencianes, l'experiència específica i l'experiència compartida. I que pretén el màxim autogovern en el marc de l'estat constitucional.

111. L'aplicació del regionalisme permet que en la reivindicació de l'aigua, per exemple, el PP en la Comunitat Valenciana no dubte a aliar-se amb altres comunitats com Múrcia o inclús àrees d'Andalusia. Açò és possible perquè les reivindicacions essencials del PP enfront del govern central socialista no aspiren a definicions d'identitat o fets diferencials.

112. La política del victimisme, on la discriminació procedeix de no permetre l'ús d’alguna cosa que és comú a tots els espanyols, troba un profund recorregut en la societat valenciana. En eixe sentit, el PP no practica una identitat nacionalista sinó regionalista. Per això aconseguix una excel•lent coordinació de resultats amb les eleccions generals, en la mesura que hi ha una forta continuïtat en la imatge del partit i els discursos són àmpliament compartits en els dos àmbits.

113. De l'anterior pot deduir-se el comportament divergent dels socialistes quan hem emfatitzat missatges distints en les eleccions generals, que arrosseguen més participació i més vot al PSOE; i en les eleccions autonòmiques, on el PSPV no acaba d'establir el seu perfil i de vegades sucumbeix davant dels que ho censuren per no ser més “independent” del PSOE. Rep en aquest cas l'estigma de “sucursalista”, amb el que despectivament el nacionalisme separa els partits “d'obediència valenciana”, els “autènticament valencians”, dels altres, la resta, on no obstant es situa la immensa majoria de la ciutadania, molt per damunt del 90% de la població. Els socialistes valencians hem de desprendre'ns d’aquests condicionants i definir per nosaltres mateixos la nostra política, sense cedir a l'opinió –legítima però personal- que troba en els mitjans de comunicació un eco que no precisa sotmetre's al veredicte de les urnes. Els socialistes valencians hem de traçar els nostres objectius i la nostra estratègia des de la independència de criteri.

114. El PSCV-PSOE ha de promoure un nou valencianisme polític que permeta integrar la identitat majoritària dels ciutadans. I ha de fer-ho sent fidel a les seues conviccions, sense encoratjar un mer regionalisme folklòric i populista, i sense incórrer en l'emulació del victimisme insolidari de la dreta. És aquest també un repte que no pot improvisar-se.

115. En termes ideològics, el PSPV-PSOE està perfectament posicionat, amb presència en els segments més densos de l'esquerra i el centre. La defensa de les polítiques socials, la igualtat i en general els aspectes que són reconeguts com a atributs ideològics del partit socialista són un capital ideològic vàlid i vigent. El PSPV-PSOE és percebut clarament com un partit que pot representar a la majoria dels ciutadans i ciutadanes, amb plantejaments clars, moderns i avançats.

116. Ara bé, per a aconseguir la confiança de la majoria, el socialisme valencià ha d'obrir-se a les inquietuds i demandes d'eixe segment que es reconeix en el centrisme, i que sens dubte, segons les propostes que arriben a formular-se pensant en els emprenedors autònoms i professionals, en les classes mitjanes assalariades, pot sumar-se, com ho va fer en el passat, a un projecte dinàmic, regenerador de la democràcia, tolerant, en suma, progressista.

117. Les estratègies discursives i el paper dels mitjans.

118. En els últims anys, l'estratègia comunicativa seguida pel PP ha sigut clau per a aconseguir els successius triomfs que ha obtingut. Abans que informació política, es va apostar per fer just el contrari, política informativa, és a dir, abans que informar de la gestió, l'aposta va ser la propaganda. Deute i divisió, sobretot després de quasi vuit anys d'Eduardo Zaplana en els que havia brillat els diners i la unitat, no eren les millors bases com perquè Camps plantejara gestionar i administrar un projecte polític nou, en el cas hipotètic de què ho haguera tingut. Camps entenia que, en una fase de creixement econòmic accelerat com la dels últims anys, el mercat havia de seguir el seu curs sense cap intervenció política, encara que això significara omplir de rajoles el territori o acabar amb la indústria valenciana. Segons aquesta situació, l'opció va ser senzilla: abans que anar a Les Corts, inclús tenint una moció de censura damunt de la taula, l'opció de Camps va ser Canal 9. Des d’aquest plantejament s'entén que, a pesar de les dificultats econòmiques de la Generalitat Valenciana, mai haja faltat els diners per a Canal 9 encara que el deute cresquera de forma espectacular fins a superar els 1.000 milions d'euros. I des d’aquesta estratègia s'explica la negativa del PP a qualsevol proposta de democratitzar la gestió o la programació de l'ens públic de comunicació. En definitiva, en l'era Camps, més que mai, Canal 9 ha passat a ser una peça clau de l'acció política mateixa. O dita en altres termes, Canal 9 és la conselleria més important del president Camps.

119. A més del control ferri dels mitjans públics, la política comunicativa del Consell presidit per Camps no ha reparat ni en despeses ni en gestos per a mantindre una excel•lent relació amb els mitjans privats. I com a mostra, el que succeeix dos mesos abans de les eleccions autonòmiques de maig del 2007, quan la Generalitat va adjudicar una nova subvenció als diaris valencians per valor pròxim als 2 milions d'euros, amb un repartiment tan subjectiu com sorprenent ja que ni l'audiència ni la difusió, els dos grans principis per a avaluar el nivell del mitjà, es van utilitzar com a criteris distributius.

120. Però on més en evidència queda la política del pal i la carlota que practica Camps va ser, sens dubte en les adjudicacions de les 42 llicències audiovisuals de TDT que el Consell de Camps va aprovar a finals de desembre de 2005. El resultat és que tots els canals autonòmics de televisió, i bona part dels locals-comarcals, estan en mans de grups o empresaris de clara adscripció conservadora. Tot això adornat amb una generosa política de publicitat institucional com la practicada en els mesos previs a les eleccions autonòmiques de maig de 2007, on les successives campanyes de les respectives conselleries no abaixaven del milió d'euros.

121. En la Comunitat Valenciana, la situació de la televisió i de les ràdios públiques, i els intents del Consell de control dels mitjans privats, corromp el sistema de comunicació al dependre de les instruccions directes que provenen del Consell i provoca un segrest de l'opinió lliure, que és profundament antidemocràtic. El PP ha rebutjat qualsevol consens per a canviar una situació insostenible que no és acceptada per la societat valenciana. El PP va aprovar, a més, la Llei de Publicitat Institucional de la Comunitat que, a diferència de la de l'Estat, no limita la possibilitat de fer propaganda del Consell amb diners públics, ni encara en els períodes preelectorals.

122. Els socialistes valencians defenem un canvi radical de l'estatut de RTVV perquè el seu director siga designat per Les Corts per majoria qualificada i disfrute d'una posició independent respecte del Consell. Així mateix, defenem l'aprovació d'una Llei que garantisca un òrgan independent regulador de la propietat, publicitat, condicions d'accés a la xarxa, etc., que, a més, s'encarregue de vigilar la preservació dels valors que estableix la Constitució i l'Estatut d'Autonomia en la programació, especialment vigilant en la franja horària dominada pel públic més jove. Tot això perquè siga possible la comunicació lliure, l'accés als mitjans públics audiovisuals dels grups socials i polítics significatius i el debat plural i obert. No es tracta de mesures en interés de partit, sinó d'estricta higiene democràtica per a la societat valenciana i de respecte als ciutadans, que tenen dret a una informació veraç la qual és l'essència d'una democràcia participativa i deliberativa. Un dret que el PP manté segrestat amb l'exclusió de les opinions de tots els col•lectius que mantenen posicionaments no ja polítics sinó merament cívics de la seua ideologia i acció de govern.

123. D'altra banda, la construcció de l'opinió pública, d’aquesta manera, es verifica de mode i forma que interessa a part. Gràcies al poderós aparell de comunicació que posseeix, el PP ha aconseguit que el seu discurs, més que partir de la realitat, acabe construint la pròpia realitat. El cas paradigmàtic d’aquesta dualitat entre discurs polític i realitat és el tema de l'aigua, tan intensament utilitzat pel PP valencià en totes les seues campanyes dels últims anys. Al ser els valors i els sentiments una de les claus determinants del vot de gran part dels valencians, les estratègies comunicatives desenvolupades pel PP en aquests anys han sigut determinants per a crear en la persones marcs cognitius d'idees i valors que permeten rebre de forma positiva els missatges.

124. En aquest sentit, a ningú escapa que el discurs del PP s'ha construït des del que els manuals de psicologia anomenen una “comunicació persuasiva”, açò és, una comunicació política perfectament connectada amb el sistema de creences dels interlocutors: “la defensa del que és nostre”.

125. Per tant, mentre el PSPV-PSOE apostava més per un discurs destinat a convéncer, el dels fets (discurs objectiu), el PP ho feia sense dubtar pel persuasiu. I tal com està demostrat, mentre el discurs convincent es basa en l'argumentació i utilitza les estadístiques, les demostracions o els fets, el persuasiu es basa en la propaganda i la publicitat i recorre a l'orgull, a la por, a l'odi, a la simpatia o l'enveja. En conseqüència, la diferència bàsica entre ambdós discursos radica en la base de la seua construcció apel•lativa. Mentre el primer, el convincent que utilitzem majoritàriament els socialistes, apel•la a la raó per utilitzar l'argument, el persuasiu apel•la a l'emoció per utilitzar els sentiments.

126. I succeeix que, mentre la raó es bat en retirada dels mitjans en la mateixa mesura que disminueix la qualitat informativa, les emocions guanyen tant de terreny com audiència proporcionen. D’aquí que puguem inferir que mentre el discurs convincent podria tindre un cert avantatge en la comunicació directa i personal, el discurs persuasiu és senyor absolut en els mitjans de comunicació. Les estratègies comunicatives del PP, per tant, són claus perquè han donat amb el filó del “populisme”.

127. L'estratègia populista, en un partit que es cognomena popular, ha sigut una mica més que un plantejament discursiu per a arribar a ser la vertadera estratègia política del partit des de principis dels anys noranta. Així, el discurs d'autoafirmació, desenvolupat en l'etapa d'Eduardo Zaplana a través de la política de grans obres, es veurà complementat i ampliat en l'era Camps com a conseqüència del canvi de govern a Madrid amb el discurs victimista. Amb el primer tipus de discurs, el triomfalista, el PP construirà una imatge de poble valencià d'acord amb els seus valors i punts de vista; un poble bò i treballador, amant d'Espanya, que anteposa la província a la idea de comunitat i la Comunitat a la idea de País Valencià, açò és, el PP passava a ser el partit de la Comunitat, el partit de tots.

128. D'un altre, amb el discurs victimista, el PP aconseguia un sil•logisme perfecte basat en el plantejament de “som els millors i si no ho som és per culpa dels envejosos catalans o dels traïdors socialistes”, tot això amb el fi últim d'assentar en l'imaginari col•lectiu dels valencians el principi que el PP és l'únic defensor del valencià.

129. Una gran part dels discursos polítics de Camps, ja fóra fent balanç de l'estat de la Comunitat, ja presentant el seu programa govern, s'han basat en la simplificació que abans (s'entén que quan governaven els socialistes) els valencians estaven acomplexats, marginats i jugaven en tercera divisió, i que ara, amb el PP, estan orgullosos de la seua terra, de les seues grans obres i dels seus dirigents; ara som els millors del món com demostra la Copa de l'Amèrica, la visita del Papa o la Volvo Ocean Race; ara som una Comunitat de primera divisió que alberga, ni més ni menys, que un gran premi de fórmula 1.

130. L'èxit d’aquest plantejament radica en la pràctica impossibilitat d'exercir la crítica política al Consell de Camps al produir-se la mixtificació que criticar al PP és tant com estar en contra de la Comunitat i a favor dels seus enemics. El major èxit del discurs popular, per tant, és haver aconseguit posicionar davant de l'opinió pública valenciana al PP com “el partit de la Comunitat”, açò és, el que millor s'identifica amb els interessos del poble valencià.

131. Però hi ha una gran majoria de ciutadans i ciutadanes valencianes que estan reclamant un altre tipus de comunicació política, hi ha una gran majoria de persones en la Comunitat Valenciana que comencen a estar cansades de tanta manipulació, de jocs mediàtics bastos, que són, en definitiva, un insult a l'enteniment dels valencians i valencianes.

132. En eixe camí de la manipulació informativa el PP ha tocat sostre i la responsabilitat dels socialistes valencians és tornar a la ciutadania del segle XXI, als ciutadans i ciutadanes de la societat del coneixement el tracte digne i veraç que mereixen. La nostra és una societat madura, és una societat del coneixement que té al seu abast multitud de ferramentes tecnològiques per a formular preguntes i trobar respostes. El PP vol aniquilar eixa capacitat de raonar dels ciutadans i ciutadanes però fracassarà en el seu intent d'introduir a la societat valenciana en la caverna medieval de la manipulació, perquè la nostra és una societat moderna, exigent, cada vegada més formada, que exigeix de la política veracitat, honestedat i transparència.

133. Ni la millor tradició de la dreta liberal valenciana s'identifica ja amb un discurs tan simple i tan maniqueu com el que el PP posa en escena. La societat exigeix un canvi cultural en profunditat. Un canvi que es mereix i que el projecte socialista valencià pot oferir. Nosaltres som els que promourem el debat i la confrontació d'idees, des de la pluralitat i des del respecte: perquè la realitat, ni és simple, ni es dibuixa en blanc i negre. Això ho sap la ciutadania valenciana i exigeix un canvi en el fons i en les formes de fer política.

134. Per tot això cal concloure que l'èxit de l'estratègia comunicativa, des d’aquest particular punt de vista, resideix en la capacitat de construir discursos amb plena capacitat de connexió amb els distints públics electors, amb el major grau de credibilitat per a la seua acceptació i, sobretot, amb els més importants nutrients de persuasió per a aconseguir els efectes perseguits en la planificació prèvia. En definitiva, l'èxit de la passió pel coneixement enfront de l'abús de la manipulació.

135. Per això, els socialistes hem d'afrontar el futur de la nostra política de comunicació amb dos reptes importants: en primer lloc, construint una comunicació política eficaç que combine argumentació i dinamització de les consciències, fets i sons; una comunicació perfectament organitzada i sintonitzada amb tota l'estructura del partit, des de l'agrupació més menuda als òrgans de més responsabilitat.

136. En segon lloc, és necessari també dissenyar una política de mitjans que permeta construir canals que facen arribar el discurs socialista al conjunt dels valencians. Des de la comunicació oral i directa, fins a la comunicació mediada a través de la televisió o les noves tecnologies, l'estratègia política ha de lligar-se indefectiblement a l'estratègia comunicativa.

137. ELS SOCIALISTES VALENCIANS DAVANT DELS NOUS REPTES.

138. Les i els socialistes defenem un Estat Autonòmic fort, caracteritzat per una adequada dotació de capital públic, amb unes infraestructures físiques, educatives, sanitàries, científiques i digitals, modernes i sostenibles; uns serveis públics eficients i de qualitat per a tots; una regulació i un marc normatiu transparent, senzill i eficaç per a millorar el funcionament dels mercats i corregir les errades; i una política social que garanteixca l'estat del benestar que defenem.

139. Per als socialistes valencians, la fortalesa del Govern Autonòmic resideix en la qualitat democràtica de les seues institucions, en l'exercici responsable de les seues competències i en l'existència d'uns serveis públics de qualitat accessibles per a tots. Quelcom molt diferent de la forma d'entendre i exercir la política del Partit Popular, a les seues prioritats i als seus principis i valors.

140. Però per a tindre un Govern Autonòmic fort, cal disposar d'un model de desenvolupament que garanteixca un creixement econòmic sostenible i sostingut en el temps i d'uns recursos financers estables i suficients. D'aquesta manera, es podran obtindre els recursos suficients per a garantir l'estat del benestar que propugnem, amb més drets i serveis públics que ens permeten garantir, en igualtat d'oportunitats, el desenvolupament individual i social de la nostra Comunitat.

141. El Canvi de Model Econòmic: més i millor creixement.

142. Una nova estratègia econòmica per a un nou temps.

143. La Comunitat Valenciana, igual que la resta d'Espanya i els països més avançats, no és aliena als canvis en el context internacional caracteritzats per la globalització econòmica, el continu canvi tecnològic i la implantació de la societat de la informació. Aquests canvis condueixen, inevitablement, a dissenyar una nova estratègia de desenvolupament que condueixca cap a un nou model productiu on el coneixement, la productivitat i la competitivitat esdevinguen en els motors claus del creixement econòmic.

144. En un entorn globalitzat com en el que vivim, no es pot actuar des d’una òptica del curt termini i aïllada de l'escenari internacional. Al contrari. Per a liderar i mantindre un creixement sostenible i sostingut en el temps és imprescindible realitzar una anàlisi rigorosa de la situació actual, del nou context, de les seues implicacions per a l'economia i la societat valenciana per a, partint d'ací, definir les nostres fortaleses i debilitats, per a accentuar les primeres i corregir les segones.

145. En el món globalitzat que vivim, el creixement d'una regió desenvolupada com la nostra, ha de basar-se en la qualitat. Qualitat de productes, de processos, de serveis, d'organitzacions i, no cal dir-ho, del territori. L'economia valenciana no pot, ni deu, basar el seu desenvolupament en la competència via costos salarials ni en un desenvolupament urbanístic insostenible mediambientalment. Això correspon a un estadi de desenvolupament propi dels països emergents però, per descomptat, no de la nostra Comunitat.

146. Els socialistes valencians apostem per un nou model de creixement respectuos amb el medi ambient, sostenible, basat en les nostres potencialitats i fortaleses, tenint en compte el repte de la internacionalització i el nou escenari derivat de la crisi internacional, caracteritzada per la significativa i progressiva desacceleració de les economies desenvolupades, les tensions inflacionistes derivades de l'evolució alcista dels preus del petroli i d'algunes matèries primeres agrícoles, i per la inestabilitat dels mercats financers internacionals; originada per la crisi de les subprime, i que està provocant una important restricció i elevació del preu del crèdit.

147. En el futur no tornarem a veure preus del petroli com els d'abans ni a trobar les facilitats creditícies d'abans. Les empreses hauran d'ajustar-se al nou context. Només aquelles capaces de fer-ho sobreviuran i eixiran reforçades després de la crisi.

148. Tots aquests factors són de caràcter extern. Estem davant d'una crisi internacional. Però és cert que a l'economia valenciana ha resultat especialment danyós en coincidir amb l'ajust del sector de la construcció residencial que és, junt amb el turisme, el principal motor de creixement i de generació d'ocupació. L'ajust era inevitable i previsible, però ara és molt més intens.

149. Però no hem d'oblidar que la descentralització de competències que implica el nostre Estatut, confereix la responsabilitat al Govern Autonòmic del desenvolupament de les activitats econòmiques en matèries tan fonamentals com la indústria, el desenvolupament tecnològic, la vivenda, l'agricultura o el turisme.

150. Un govern responsable ha de ser, necessàriament, previsor. Per tant, un govern responsable és aquell capaç d'anticipar-se als nous reptes i de preveure els problemes. Camps hauria d'haver preparat amb antelació el canvi de model productiu de l'economia valenciana. Cap economia pot suportar un creixement tan intens i durant tant de temps de l'edificació. Els socialistes valencians ho hem advertit. No se'ns ha escoltat.

151. Un govern responsable és aquell que estalvia en les etapes de major creixement econòmic per a emprar eixe estalvi quan més falta fa, en les etapes de menor dinamisme, per a estimular l'economia i augmentar les despeses socials per a ajudar els que més ho necessiten. Camps no hauria d'haver balafiat els recursos públics i convertir a la nostra Comunitat en la més endeutada i menys preparada per a ajudar a les nostres empreses i treballadors.

152. El Partit Popular ha ignorat les debilitats del seu model econòmic i no s'ha preocupat de preparar una alternativa al mateix. Per això, avui, la societat valenciana es troba menys preparada per a afrontar el canvi a la situació econòmica.

153. Els socialistes valencians pensem que la societat valenciana pot, i deu, fer un esforç per a situar-se en una posició d'avantguarda dins l'economia mundial. Estem convençuts de que és possible millorar el nostre creixement i el nostre benestar. No ens conformem amb estar per de sota la mitjana europea en renda per habitant. Creguem que la podem superar i eixe és el nostre objectiu irrenunciable perquè podem aconseguir-ho amb una adequada política de desenvolupament regional i benestar social.

154. El nostre model de creixement es basa a la millora de la productivitat. Això precisa oferir les oportunitats necessàries perquè cada ciutadà i cada empresari puguen desenvolupar totes les seues potencialitats. Perquè desenvolupant tot el nostre potencial podrem créixer més i millor.

155. El nostre objectiu ha de ser, no sols la convergència amb la Unió Europea en renda per habitant, sinó amb els països més avançats d'Europa, com una condició necessària per a desenvolupar el sistema de benestar. Per a aconseguir aquest objectiu hem de millorar la qualitat i quantitat de l'ocupació, augmentar la investigació i la innovació en les nostres empreses, desplegar una nova política empresarial i desenvolupar un pla d'infraestructures productives i logístiques que assegure la nostra connexió amb els mercats europeus i mundials. El corredor mediterrani, el desenvolupament dels nostres ports i aeroports, així com el de les xarxes ferroviàries i terrestres de comunicació, són qüestions irrenunciables que nosaltres exigim i que el govern de Zapatero ha compromés i està executant amb fermesa.

156. La inversió en capital humà: més investigació, més innovació i més formació, la garantia de l'ocupació de qualitat.

157. El capital humà és l'únic factor de producció inesgotable. La intel•ligència i les condicions de treball i d'aprenentatge de l’ésser humà són les que permeten generar idees, investigar, innovar, desenvolupar noves tecnologies, en definitiva, crear riquesa.

158. Una economia forta és la que té capacitat per a generar més ocupació i de més qualitat. L'augment de l'ocupació s'ha basat en els últims anys en el creixement del sector serveis i en la construcció. Ara hem de crear les condicions perquè s’hi creen llocs de treball més qualificats, millorant el sistema formatiu i els seus continguts a tots els nivells.

159. Les valencianes i valencians hem demostrat que som oberts i emprenedors. Per això, volem crear les condicions per a desenvolupar plenament eixes actituds. Per això hem d'inculcar l'esperit emprenedor a l'ensenyament, des de la més temprana edat, per a formar una ciutadania que premie la capacitat d'iniciativa, de generació d'idees, que recerque l'aprenentatge continu i siga capaç d'assumir i valorar riscos. Són les persones innovadores i emprenedores les que fan progressar un país. Per això volem que hi haja més.

160. I si açò és important a l'educació primària i secundària, a la universitària, ha de ser obligat. El paper de les universitats en el nou model productiu basat en el coneixement i l'empreniment és una prioritat per als socialistes. El nostre objectiu, d'un costat, es concreta a aconseguir que l'etapa universitària arribe a tots els estudiants, independentment de la seua capacitat econòmica, per mitjà d'un potent sistema de beques que incloga també els estudis de postgrau, dins i fora d'Espanya. I, d'altra banda, hem de fomentar la complicitat de les nostres universitats en el canvi de model productiu.

161. Per a això es requereix proveir el necessari finançament públic i privat i assegurar una assignació i una despesa eficient dels recursos, corresponsabilitzant a la iniciativa empresarial i aconseguint unes taxes més elevades de transferència científica i tecnològica. Una cosa que en el PP ha brillat per la seua absència. Un Govern com el de Camps, que no aposta per les seues universitats, que les estrangula i asfíxia, demostra que no aposta pel seu futur.

162. Però per a traslladar els avanços tecnològics i la innovació a les nostres empreses, per a desenvolupar el nostre teixit empresarial i per a generar ocupació de qualitat, hem d'impulsar la formació professional, element cabdal per a millorar el capital humà i que el Govern de Camps ha desatés i menyspreat. Posar en valor i potenciar la formació professional en el nostre sistema educatiu, tot involucrant-ne el sector productiu, és un dels reptes que ens proposem aconseguir.

163. Però eixe esperit emprenedor i innovador, a l'era digital i en el món globalitzat en què vivim requerix també, inexcusablement, d'una capacitat de comunicació. Per això, resulta fonamental; i insistirem en l'aprenentatge i l'ús de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, així com en el domini d'idiomes, en particular de l'anglés.

164. Els socialistes valencians apostem decididament per la I+D+i com un dels elements claus, junt amb la formació, per a situar a la Comunitat Valenciana a l'era del coneixement.

165. La innovació tecnològica és un factor determinant del creixement. Sense innovació no hi ha possibilitats de millorar la productivitat, i per a innovar cal investigar. Malgrat l'esforç dut a terme pel Govern d'Espanya els darrers quatre anys, la nul•la implicació del PP a la Comunitat Valenciana fa que el nostre teixit productiu mostre encara un important desfasament en els principals indicadors tecnològics i d'innovació. És un fet constatat que un dels reptes més importants que té la Comunitat Valenciana és incrementar els percentatges de recursos dedicats a la I+D+i en relació al PIB, tant públics com especialment privats. Que en l'actualitat no arriben al 40% del total, lluny de la mitjana de les comunitats autònomes amb majors despeses en innovació.

166. La Generalitat ha d'adoptar les mesures necessàries per a complementar i potenciar les iniciatives que està adoptant el Govern d'Espanya i la Comissió Europea, i permetre que les nostres empreses puguen beneficiar-se en major grau dels fons estatals i europeus destinats a la I+D+i.

167. La Xarxa d'Instituts Tecnològics és un factor clau per a assegurar la transferència tecnològica a les nostres empreses, i com a connexió entre la Universitat i el teixit empresarial valencià. Els socialistes volem revitalitzar esta Xarxa, junt amb noves iniciatives com els parcs CientificoTecnològics o la creació de Pols d'Innovació que substituïsquen o complementen l'oferta de sòl industrial a la nostra Comunitat.

168. L'impuls dels sectors productius.

169. Encara que és imprescindible reorientar el model econòmic valencià, el sector de la construcció ha de continuar impulsant l'activitat econòmica i generant ocupació, però cal prendre mesures perquè les activitats immobiliàries creixquen de forma ordenada, respectant l'entorn, assegurant la seua adaptació a la demanda, promovent una oferta suficient de vivenda accessible i garantint ocupacions estables i de qualitat als treballadors del sector. L'edificació pot i ha de convertir-se en un sector tecnològic notable que incorpore i estimule el desenvolupament de les energies renovables, de l'eficiència energètica i dels nous materials. Ací tenim importants avantatges comparatives per la nostra especialització productiva que han d'estimular-se. Els socialistes valencians volem que la nostra Comunitat esdevinga un referent per la qualitat edificatòria i no per la quantitat. Aspirem a situar-nos a l'avantguarda de la tecnologia i el disseny constructiu.

170. La política urbanística i de creixement de les ciutats condiciona en gran mesura la nostra qualitat de vida. Fer ciutat no és deixar fer. Un marc regulador clar, transparent i igual per a tots permet el desenvolupament de projectes urbanístics on els interessos públics i privats es potencien i no es contraposen. Si la intensa activitat constructora dels últims anys a la nostra Comunitat haguera sigut ordenada i de qualitat, avui tindríem no sols un dels majors parcs de vivendes d'Europa, sinó un dels millors. Hui no seríem un referent pel molt fer sinó pel bon fer.

171. La ciutat no l'ha de planificar la iniciativa privada. Dirigir el procés urbanitzador ha de ser una funció pública a què no s'ha de renunciar. L'absència de planificació a les escales regional i subregional ha convertit als municipis en protagonistes únics de l'ordenació del territori. I això contravé la jerarquia lògica que ha de tindre l'ordenació de l'espai geogràfic.

172. Les principals activitats econòmiques del medi rural valencià són l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la indústria agroalimentària. Per als socialistes valencians, l'activitat agrària i la indústria agroalimentària junt amb la pesca sostenible, són sectors estratègics, no sols des del punt de vista econòmic, sinó també des del punt de vista social d'equilibri territorial i de sostenibilitat mediambiental i cultural. Però per a respondre als nous desafiaments d'un món globalitzat, és necessari aconseguir explotacions agràries competitives amb models sostenibles i de productivitat diferenciada, millorar la comercialització i la recerca de nous mercats, i una estratègia global de seguretat alimentaria amb codis de responsabilitat en el conjunt del procés per a la reducció de l'impacte mediambiental,

173. És evident que el món rural ha de recuperar el protagonisme que li correspon dins les polítiques públiques. Més de les dos terceres parts del territori valencià corresponen al medi rural i, no obstant això, els seus habitants no poden accedir als béns i serveis que necessiten, en igualtat de condicions amb les zones urbanes. Per això, aconseguir que els ciutadans i ciutadanes dels municipis rurals milloren la seua economia, eleven el seu benestar social, asseguren aliments de qualitat i conserven els recursos naturals i culturals, amb criteris de sostenibilitat, és un repte prioritari per als socialistes valencians. Per a aconseguir-ho s'ha d'actuar incentivant la diversificació de l'activitat econòmica, millorant les infraestructures i equipaments públics, la prestació de serveis socials bàsics, i aconseguint una verdadera qualitat ambiental al medi rural.

174. Els sectors industrials tradicionals de la Comunitat Valenciana porten anys aparcats en segona fila, sense que s'haja impulsat la seua modernització ni s'hagen adoptat mesures per a contribuir a la millora de la seua competitivitat. L'Administració autonòmica ha de fomentar el desenvolupament de les activitats de major valor afegit, ha de promoure la innovació en els béns elaborats i en els processos de producció i apostar pels nostres dissenyadors que han d'integrar-se amb rotunditat en el nostre teixit productiu. Necessitem una política empresarial potent que reforce les accions de caràcter cooperatiu i que promoga un augment de la mida mitjana de les nostres empreses, a fi que aconsegueixquen la grandària mínima que els permeta diversificar els seus mercats i fer efectius els processos interns d'innovació tècnica i organitzativa. Així mateix, hem d'acompanyar a les companyies valencianes, en particular a les més menudes, per a iniciar la seua aventura empresarial als mercats emergents, tot establint un marc financer i regulatori favorable, en col•laboració amb el Govern d'Espanya, que permeta recolzar les estratègies de comercialització de les nostres empreses als mercats exteriors.

175. El sector turístic ha d'abordar una transformació inajornable, per a fer front a les noves demandes dels seus clients i la competència de les noves destinacions. Per això cal centrar-se en la diferenciació de l'oferta, el desenvolupament de les infraestructures turístiques, la millora de la qualificació dels treballadors i la promoció de serveis complementaris. També s'ha de recolzar l'eixida a l'exterior de les empreses valencianes que operen en el sector, a fi d'ajudar-les a millorar les seues possibilitats de captació de clients i incrementar la seua capacitat de prestació de serveis.

176. És fonamental assegurar una xarxa efectiva d'infraestructures de transport per a assegurar la nostra connectivitat i possibilitar el desenvolupament dels sectors industrials, tot suprimint les despeses associades a una accessibilitat deficient. En particular, la Generalitat ha d'invertir a les àrees metropolitanes, a l'ampliació de la xarxa portuària lligada a l'activitat logística i al transport ferroviari de rodalia, sempre dins l'àmbit del respecte al medi ambient i al desenvolupament territorial ordenat i amb l'ambició de reduir la nostra dependència energètica del petroli.

177. La sostenibilitat i la lluita contra el canvi climàtic: L'aposta per l'ordenació del territori, per les energies renovables i l'eficiència energètica.

178. El canvi climàtic és una realitat. L’escalfament del planeta està accelerant-se. El nostre model de desenvolupament basat al consum progressiu de combustibles fòssils, la generació de gassos provinents de processos industrials, la tala massiva d’arbres a molts indrets del planeta i la transformació d’ússos del sòl, estan accelerant la concentració de gassos d’efecte hivernacle.
179. L'increment de temperatures que es constata al nostre planeta des de la segona mitat del segle XIX, accentuat durant els últims vint anys, i els fenómens meteorològics cada vegada més extrems, estan provocant desastres naturals de tràgiques conseqüències socials. La fam, les epidèmies, la pobresa i la desesperació estan a l’orige dels intensos moviments migratoris de les dues darreres dècades.

180. El canvi climàtic és doncs, un fet indiscutible corroborat pel mon científic que sense dubte, afecta també a la Comunitat Valenciana per la seua ubicació en la conca del Mediterrani occidental. Es necessari i imprescindible adaptar-nos als seus efectes i que instrumentem les mesures necessàries per a combatre-lo.

181. Les mesures per a la reducció, mitigació i adaptació de la Comunitat Valenciana al canvi climàtic han de partir del seguiment del grau de compliment de les quotes d'emissió de gasos d'efecte hivernacle previstes al Pla Nacional d'Assignació d'Emissions, i el compliment, almenys, de l'Estratègia Valenciana del Canvi Climàtic.

182. La intensa, desordenada i devastadora ocupació del sòl en la Comunitat Valenciana ha sigut destructiva, especialment en els últims deu anys. S'ha reduït el sòl viu natural que té una capacitat notable d'absorció de CO2, i s'ha perjudicat el cicle hídric. Si estem preocupats pels efectes negatius del canvi climàtic i la desertització, hem de dur a terme polítiques de caràcter local i no sols globals que mitiguen les seues causes. Cal una forma d'ordenació del territori que repercuteixca el mínim possible sobre la capacitat d'absorció de CO2 que té el sòl viu. Per això, la participació pública ha d’esdevindre l'eix principal de la gestió territorial i urbanística.

183. Els socialistes creguem necessària l'elaboració d'una Nova Estratègia Territorial per a la Comunitat Valenciana que contemple un Pla d'Acció Territorial de Prevenció del Risc de Sequera i la modelització del Pla d'Ordenació del Litoral de la Comunitat Valenciana, que no ha contemplat els efectes a llarg termini del canvi climàtic a la franja costanera. Així mateix, s’ha d'incorporar l'establiment d'un sistema jeràrquic d'ordenació del territori valencià on la protecció ambiental i paisatgística tinga un protagonisme destacat.

184. A més, els socialistes valencians apostem per desenvolupar la I+D+i orientada a augmentar la productivitat dels recursos naturals, tot centrant-nos en la cooperació energètica i l'ecodisseny del producte de manera que redueixca el consum de recursos i energia al llarg de la seua fabricació, reciclatge i reutilització de residus.

185. La majoria dels factors que produeixen el canvi climàtic es relacionen amb el consum d'energia. Per això resulta necessari apostar, amb decisió, per l'ús d'energies renovables i per les mesures d'estalvi i eficiència energètica. A més, en les societats desenvolupades, el creixement econòmic i la millora del nivell de vida depenen, en gran mesura, de l'accés a un subministrament energètic fiable, per la qual cosa hem de fer front al repte de compatibilitzar el nostre model de desenvolupament amb la creixent escassetat de recursos energètics, cada dia més costosos.

186. El govern de Camps ha expressat en diverses ocasions el seu compromís que, l'any 2010, almenys el 12% de l'energia primària consumida a la Comunitat provinga de fonts renovables. La realitat és que el 2006, la participació de les fonts renovables en el consum d'energia primària no arribava al 3%. També ha assenyalat que en 2010 la producció d'energia elèctrica a partir de fonts renovables suposarà el 21% del consum total d'electricitat; i la realitat és que en 2006 no arribava al 5%.

187. La nostra Comunitat pot esdevindre una de les primeres productores d'energies renovables d'Espanya: podem marcar-nos com a meta que, d'ací al 2015, almenys el 15% de l'energia primària consumida a la Comunitat provinga de fonts renovables, així com un 25% de l'electricitat generada en el nostre territori. Això exigeix revisar el Pla Eòlic Valencià, per a ampliar les possibilitats d'aquest tipus d'electricitat i aclarir els obstacles que estan retardant el seu desenvolupament, així com promoure decididament un altre tipus d'energies renovables com la solar o els biocarburants.

188. Per això, considerem necessari fomentar la conscienciació ciutadana cap als problemes relacionats amb l'ús de l'energia i la sostenibilitat, així com elaborar un ambiciós però realista Pla Energètic de la Comunitat Valenciana que realitze un estudi rigorós de la situació actual i les previsions futures i planifique amb instruments i mesures la consecució d'objectius quantificables quant a l'ús d'energies renovables, l'estalvi i l'eficiència energètica, el desenvolupament de les infraestructures energètiques necessàries i el reforçament de la I+D+i en el terreny energètic.

189. La solució de l'aigua per a tots i per sempre.

190. La garantia d'aigua suficient que compleixca les exigències de qualitat pertinents és un requisit fonamental per al desenvolupament de la Comunitat Valenciana. Alhora, en un context de canvi climàtic i en una societat mediambientalment conscient, l'ús responsable de l'aigua ha de ser un principi bàsic.

191. Aquest ús responsable de l'aigua comença des de les autoritats públiques, que han de fomentar la conscienciació dels ciutadans i desenvolupar polítiques d'eficiència hídrica i estalvi. Les xarxes de distribució d'aigua potable han de mantindre's i gestionar-se, renovant-se si escau, perquè les pèrdues d'aigua siguen mínimes.

192. També és imprescindible assumir les plenes competències sobre les conques internes de la Comunitat Valenciana, atenent al nostre Estatut i a la Constitució. Això sense deixar de participar i influir en la planificació i gestió de les conques que són competència de l'Estat, i la situació de les quals ens afecta: les del Xúquer, el Segura i l'Ebre. L'eficiència en l'ús d'un recurs escàs com és l'aigua s'aconsegueix amb actuacions que siguen sostenibles des del punt de vista social, econòmic i mediambiental, i aplicant les millors eines de planificació i gestió perquè l'accés a l'aigua deixe de ser, per sempre, un problema per als valencians.

193. Amb l'aplicació de les millors tecnologies, la reutilització d'aigües depurades amb qualitat suficient en l'agricultura, la desalinització d'aigua de mar per a garantir l'abastiment humà a la costa, així com per a l'agricultura d'alt valor afegit, s'aporten recursos addicionals a les aigües superficials, subterrànies i a les del transvasament Tajo-Segura, aconseguint amb això la suficient autonomia de la Comunitat Valenciana en matèria hídrica.

194. Singularment, Alacant és la província amb major necessitat d’aportacions d'aigua addicionals. Per això, és ací on la reutilització i la desalinització d'aigua de mar necessiten una major aplicació. I és ací on els sobrants del riu Xúquer, a través de la conducció Xúquer-Vinalopó, i els trasvassaments del Tajo, són imprescindibles per a assegurar el desenvolupament en el futur.

195. La modernització dels regadius valencians, a la que tant d'impuls ha donat el Govern d'Espanya durant els últims quatre anys, ha de completar-se en tota la Comunitat Valenciana, millorant així la qualitat de vida dels agricultors i reduint les necessitats d’aigua.

196. Però l'aigua, sense la qualitat necessària per a l'ús a què es destina, serveix per a ben poc. Per això, és imprescindible la recuperació de la qualitat dels ecosistemes fluvials, la descontaminació dels nostres aqüífers i la total eliminació dels abocaments contaminants. Només la gestió integral de tots els recursos pot considerar-se sostenible i respectuosa amb les generacions futures.

197. El nostre clima mediterrani es caracteritza per l'alternança de pronunciades sequeres amb greus inundacions. Ambdues situacions deuen deixar de ser imprevistes i formar part de la planificació ordinària dels nostres recursos hídrics: els plans d'actuació per a evitar les conseqüències de les sequeres en l'abastiment humà han de formar part de la gestió municipal, i les infraestructures necessàries per a pal•liar els danys de les inundacions en tota la Comunitat han de finalitzar-se amb promptitud. Els nostres rius deuen deixar de ser cicatrius en el territori per a convertir-se en vertaders ecosistemes transversals a la costa, corredors ecològics que uneixquen mediambientalment la costa amb l'interior.

198. Finalment, hem d'aconseguir un canvi radical del PP en el tema de l'aigua. La propaganda i la manipulació han de cedir pas a una autèntica política autonòmica de planificació i gestió integral de l'aigua, la qual cosa requereix una avaluació seriosa i rigorosa de les necessitats hídriques reals i l'adopció de solucions racionals, dins de les polítiques que la Unió europea ha definit a través de les seues Directives.

199. Devem, per tant, de seguir esforçant-nos per a aconseguir portar el debat de l'aigua a la nostra Comunitat a termes racionals. Dins aquesta línia, cal assolir un gran pacte polític, un Pacte d’Estat que garanteixca les necessitats hídriques de la nostra Comunitat i la gestió eficient d’aquest recurs tan escas i vital. Dita gestió requereix, en síntesi, la modernització de conduccions, l’estalvi del consum, la desalinització, la reutilització, la modernització de regadius i aquelles transferències d’aigua que resulten necessàries i que siguen viables econòmicament, sostenibles mediambientalment i acceptades socialment.

200. La reforma del finançament local i autonòmica: Més autonomia i recursos per a garantir uns serveis públics bàsics i de qualitat.

201. La reforma del finançament autonòmic i local és imprescindible per a la Comunitat Valenciana. L'actual model de finançament autonòmic, aprovat sota el govern del Partit Popular, va ser proclamat com la solució de tots els problemes per a la Comunitat Valenciana tant per l'anterior president Autonòmic, Eduardo Zaplana, com per l'actual, Francisco Camps. Però el temps ha revelat que no resultava apropiat per als interessos dels valencians i les valencianes, per a finançar adequadament els serveis públics bàsics.

202. Per tal de plantejar una alternativa a l'actual finançament autonòmic, el PSCV-PSOE planteja com a principis els següents: suficiència, autonomia, coresponsabilitat i solidaritat amb la resta dels territoris de l'Estat Espanyol.

203.

I. Per suficiència financera entenem que la Comunitat Valenciana ha de rebre un finançament per habitant que li permeta atendre adequadament les competències que té assumides, en particular els serveis fonamentals, en les mateixes condicions que la resta de territoris de l'Estat Espanyol.

204. El finançament per habitant ha de ser l'indicador que determine el finançament autonòmic que, en el cas de la Comunitat, haurà de ser igual, almenys, a la mitjana del conjunt de l'Estat.

205. II. Per a assegurar l'autonomia financera, la Comunitat Valenciana ha de poder gestionar les seues fonts de recursos. Per això, advoquem per la creació d'una Agència Tributària Valenciana que ostente totes les competències sobre els impostos propis i cedits, i que es consorcie amb l'Estat i les restants autonomies per a gestionar els impostos estatals.

206. III. El nou sistema de finançament autonòmic ha d'augmentar la coresponsabilitat fiscal, reduint la dependència de la recaptació de tributs per part de l'Administració central de l'Estat. Per això, defenem un augment dels percentatges de participació en els tributs estatals, per tal de reduir al màxim el Fons de Suficiència. Esta cessió, a més, haurà d'estar unida a una efectiva utilització de la capacitat normativa de les comunitats autònomes. En el finançament sanitari, advoquem per una revisió del sistema que incloga una major dotació al Fons de Desplaçats.

207. IV. La solidaritat del sistema ha d'assentar-se en dos mecanismes. El primer d'ells és el de pagar segons renda i rebre igual per habitant, amb la qual cosa les CCAA amb major nivell de renda contribuïxen en major grau al finançament total. El segon és el reforçament dels fons destinats al desenvolupament en les regions més desafavorides, per mitjà del Fons de Compensació Interterritorial, o qualsevol altre instrument que serveixca per a aproximar els nivells de renda entre territoris.

208. El finançament local ha de vincular-se a la reforma del finançament autonòmic. De la mateixa manera que les autonomies, els ajuntaments han de comptar amb les fonts de finançament que asseguren la seua suficiència financera i redueixquen la seua dependència de la construcció. Per això, defenem un model basat en la participació dels tributs estatals i autonòmics, així com un Fons de Garantia que anivelle la capacitat financera dels ajuntaments amb menors recursos, a fi d'assegurar un nivell mínim de prestació dels serveis bàsics igual en tots els municipis.

209. Un canvi de prioritats: el benestar de les persones.
210. L'educació: una aposta capital.

211. Per als socialistes l'Educació és una prioritat bàsica. És alhora un dret constitucional que els poders públics han de garantir i el primer factor de progrés individual i social, la millor forma d'invertir en el futur del nostre país, i de defendre els interessos de totes les ciutadanes i ciutadans de la Comunitat Valenciana.

212. La seua extensió a tots els ciutadans, en condicions de qualitat, és el fonament més sòlid per a construir una societat econòmicament avançada i cohesionada socialment i territorial, per a aconseguir la millor preparació de la ciutadania i una verdadera societat de ciutadans lliures i responsables.

213. L'arribada de persones de diferents països, ètnies i cultures ens obliga a respondre a un altre gran repte: fer possible que l'educació siga un espai per a aprendre a conviure, a respectar al diferent i a viure junts. La inscripció i integració efectiva dels alumnes immigrants en els centres educatius sostinguts amb fons públics, sense distinció entre públics i concertats, és també un element crucial per a fer efectiu eixe repte. Com també ho és l'ensenyament de l'educació per a la ciutadania, que inclou l'aprenentatge dels drets i deures dels ciutadans, el respecte pels valors democràtics i pels drets humans i la importància de la solidaritat i la tolerància com a principis bàsics per a la convivència. Els socialistes valencians no admetem ni tolerem l'actitud irresponsable del PP i l'intent del president Camps d'utilitzar subterfugis lingüístics, per a impedir el seu ensenyament que, en definitiva, amaga la seua por a educar els nostres joves en els principis bàsics de la democràcia, quelcom renyit amb la forma d'actuar i de fer política del PP.

214. La creixent demanda d’una atenció infantil global, de 0 a 3 anys, és una necessitat insatisfeta i, cada vegada, més urgent de cobrir. Hem de donar resposta a la insuficient xarxa de guarderies públiques per l'impacte positiu que genera en tots els reptes de les democràcies avançades: perquè contribueix a augmentar la taxa de fertilitat desitjada, perquè facilita la incorporació de la dona al món de treball i el seu camí cap a la igualtat i perquè ajuda els xiquets en el seu desenvolupament cognitiu, social i emocional.

215. En definitiva, l'atenció infantil ha d’esdevindre un servei públic essencial, com ho són la sanitat, l'educació, i ara també, l'atenció als adults dependents.

216. Així mateix, l'increment de la taxa de titulats de Batxillerat i Formació Professional esdevé un objectiu irrenunciable d'acord amb els objectius de la Unió Europea, junt amb l'augment i la millora de la formació permanent de les persones adultes per a perfeccionar els seus coneixements, i millorar la seua qualificació professional.

217. No podem oblidar que si volem reorientar el nostre model de creixement econòmic, la Formació Professional ha de ser una de les nostres apostes estratègiques. La Formació Professional és l'instrument necessari per a l'augment de la competitivitat de les empreses i l'instrument decisiu d'inserció i progrés professional. Per això, volem que cap persona abandone el sistema educatiu sense una qualificació que li permeta la seua inserció professional i, d'altra banda, aconseguir que l'oferta de formació permanent siga tot el llarg de la vida, per a donar resposta tant a les necessitats de la població com a les demandes del sistema productiu.

218. La Universitat ha de jugar un paper de lideratge en la definició de criteris i en l'elaboració de propostes a la societat i als poders públics al voltant de les millors solucions als reptes, problemes i conflictes del nostre segle. Això requereix, inexcusablement, garantir un sistema de finançament adequat i estable, un entorn apropiat al desenvolupament científic i una potent política de beques que permeta, als que tenen menys recursos, exercir el seu dret a rebre una Educació Superior de qualitat.

219. Els socialistes donem la màxima prioritat política, econòmica i social als objectius del Pla d'I+D+i per a aconseguir incrementar el capital humà qualificat que ha de correspondre al nostre desenvolupament potencial, que ens situe entre les CCAA més avançades per a superar els dèficits que ara tenim en la transferència tecnològica.

220. Els socialistes defenem una política educativa, en definitiva, que persegueixca una societat més moderna, més justa, més culta, més rica i més cohesionada, assegurant la igualtat d'oportunitats per a tots els nostres xiquets, joves i adults; que ens incorpore de forma activa i creativa a la societat del coneixement; que prime la formació en els valors universals dels drets humans; que siga capaç de respondre als nous serveis que demanden les famílies com a conseqüència de la incorporació de les dones al treball remunerat i que ens garanteixca la formació contínua al llarg de tota la vida.

221. Ens trobem davant d'un projecte ambiciós que requereix la participació i la col•laboració de tots, un projecte que requereix un major compromís social amb l'educació, que s'ha de reflectir, entre d’altres coses: en la voluntat de dignificar l'educació, establint una relació més fluida i respectuosa amb el professorat i amb les famílies, i a invertir en més i millor educació.

222. La cultura com a factor de convivència i qualitat democràtica.

223. La cultura, entesa com la suma de comportaments, valors, costums, símbols i creences, és la millor eina que tenim les persones per a comprendre el món en què vivim i per a millorar-lo.

224. La cultura valenciana és una cultura amb identitat pròpia, rica i variada, plural, tolerant i acollidora, amb diverses i múltiples manifestacions de gran arrel popular que assoleixen resonància internacional. Aquesta terra ha donat i segueix donant noms rellevants al més variat univers de la cultura. Una cultura de la què podem estar-ne orgullosos per la seua identitat i pel seu cariu acollidor. Perquè acollidors sóm el poble valencià i ho és per tant, la nostra cultura. Són moltes les persones que han escollit la nostra terra, la Comunitat Valenciana, per a romandre a viure. Persones procedents tant de la resta d’Espanya com a d’altres països del nostre voltant que han trobat ací un clima, un paisatge, un ambient, una cultura, en definitiva, unes condicions idònies on poder integrar-s’hi i desenvolupar el seu projecte vital.
225. La cultura és també un àmbit d'acció política i comprén a un sector de professionals molt divers que esperen i desitgen que la política cultural siga un eix important dins d'una gestió progressista. Les i els socialistes valencians volem una política cultural progressista, que supere la dinàmica de promoció partidista, balafiament i ineficàcia impulsada pel PP.

226. El nostre compromís és crear els mitjans i les eines perquè els ciutadans puguen accedir i crear cultura amb total llibertat i sense dirigismes. La nostra obligació és aconseguir que la cultura siga accessible a tota la ciutadania en tots els àmbits, i que siga un instrument per a superar desigualtats socials. Un instrument d'igualtat, d'integració i de progrés.

227. Volem una gestió cultural coparticipada amb els professionals de tots els sectors, la creació de les necessàries infraestructures territorials de qualitat que asseguren un ús eficient dels recursos públics, la recuperació del nostre patrimoni històric i artístic, el desenvolupament de les nostres indústries i empreses culturals, la redefinició de la política museística i l'impuls de les dotacions primàries bàsiques com les biblioteques.

228. La funció de les institucions és impulsar la creativitat com a valor i com a treball, sense pretensions de suplantar, competir o censurar. Per això són necessaris la transparència, l'honestedat i un govern democràtic. Per això resulta imprescindible superar l'etapa d'obscurantisme i partidisme del PP en la gestió cultural. La política cultural socialista és una aposta per la serietat d'un treball, la participació, la dotació d'infraestructures bàsiques i el foment i la promoció de la creació artística.

229. La societat valenciana, culturalment molt rica, ha de potenciar tots aquells elements culturals que la integren, perquè s'enforteixquen no sols els aspectes propis valencians, sinó que ajuden a d’altres a integrar-se, augmentant així la cohesió social. Les innumerables manifestacions culturals existents en els nostres pobles i ciutats han de ser un bon instrument per a això.

230. En definitiva, volem que la Comunitat Valenciana siga un autèntic espai d'integració social i cultural, on la cultura plural es valore i estiga a l'abast de tots. Volem una societat que permeta a dones i homes, siga quina siga la seua edat, situació personal o familiar i procedència, una convivència en pau i que puga sentir-se part activa de la comunitat.

231. La sanitat com a dret i prioritat.

232. L'article 43 de la Constitució espanyola reconeix el dret a la protecció de la salut. Va ser un govern socialista el que va donar cos jurídic a aquest mandat constitucional en forma de Llei, promulgant en 1986 la Llei General de Sanitat, l'objectiu prioritari de la qual era substituir la caritat per drets socials, vinculant la protecció sanitària a la condició de ciutadà.

233. Però els socialistes no ens podem conformar amb allò que s'ha aconseguit fins ara. Hem de mirar cap al futur i continuar sent ambiciosos. Hem adquirit un fort compromís amb les polítiques socials, i continuem apostant fermament per una sanitat pública de qualitat i accessible per a tots els ciutadans. Per això, si aconseguim la confiança dels ciutadans en les pròximes eleccions, ens comprometem a avaluar el model de gestió privada instaurat pel PP, perquè creguem que la salut no pot subjectar-se als paràmetres de la rendibilitat econòmica que són vàlids a d’altres àmbits de prestació de serveis públics, sinó que ha d’estar subjecta a l’objectiu de garantir un dret universal de qualitat.

234. És necessari avaluar el vertader cost de la sanitat valenciana i la necessitat del seu finançament. Les factures als calaixos, no és el camí. Reflecteix una pèssima gestió que, a més de repercutir en una major despesa financera, impedeix conèixer el cost real de prestació del servei.

235. Ens proposem aconseguir una nova definició de la qualitat en l'atenció sanitària. Esta nova dimensió de la qualitat assistencial es pot resumir en tres objectius concrets: millorar l'accessibilitat a l'atenció sanitària; millorar i ampliar l'oferta assistencial, millorant i ampliant les prestacions; i caminar cap a una major humanització de l'atenció sanitària.

236. Millorar l'accessibilitat dels usuaris a l'atenció sanitària significa fer-la més àgil i pròxima al ciutadà, per mitjà de la simplificació de procediments, reducció de les llistes i temps d'espera i millorant la continuïtat i la coordinació en l'atenció sanitària.

237. Els socialistes valencians volem que s'atenguen les noves demandes assistencials i posar tots els mitjans possibles per a aconseguir-les en àrees com la salut bucodental, gestació i part, infertilitat, logopèdia, patologies de la tercera edat, etc.

238. També ens plantegem com a objectiu aconseguir una assistència sanitària més humana garantint uns nivells adequats de comoditat i intimitat durant l'hospitalització. És necessari garantir el confort de les persones hospitalitzades i dels familiars que els acompanyen, promovent de manera progressiva la dotació d'habitacions individuals en els hospitals de la xarxa pública.

239. És precís un nou model més democràtic i participatiu en la gestió de la sanitat, que situe els ciutadans en el lloc central del servei públic de salut. Considerem que el ciutadà ha de sentir-se implicat en totes les decisions que afecten la seua salut, per a la qual cosa ha d'estar present en els òrgans de decisió del sistema sanitari, participant en la seua planificació, control, avaluació i millora.

240. És necessari el desenvolupament d'una política integral que permeta als professionals sanitaris aconseguir els nivells de satisfacció i d'eficiència professional que la societat precisa i que els porte a sentir-se compromesos amb l'organització en què treballen. I per a aconseguir este objectiu és indispensable recuperar la dignitat laboral dels professionals de la salut. Els serveis sanitaris que els socialistes proposem, han d'afavorir el desenvolupament del seu capital més valuós, els professionals sanitaris, apostant per la formació continuada, la docència i el desenvolupament de la investigació com a element d'avanç i satisfacció professional.

241. És igualment urgent la revisió i adequació dels recursos estructurals, tecnològics i de gestió per a adequar-los a les noves realitats.

242. Els socialistes continuem mantenint el compromís amb l'Atenció Primària com a base del model, i entenem que ha de potenciar-se al màxim l'acostament de les polítiques de salut al ciutadà amb un complet desenvolupament de les competències municipals en aquest aspecte. L'extensió i suport de la Xarxa Valenciana de Ciutats Saludables és un objectiu prioritari.

243. Per als socialistes, les polítiques sanitàries han d'estar regides pel principi de transversalitat, de manera que les actuacions en salut estiguen d'acord amb un altre tipus de polítiques els resultats del qual poden incidir directament sobre la mateixa (educació, benestar social, sanejament, vivenda o medi ambient entre d’altres), i per això, prèviament a la seua implantació, han de tindre en compte el seu possible impacte sobre la salut.

244. Igualment s'ha de tindre en compte la importància de l'impacte de gènere en l'aplicació de les polítiques de salut, així com la necessitat d’impulsar polítiques específiques que contribueixquen a millorar aspectes de la salut de les dones, incidint en malalties d'alta prevalença. Per això es fomentarà que els sistemes d'informació en salut laboral, arrepleguen, sistemàticament, informació desagregada per sexe, contemplant, igualment, les conseqüències per a la salut que es deriven de les condicions en què es desenvolupa el treball domèstic, la doble jornada i la dedicació a cures informals per les dones.

245. En definitiva, els socialistes valencians apostem per un fort impuls en el sistema públic de salut perquè un dels indicadors del nivell de justícia i igualtat en una societat és, sens dubte, la seua capacitat per a garantir la salut a tots els ciutadans.

246. Un nou model de serveis socials. L'Atenció a la dependència i el Ple desenvolupament de l'estat del benestar.

247. Els i les socialistes sempre hem demostrat el nostre interés per avançar en drets socials, perquè la nostra prioritat són les persones i dediquem tot el nostre esforç i treball a aconseguir el màxim nivell de desenvolupament de l'Estat del Benestar.

248. Els resultats són evidents. Durant el segle passat, sota els governs de Felipe González, es van desenvolupar els tres pilars fonamentals per a configurar un sistema de protecció de caràcter universal: l'Educació, la Sanitat i les Pensions, indispensables per a consolidar els drets socials.

249. Els Serveis Socials són una condició essencial per a la consecució de la igualtat, que permeten passar de l'assistencialisme a la promoció, i de l'atenció de les deficiències a la promoció de les capacitats. Per això és fonamental la implantació i aplicació efectiva de la Llei de Dependència, dotant-la dels recursos necessaris materials i humans, així com les actuacions a favor de col•lectius en desavantatge física, psíquica o social i de barris urbans i poblacions rurals desafavorides.

250. Els socialistes exigim el desenvolupament de l'Estatut i garantir el salari mínim de ciutadania com l'última xarxa de protecció contra les noves pobreses, que integre la varietat de prestacions des de les econòmiques reglades fins a les ajudes a la família, des de les ajudes a situacions d'emergència fins a les pensions no contributives, per a garantir simultàniament un mínim econòmic, com a dret subjectiu i un treball social prociutadania activa.

251. Així mateix, volem implantar el treball cívic, dirigit especialment a joves, prejubilats i jubilats que vullguen col•laborar amb l'erradicació de les noves pobreses. Per a això, se’ls ha d'oferir la possibilitat, lliurement decidida, de dedicar una part del seu temps al servei de la comunitat, amb assignació d'una mínima contraprestació i seguretat social.

252. Al segle XXI cal reforçar l'estructura del benestar donant suport a una quarta peça en l'entramat del benestar, un quart sistema sobre el qual puguen transitar amb garanties tots els ciutadans. La fórmula per la qual s'ha optat ha sigut la de potenciar el Sistema Públic de Serveis Socials, atorgant-li un major reconeixement i visibilitat, dotat d'un conjunt de prestacions necessàries per a atendre les persones dependents.

253. La forma per a impulsar aquestes mesures ha sigut a través de la promulgació de la Llei per a l'Autonomia Personal i Atenció a les Persones en Situació de Dependència, una aposta decidida del govern de Zapatero per a garantir prestacions i serveis, evitant situacions graciables i d'inseguretat jurídica.
254. La fórmula no resulta senzilla ja que descansa en la intervenció de diferents administracions, però precisament eixa pluralitat atorga un valor afegit per a garantir la necessària cohesió territorial. Els socialistes valencians considerem necessari reforçar el paper dels ajuntaments en l'atenció a la dependència, la qual cosa requereix garantir-los una presència efectiva als òrgans de decisió que afecten el compliment de la Llei i, sobretot, garantir-los els recursos i els mitjans necessaris perquè puguen exercir el seu paper de forma efectiva.

255. Més del noranta per cent dels cuidadors informals són dones, en la majoria dels casos esposes o filles que exerceixen aquesta tasca en exclusiva, sense cap tipus de col•laboració o ajuda, o compaginant-la amb altres activitats. La nova Llei dóna resposta a esta injustícia de génere alliberant nombroses dones que a l'entorn familiar s'han vist obligades a assumir un paper de cuidadores informals, una tasca escassament reconeguda i visible per al conjunt de la societat, ja que les noves ocupacions derivades de la seua posada en aplicació no estaran ocupades únicament per dones.

256. En definitiva, els socialistes defenem els Serveis Socials com un element clau per a fomentar la qualitat de vida de tota la població. Per això, proposem la coordinació dels sistemes de protecció amb la resta dels sistemes de l'Estat del Benestar: l'educació, la sanitat, la dependència, la vivenda, l'ocupació. Front les actuals polítiques que du a terme el PP a la Generalitat, els socialistes apostem pel reconeixement de les prestacions socials com un dret objectiu i no com un dret subjectiu i discrecional. Apostem per l'autoorganització social abans que per l'associacionisme tutelat, que ha sigut la característica de les polítiques assistencials del PP. I, per descomptat, apostem pel reconeixement d'uns serveis socials públics que incorporen la gestió social front la privatització d'aquests serveis.

257. El camí cap a la igualtat en tots els àmbits i per a totes les formes de família.

258. La igualtat és un valor de llarga trajectòria. Heretada de la Il•lustració, la idea seria adoptada pel socialisme modern per a, en nom d'eixe principi, impulsar polítiques que igualen els drets i deures de les persones. Hui ningú dubta que les polítiques d'igualtat han sigut motors per al progrés i la felicitat de la societat.

259. Als nostres dies la igualtat pretén la plena equiparació de sexes en tots els dominis de la societat. Un dels canvis socials més importants del nostre temps ha sigut el de la incorporació de les dones a la vida laboral: millor preparades i formades que mai, s'han integrat en activitats en què abans la seua participació era escassa o nul•la. No obstant això, encara no s'ha aconseguit la igualtat plena i efectiva, i la societat està encara impregnada d'estereotips sobre el paper de les dones que la col•loquen en desavantatge i dificulten els seus drets de ciutadania. Les dones encara pateixen discriminacions en l'accés als alts càrrecs de responsabilitat a la vida econòmica i política.

260. Tot això fa necessària una actitud activa per a la promoció de la igualtat entre dones i homes. Perquè cal garantir a totes les dones l'exercici dels seus drets. Perquè cap societat pot prescindir per al seu desenvolupament del talent i la capacitat de la meitat de la població, les dones. I perquè és una exigència per a l'eficiència. Governar amb eficiència requereix que totes les polítiques públiques es planifiquen, formulen i executen tenint en compte que van dirigides a homes i dones.

261. El camí ja és mamprés. La Llei 3/2007 per a la igualtat efectiva aprovada la passada legislatura, una fita fonamental per al desenvolupament de la igualtat, estableix uns principis generals d'actuació que han de ser aplicats a totes les polítiques públiques, tant estatals com autonòmiques i locals i han de ser desenvolupats en cada àmbit d'actuació i competències per a aconseguir la seua plena eficàcia. Aquesta ha de ser l'exigència també a la Comunitat Valenciana.

262. La consecució de la igualtat real fa necessari impulsar d'una banda, polítiques de promoció del ple accés de les dones a tots els àmbits públics i, paral•lelament, polítiques de foment de la coresponsabilitat entre dones i homes en les tasques d'atenció en la societat, de manera que els homes participen també de l'àmbit privat.

263. És necessari parar especial atenció, com un principi fonamental que ha de ser aplicat i desenvolupat des de tots els àmbits, a l'erradicació de la violència de gènere, el major exemple de discriminació que atempta contra la vida i la dignitat de les dones. Per a això hem d'exigir l'aplicació i desenvolupament, a la Comunitat Valenciana, de totes les mesures incloses en la Llei Integral contra la Violència de Gènere i proposar totes les mesures necessàries per a acabar, d'una vegada per sempre, amb aquest flagell de la societat.

264. Els canvis socials i demogràfics operats a les darreres dècades han tingut el seu reflexe en la nova estructura familiar de la nostra societat. Les i els socialistes estem a l'avantguarda del seu reconeixement, en la comprensió de les seues noves necessitats i en la capacitat de donar respostes a la nova situació. Hem garantit nous drets i marcs legislatius perquè les persones puguen triar lliurement la seua forma de vida, de formar una família, de compartir i comprometre's amb aquells i aquelles a qui vol, avançant en una nova societat compromesa amb les famílies com a eix central de la societat. La llei d'igualtat, la dels matrimonis homosexuals, les mesures de conciliació, en són bon exemple d'això.

265. Les famílies són les que formen, socialitzen i cuiden els ciutadans i ciutadanes dels nostres pobles i ciutats. I en esta tasca, els socialistes valencians assumim el compromís d'aconseguir majors quotes de protecció i garantia pública de serveis a les famílies, començant per la llar. Per això, ens comprometem a desenvolupar una política de vivenda que oferisca vivendes assequibles, sostenibles i de qualitat adaptades a totes les necessitats de les famílies actuals, monoparentals, nombroses, amb persones dependents.

266. La conciliació entre la vida personal i laboral continua sent una assignatura pendent. Encara que s'han donat grans passes, encara dista molt de ser una realitat. La conciliació passa per un canvi en la distribució de rols i tasques dins del si familiar, per la cobertura de l'atenció educativa de 0-3 anys, pel desplegament de la llei de la dependència i per millorar la flexibilitat horària en el treball. A treballar per tot això ens comprometem els socialistes valencians, front la inactivitat del govern del PP que ha prioritzat altres polítiques per damunt del benestar real de les famílies.

267. És hora d'apostar de veritat per les famílies, no de fer publicitat i esdeveniments a costa de la família i excloent-ne moltes famílies.

268. En definitiva, el camí cap a la igualtat efectiva entre hòmens i dones i la lluita contra qualsevol tipus de discriminació constitueïx i constituirà sempre el nostre autèntic motor de canvi, el nostre senyal d'identitat més valuós i per a això continuarem treballant amb afany les i els socialistes valencians.

269. UN NOU TEMPS, UN NOU PROJECTE.

270. Un partit de govern, el partit dels valencians i valencianes.

271. Els socialistes valencians conformem un partit de govern. Estem en la vida pública amb la decidida voluntat d'assumir responsabilitats polítiques que ofereixquen respostes als reptes que tenen davant de sí els ciutadans, la societat en el seu conjunt i la nostra Comunitat.

272. El que avui és la Comunitat Valenciana i les seues possibilitats de futur responen a un llarg període de govern socialista en què es van recuperar els trets definitoris de la nostra identitat, es van refermar la llibertat i els drets, es va assentar la nostra estructura institucional, es va modernitzar la nostra economia i es va estendre la protecció social.

273. Així ho van entendre i van valorar els ciutadans en successives convocatòries a Corts Valencianes i en les eleccions municipals. Però els suports electorals no s'orienten prioritàriament al reconeixement de la tasca realitzada sinó, fonamentalment, a les expectatives que generen els diferents partits sobre el futur. I eixes expectatives van alimentant-se amb el mode responsable, sistemàtic i rigorós amb el que s'exerceix l'oposició; amb l'exercici exemplar del govern local allà on s'exerceix; amb la proximitat als problemes dels ciutadans i el diàleg amb els col•lectius socials; amb projectes que responen a qüestions reals i incideixen en la vida de la població; creant la complicitat necessària al voltant de propostes que els ciutadans no sols facen seues, sinó que contribueixquen a definir-les; amb discursos precisos i ben comunicats; amb equips actius i coordinats; amb aquesta suma de factors que condueixen al lideratge social.

274. Fa ja tretze anys que els ciutadans ens van retirar majoritàriament la seua confiança. Va ser responsabilitat nostra que deixaren de considerar-nos l'instrument polític apropiat per a afrontar la nova etapa de canvis de meitat dels 90. I és també la nostra responsabilitat tornar a reconquistar el seu suport, convencent a la majoria que som ara la millor alternativa per a encarar amb èxit els canvis d’aquesta societat del segle XXI.

275. Les millors opcions per a recuperar el respatler social que ens torne al govern de la Generalitat i de nombroses poblacions on estem en minoria passa ara mateix per la nostra capacitat de reacció, per la nostra decisió de representar el canvi necessari que precisa la Comunitat Valenciana, pel compromís, adquirit en el present Congrés, d'adaptar-nos, d'adaptar la nostra política i el mode d'exercir-la, per a estar en condicions d'oferir les respostes que la societat ens demanda, que esperen de nosaltres els homes i dones progressistes i molts altres que igualment pateixen les conseqüències del mal govern o, si es prefereix, d'un govern manifestament millorable.

276. Les causes de pèrdua de confiança ciutadana en el PSPV són complexes. No obedeixen a una sola raó, tal com s'ha arreplegat al llarg del document. Però, al marge d'encerts i errors, propis i aliens, hem d'interpretar eixa pèrdua com un dèficit de reconeixement del PSPV-PSOE com un partit propi dels valencians, el que millor pot identificar-los i representar-los. Hem de dotar al nostre projecte, al nostre discurs i al nostre missatge, de més identitat política en clau valenciana. El que a tenor del manifestat així mateix en el present text, suposa atendre la identitat comunitària sense convertir els trets diferencials -que sempre hem fet nostres, els hem defés i promogut- en visions tancades, oposades a l'espanyola en clau nacional, i en termes de contraposició insolidària o de fals victimisme.

277. Els socialistes valencians hem de defendre i reforçar la visió de la nostra autonomia dins del projecte comú a què pertanyem. Hem de tindre veu pròpia davant dels problemes reals, tindre influència i exercir-la. Prendre les nostres pròpies decisions i ser part activa i condicionant de les decisions que ens afecten. Necessitem, en suma, identificar-nos més estretament amb la realitat de la nostra Comunitat. Només així podrem arribar a convéncer als que avui no ens recolzen i ser útils als que ara ho fan. Només així tornarem a ser considerats com el partit que els valencians i valencianes consideren més seu perquè defén millor els seus interessos, interpreta millor les seues aspiracions i satisfà millor les seues necessitats.

278. Els desafiaments a què s'enfronta la Comunitat Valenciana no poden afrontar-se amb actituds polítiques l'únic contingut de les qual és l'explotació exacerbada i permanent dels falsos greuges. No es pot avançar quan l'èmfasi polític se centra a intensificar confrontacions estèrils. Aquest comportament intenta ocultar la debilitat política de qui governa i la seua falta d'iniciativa. I el que la societat valenciana necessita, més que mai, és avançar cap al futur traient el millor profit del seu dinamisme i la seua capacitat d'iniciativa, per a construir realitats sòlides i duradores: una economia pròspera i una societat oberta i cohesionada, amb alts nivells de benestar i d'oportunitats.

279. Nosaltres, els socialistes valencians, i la responsabilitat de liderar una nova majoria de progrés.

280. És cert que la Comunitat Valenciana té un model de desenvolupament atrofiat: dependent en excés de la construcció en l'última dècada, la crisi recent de la qual compromet nombrosos llocs de treball i debilita al sector auxiliar que en aquests anys ha viscut una etapa d'expansió; que ha patit un urbanisme feroç i insostenible en termes mediambientals; que està a la cua en tots els indicadors de modernització econòmica, com en depesa en investigació científica, en innovació i en implantació de la societat de la informació; que lidera el rànquing d'abandonament escolar i ofereix els pitjors indicadors en els principals indicadors socials, com a residències, serveis de teleassistència, atenció a la dependència i despesa sanitària.

281. És cert que la gestió econòmica pressupostària de la dreta en el govern ha ocasionat el major deute per habitant i en relació al producte interior brut de totes les comunitats autònomes. I que l'opacitat de la gestió de la despesa en obra pública, junt amb els sobrecostos habituals, introdueixen elements que danyen el bon funcionament de les institucions i comprometen el futur de les inversions que precisa aquesta Comunitat per a continuar avançant.

282. És cert, també, que la societat valenciana pateix un dèficit democràtic per la manipulació informativa dels mitjans públics i per la degradació gradual del parlamentarisme valencià a què li sotmet la majoria absoluta del PP, impedint a l'oposició realitzar la seua funció de control, alhora que amb això menysprea els representants del poble valencià.

283. Tot això és cert. Però a més de denunciar-ho, d'aconseguir que eixa situació realment existent siga percebuda per la societat i perceba així mateix que totes elles són qüestions que deterioren la qualitat de vida, resten oportunitats personals i col•lectives i danyen el bon funcionament de la democràcia i de l'autonomia, hem de ser capaços de traslladar el projecte que volem per a la nostra Comunitat. De cap manera som o podem ser el “partit del no”, ni la nostra aspiració és ser l'oposició perfecta, sinó un partit de govern que defén els interessos dels ciutadans d'acord amb la posició que aquests temporalment ens han assignat.

284. Som un partit que es defineix per la seua capacitat d'elaborar projectes i realitzar polítiques positives que canvien i milloren la condició d'existència de les persones. Hem d'oferir respostes concretes que connecten amb la idea de lideratge que els valencians demanden i per la que apostem els socialistes. En definitiva, ser capaços d'oferir una alternativa capaç d'impulsar el progrés de tots, d'acord amb els nostres principis i valors i amb la defensa real de la democràcia.

285. El nostre projecte per a aquesta Comunitat té uns eixos bàsics ben delimitats. Volem prolongar i intensificar el progrés econòmic i el benestar que hem sigut capaços d'assegurar col•lectivament des de fa tres dècades. Però hem d'avançar cap a un altre model de creixement de més qualitat i de major valor afegit, capaç de competir en millors condicions, que responga als nous reptes i que no destrueixca les nostres condicions i entorn natural. Volem donar a les polítiques socials la dimensió i l'atenció que mereixen els nostres ciutadans, ben lluny de la que avui reben dels seus governants. Volem enfortir la convivència, desterrant la confrontació gratuïta, la crispació innecessària i la divisió interessada que avui es promouen des de les instàncies de poder. Volem recuperar la dignitat democràtica, que siguem capaços d'arraconar la manipulació, de superar els estàndards de respecte al pluralisme, de respecte a la veracitat i objectivitat informativa, que avui ens avergonyeixen davant de la resta dels espanyols.

286. La ponència marc no és un programa de govern. Els socialistes estem i estarem en l'oposició en la Comunitat Valenciana fins a les pròximes eleccions autonòmiques que tindran lloc, segons el calendari previst, en 2011. Per a definir eixe projecte i forma de fer política capaç d'aconseguir el nostre objectiu, la nostra labor de reflexió no ha d'acabar ací. La direcció que surta d’aquest Congrés haurà de convocar, en un termini no superior a dos anys, una Conferència Política que, sobre una proposta elaborada per eixa direcció, permeta al conjunt dels socialistes debatre l'oferta programàtica a presentar als ciutadans.

287. Però des de l'actual oposició al Consell de la Generalitat, aquest document pretén ser una guia per a orientar l'acció col•lectiva dels socialistes valencians en els anys pròxims. Una guia que introdueixca una nova forma de treball i permeta traslladar amb nitidesa les diferències que mantenim amb el PP pels nostres principis, el nostre model econòmic, les nostres propostes i posicions i, sobretot, de la nostra forma de fer i entendre la política en benefici de l'interés general. Hem de transmetre a la ciutadania un nou projecte capaç de tornar la confiança en nosaltres, com a millor opció per a governar els seus interessos. És precís que la nostra estratègia de comunicació siga persuasiva i connecte amb els sentiments sense renunciar a la convicció i la força dels arguments.

288. No basten les formulacions generals i imprecises sobre grans opcions polítiques o les apel•lacions a les il•lusions col•lectives, ni són suficients les mesures puntuals que per necessàries que resulten, la societat les considera pròpies de tota administració. Hem de convertir en propostes polítiques concretes les inquietuds i aspiracions dels valencians en el marc de les polítiques de progrés. Hem de situar-nos al capdavant dels canvis i hem d'aconseguir que els temps canvien amb tots nosaltres.

289. Al mateix temps, el desenvolupament efectiu de la democràcia plena és un objectiu irrenunciable. Això implica fer un esforç per ampliar la participació ciutadana, per incorporar en els processos electorals als sectors desmotivats de la vida política que reconeixent-se d'esquerra, ocasionalment acudeixen a les urnes, ho fan en major proporció en les convocatòries a les Corts Generals que a les autonòmiques i solen privar-nos en les segones del seu respatler.

290. Hem de desplegar una activitat inclusiva amb la finalitat de fer partícips de les polítiques de progrés a un ampli nombre de ciutadans, particularment destacat en la nostra Comunitat, que s'autorreconeixen centristes. Tenint en compte que eixa identitat respon menys a una posició ideològica definida i equidistant de la dreta i l'esquerra, que a una posició distanciada dels models ideològics o de partit, i pròxima als punts de vista pràctics. Eixe tercer espai, en creixement en les societats avançades, per exclusió ha sigut denominat “centre”, perquè es caracteritza pel seu potencial d’oscil•lació entre les solucions avançades i les conservadores. No obstant això, comparteix amb les opcions de progrés la tendència a l'ampliació dels drets i les llibertats, la defensa de la cohesió social com la millor garantia de desenvolupament i l'exigència del bon funcionament de les institucions com a procediment que impedisca l'abús de poder i assegure la millor i més eficaç assignació dels recursos públics.

291. En eixe sentit, la política de drets i llibertats que el govern de Rodríguez Zapatero ha convertit en un dels seus principals estendards, tornant als ciutadans parcel•les d'autonomia responsable que ens havien sigut retallades, té en la Comunitat Valenciana un significat especial. S'ha arribat a una situació tal, que l'opacitat de l'acció del Consell, la impossibilitat de la funció de control pel menyspreu del PP a les Corts i a l'oposició, permeten l'exercici arbitrari del poder. Sense control, es prodiga el balafiament i l'abús i, sense transparència, s'oculta i camufla el resultat d'eixe tipus de gestió.

292. Hem d'activar la consciència de la societat sobre la importància que té salvaguardar i reforçar el sistema democràtic. Hem de donar resposta a tota una estratègia de la dreta de suplantació dels procediments institucionals i democràtics; que tendeix a l'ocupació de tot l'espai públic possible per mètodes espuris i a consolidar el que en termes d'estructura política s’anomena “partit hegemònic”; sense importar-li el recurs a mètodes clientelars, o la condemna de l'oposició al silenci en els mitjans de comunicació públics. Ho pretén mitjançant l'ocupació de les institucions, la imposició de reglaments, la degradació continuada i sistemàtica del parlamentarisme. Assistim a una reinterpretació, aliena a l'Estatut, del marc de convivència política dels valencians en clau presidencialista i d'acord amb mètodes discrecionals, emparats o revalidats per la majoria del PP en les Corts, que desvirtuen les pràctiques de la democràcia.

293. Per això, sense deixar d'oferir polítiques alternatives, hem d'assumir una tasca de regeneració democràtica i autonòmica. Un interés que refuse la crispació fomentada pel partit que recolza al Consell i pose fi a les manifestes irregularitats a què ens tenen habituats. Els socialistes valencians estem disposats a consensuar un gran acord que implique acréixer el paper de Les Corts com a veu representativa de la societat valenciana i institució central de l'ordenament estatutari; un acord que restableixca el principi de l'assentiment dels principals grups parlamentaris per a aprovar el reglament de la Càmera, a diferència del que ara succeeix; un acord que regule els compromisos del Consell en les seues compareixences en Les Corts, a fi de possibilitar el treball de control a què per llei té dret l'oposició; com a conseqüència de l'anterior, un acord que desbloquege la renovació dels òrgans dependents de Les Corts, assegure la seua total independència i els ofereixca els mitjans i la consideració que mereixen.

294. En la mateixa línia de regeneració, es fa imprescindible democratitzar RTVV i alliberar-la del ferri control que exerceix el partit de govern, apostant per un nou marc regulador de l'ens, pel consens per a anomenar el seu director general, per la qualitat i professionalitat dels seus continguts i per la creació del Consell de l'Audiovisual. Perquè sense una autèntica pluralitat informativa tots som menys lliures.

295. De la mateixa manera, es fa precís crear instruments de mesurament i seguiment de l'opinió pública al servei de l'interés general i no d'un partit com succeix ara amb el PP. Un Centre Valencià d'Investigacions Sociològiques que permeta avaluar les gestions que duen a terme les distintes administracions, però que també possibilite conéixer les preocupacions i desitjos dels ciutadans; és una ferramenta institucional que, com ha demostrat el govern de Zapatero, ha de regir-se pels principis d'independència i professionalitat al servei de l'interés general.

296. A aquesta tasca de regeneració democràtica no poden estar aliens els ajuntaments. El nostre compromís amb el municipalisme, amb la descentralització competencial i amb la suficiència financera, ha de comportar l'esforç per millorar la qualitat de la democràcia des de l'àmbit municipal. Els ajuntaments governats pels socialistes han de ser exemplars en aquest aspecte. També ací són necessaris el debat i el control. També ací és necessària la participació dels ciutadans i de les seues organitzacions. La nostra labor en els ajuntaments ha de marcar la diferència amb la dreta, en la forma de governar i en l'atenció als problemes i les necessitats dels ciutadans. Eixa labor ha de ser la nostra millor carta de presentació.

297. Hem d'aconseguir tots eixos objectius, mitjançant l'acord o portant a l'opinió pública, per tots els nostres mitjans i amb el major interés, la sensació que aquesta és una qüestió central i no una mera disputa entre polítics, com desitja fer veure el PP. Una qüestió central, de la democràcia i de l'autonomia, que incideix de manera directa en la forma en què som governats, en els drets que ens emparen, en la distribució del pressupost públic, en l'ús racional dels recursos naturals, en l'atenció dels serveis socials. La qualitat de vida democràtica permet mesurar la qualitat de la vida social, impedeix abusos i obliga a un exercici responsable del govern.

298. Comença un temps nou, el del canvi necessari.

299. Avui comença un nou projecte col•lectiu. Un projecte de compromís i superació dels socialistes valencians que desitgem compartir amb la gran majoria de quants viuen i treballen en la Comunitat Valenciana.

300. El nostre principal objectiu consisteix en aconseguir el canvi necessari en aquesta Comunitat. Per a això, hem de treballar de forma eficaç i intensa per a aconseguir que els ciutadans tinguen en els socialistes valencians el millor instrument per a continuar avançant pel camí de la creació de riquesa i l'augment de benestar, per a mantindre i acréixer la cohesió social que únicament els socialistes hem sigut capaços de garantir amb les polítiques distributives sobre les quals s'ha edificat l'actual Estat de Benestar.

301. Hem de portar a les institucions una veu clara i precisa que ofereixca una posició autoritzada, ferma i decidida davant dels assumptes d'actualitat política. Una veu que mire més enllà i siga capaç de traçar un horitzó de demà per a nosaltres i els nostres fills. Hem de deixar enrere el temps de les vacil•lacions, les diferències i el pessimisme.

302. El nostre propòsit és posar punt i final a la llarga etapa d'hegemonia política del PP en la nostra Comunitat. Els socialistes valencians hem de respondre als molts vots que vam obtindre i no defraudar als que van depositar la seua confiança en nosaltres, però són insuficients. Per a arribar a ser majoritaris hem de construir junts un projecte progressista per a un temps nou, per a enllumenar un canvi econòmic i social més ambiciós, per a recuperar el major esperit reformista i transformador, com vam fer quan governàvem, un projecte que assumisca la nostra història i que afirme la identitat del socialisme a la Comunitat Valenciana, del nostre partit, del que podem sentir-nos orgullosos, en el govern i en l'oposició, amb els nostres encerts i els nostres errors, però que necessita un nou i decidit impuls amb l'esforç i el treball de tots.

303. El camí cap a la Generalitat comença a caminar demà mateix. Donem ja el primer pas d'un procés que anirà enfortint-se dia a dia. Un procés de canvi intern dirigit per un nou equip que situe en el centre de les preocupacions la consecució d'una sèrie d'objectius.

304. El primer ha de consistir a establir un diàleg fluid amb la societat civil. Eixe ha de ser el mitjà que òbriga el partit i obligue a concebre’l com una ferramenta dels ciutadans per a millorar la qualitat democràtica. No hi ha capacitat de transformació on triomfa l'apatia i el desinterés pels assumptes públics. Només l'existència d'un teixit associatiu fort permet fer front al predomini sobre els mitjans de comunicació que avui ostenta la dreta. Només l'existència d'organitzacions socials habituades a l'acció col•lectiva i al debat permet traslladar als ciutadans, amb eficàcia, un discurs objectiu basat en els fets i l'argumentació, com el nostre, enfront del discurs propagandístic de la dreta.

305. Més societat i un Estat més eficaç en les seues funcions: eixa hauria de ser la clau de la nostra política. Els temps exigeixen més que mai un Estat que garanteixca les llibertats i drets, però que no oblide impulsar la igualtat d'oportunitats i el major progrés per a tots.

306. Comença un nou temps per a aquesta Comunitat i per als socialistes valencians. Un nou temps en què el repte és aconseguir recuperar la confiança de la immensa majoria de valencianes i valencians. I això només serà possible si, a més d'oferir un gran projecte democràtic, de modernitat, de progrés i de benestar per a aquesta Comunitat, som també capaços de demostrar que som el partit que més i millor treballa per a l'interés col•lectiu, el partit que més i millor s'identifica amb els anhels i sentiments de la majoria dels ciutadans d’aquesta Comunitat.

307. En aquesta nova etapa, els socialistes valencians volem continuar sent la veu de la immensa majoria d'un poble que viu i treballa per guanyar el futur cada dia. Continuarem treballant perquè el valencianisme siga un motiu d'orgull i mai un motiu de divisió o enfrontament. Els símbols, la llengua, la cultura i tots els nostres senyals d'identitat, són de tots i mai podran ser patrimoni d'un partit o un sector de la societat, per més que alguns vullguen obstinar-se en això. Per això, treballarem per a defendre la nostra cultura, rica, viva i plural, com eixe senyal d'identitat que ens uneix i enforteix com a poble, sense restar aportacions dels nous aires que sumen i enriqueixen el nostre patrimoni col•lectiu.

308. El nostre projecte és un projecte socialista per a la majoria. Situem el nostre horitzó en 2011 al mateix temps que ens comprometem amb les necessitats dels valencians d’avui, de 2008. Per això construirem l'alternativa dia a dia amb els ciutadans, assegurant una oferta per a la majoria i un programa destinat a governar, per a tots els valencians.

309. Els valors de la nostra tradició socialdemòcrata, on la llibertat, la igualtat, el benestar i la justícia ocupen llocs preeminents, s'uneixen així als valors de la nostra valencianitat, de la nostra identificació com a “socialistes valencians”, per a assentar les bases del nou projecte que assumeix, sense titubejar, el desafiament de 2011 com l'any del canvi.

310. BASES PER A UNA NOVA ETAPA DEL SOCIALISME VALENCIÀ: ORGANITZACIÓ I COMUNICACIÓ, UNA SIMBIOSI INAJORNABLE.

311. Els socialistes valencians. Ahir, avui i demà.

312. Enguany el socialisme valencià celebra el 30 aniversari del PSPV. Trenta anys on molts homes i dones socialistes han donat i donen el millor d'ells per a posar-ho al servei dels valencians i valencianes. Tot un temps, que com bé s'arreplega en el lema de la commemoració, ha de servir-nos per a recordar i sobretot per a guanyar el futur.

313. Els socialistes valencians hem sigut, som i serem el referent dels avanços socials que s'han produït en la societat valenciana des de la transició democràtica. En els 13 anys de govern socialista a la Generalitat es van produir els majors avanços socials, econòmics i de benestar en la societat valenciana. Prova d'això són, des de la creació dels Instituts Tecnològics, passant per la major creació d'hospitals i ambulatoris que mai s'ha produït en la nostra Comunitat, i acabant per les polítiques d'igualtat i solidaritat que es van dur a terme en eixe període. No obstant això, els distints governs del Partit Popular des de l'any 1995 ni han sabut, ni han pogut, ni han volgut generar les polítiques transformadores, progressistes i avançades que sempre han demandat i necessitat els valencians i valencianes.

314. El partit deu evolucionar amb la societat valenciana. Els socialistes espanyols i valencians hem sigut i som, ara des del Govern d'Espanya, motors del canvi social. Però això no impedeix que moltes vegades, siga la pròpia societat i els costums socials els que avancen més que les organitzacions polítiques i fins i tot que el propi govern.

315. I és la nostra obligació entendre i saber llegir amb objectivitat els canvis que es van produint a la nostra societat. Els socialistes valencians, tant al govern com a l'oposició a les Corts, som els motors del canvi i del progrés. I eixe és el nostre senyal d'identitat que mai hem de perdre. El futur dels socialistes valencians continua passant per reivindicar i fer possibles els principis del socialisme democràtic: aconseguir una societat més justa, més lliure i més democràtica. Representem la unió de voluntats i dedicació de milers de valencians i valencianes que treballen en pro de la millora de la qualitat de vida de tots sota eixos principis.

316. Avui hem de treballar per a continuar sent un partit generador d'il•lusió, de canvi i avanç de tots els valencians i valencianes. És el moment de treballar en polítiques que incideixquen directament en els problemes dels ciutadans des de la proximitat i el treball efectiu acarant els nous reptes que planteja la nostra societat actual.

317. Socialisme i valencianisme.

318. Una part substancial del nostre discurs teòric sempre ha sigut el valencianisme polític d'esquerres. I esta identitat no s’ha de perdre. Des d'abans de la transició, els socialistes valencians hem sigut el referent de l'autonomisme i de les reivindicacions del poble valencià. Però a més hem sigut el partit que, per responsabilitat històrica, social i política, hem sabut defendre en cada moment el que era més convenient per al poble valencià. Varem encapçalar les manifestacions reclamant autonomia, varem ser els impulsors del nostre primer estatut d'autonomia i hem sigut responsables d'arribar a acords i consensos per a modificar el nostre estatut.

319. El valencianisme polític no és patrimoni del Partit Popular. Ha arribat el moment d'iniciar una nova etapa en què allò substancial siga la nostra identitat com a socialistes i com a valencians.

320. Els socialistes valencians som el partit que la ciutadania ha d'identificar com el defensor dels interessos dels valencians i el garant dels avanços socials que redunden en benefici de tota la població. Sense oblidar els nostres orígens i els nostres sentiments, hem d'iniciar una nova etapa en què se'ns conega i reconega com el que som i el que volem ser: socialistes i valencians. Per això entenem que hem d'adaptar la nostra denominació a la de PSCV-PSOE (Partit dels Socialistes de la Comunitat Valenciana).
).
321. El paper dels socialistes valencians al PSOE.

322. Els socialistes valencians continuem sent la segona federació pel que fa al nombre de militants al PSOE. I ha de veure's reflectit en les decisions Federals. Per aquesta, i moltes altres raons, fa falta, en primer lloc, un partit més fort i més cohesionat, amb un nombre més gran de militants, simpatitzants i cibermilitants. En segon lloc, recuperar el major nombre possible d'alcaldies a les pròximes eleccions municipals de 2011 i, per descomptat, recuperar la Generalitat.

323. Però també és necessari que els nostres representants a totes les institucions defenguen encara més si és possible, les necessitats i els interessos dels valencians. Amb el govern socialista, la Comunitat Valenciana ha eixit del retard en què ens varen deixar 8 anys de govern popular a Madrid. Només en la passada legislatura es va invertir més del doble que el que va fer el PP en 8 anys. Però no és suficient. Els valencians continuem necessitant infraestructures i inversions que ens situen a l'avantguarda de les comunitats autònomes.

324. I la nostra obligació és treballar no sols per a recuperar el temps perdut, sinó a més, treballar ja a la Comunitat Valenciana que volem per als nostres ciutadans. No des del victimisme ranci, caducat i manipulador que practica el PP, sinó des de la responsabilitat de ser un partit que, no sols defén els interessos de tots els valencians sinó que a més ja treballa en el futur de progrés, benestar econòmic i social que necessita la ciutadania.

325. Organització i estructura dels socialistes valencians.

326. El PSCV-PSOE és un gran partit, un partit fort. Avui, més de 26.000 homes i dones militen en el nostre partit. Però encara sent una gran quantitat de militants hem de continuar creixent: no sols en militància, sinó en simpatitzants i en cibermilitants. Perquè, quant major siga el nombre d'afiliats i ciutadania implicada en el projecte del PSOE, major serà la força social dels Socialistes Valencians.

327. Hi ha centenars de milers de persones compromeses amb els valors del socialisme democràtic i que, des de cada una de les ciutats i pobles on resideixen, hem d'aconseguir que s'il•lusionen i participen activament en la transformació de la nostra societat.

328. Actualment els Socialistes Valencians tenim una implantació en la pràctica totalitat dels municipis de les tres províncies. La qual cosa no ha de ser excusa per a no continuar creant agrupacions en cada un dels 542 municipis de la Comunitat. Ni tampoc per a continuar augmentant les quotes d'afiliació en cada agrupació.

329. Més de 1.100.000 valencians i valencianes van votar el Partit Socialista en les passades eleccions Generals del 9 de març. El 40 % dels electors van confiar en el PSPV- PSOE. Per tercera vegada en la història democràtica de la Comunitat hem superat la barrera del milió de vots. El nostre partit ha demostrat durant les últimes eleccions generals una gran capacitat de mobilització en totes les seues estructures. Eixa és la grandesa i la fortalesa dels militants que conformen el socialisme valencià.

330. No obstant això, des de les últimes eleccions autonòmiques i locals de maig del 2007, els socialistes valencians hem vist d'una banda, com a nivell autonòmic s'incrementava la distància electoral amb el Partit Popular, així com minvava la nostra representació en ajuntaments i diputacions. Els resultats de 2008, encara que suposen una recuperació front als obtinguts en 2007, no han de dur-nos a la complaença ni al desànim.

331. El partit ha de crear grups d'anàlisi i de prospecció sociològica que ajuden a tota l'Organització a entendre la realitat sociològica i electoral valenciana i actuar en conseqüència en cada moment.

332. Una nova estructura per a un partit que vol governar.

333. En el 37 Congrés Federal dels Socialistes s'han produït canvis importants pel que fa a l'estructura del PSOE i per tant a la dels socialistes valencians. Des de l'aparició a la nostra federació de les estructures provincials, fins a la creació de la figura del coordinador de secció electoral. Açò significa un canvi molt important en la nostra anterior estructura territorial que ens obliga a obrir-nos cap a un nou model de partit.

334. Com apuntàvem posseïm una de les majors implantacions territorials en agrupacions locals del PSOE. També s'han introduït una sèrie de modificacions en relació a les estructures locals. Canvis que van des d'una nova organització a les ciutats majors de 200.000 habitants, així com la introducció de la figura del coordinador de secció electoral per a totes les agrupacions.

335. Al PSCV-PSOE haurem de comptar amb 3.422 coordinadors de secció electoral. 1.785 a València, 1.203 a Alacant i 434 a Castelló. Estos seran els vertaders agents electorals del partit, per la qual cosa haurem d'establir els mecanismes necessaris perquè esta nova figura dins el partit puga comptar amb tots els instruments necessaris que faciliten el seu treball al seu espai territorial.

336. Dits coordinadors de secció electoral hauran de comptar amb el suport directe i permanent del grup de documentació i estudis del partit a través dels seus coordinadors locals.

337. Però a més, l'escola de formació conjuntament amb les agrupacions municipals, realitzarà cursos permanents amb la intenció que tots els coordinadors puguen conéixer les estratègies polítiques i de comunicació del partit i concretar en aspectes propis del seu àmbit local, així com realitzar cursos sobre tècniques de comunicació social.

338. Organització del partit.

339. L'Executiva Nacional marca amb caràcter executiu les directrius polítiques a desenvolupar a tot el territori valencià. I el seu Comité Nacional, és el màxim òrgan del partit entre congressos, que revisarà semestralment la gestió d'aquesta. A l'Executiva Nacional s'integraran els secretaris Generals de les tres Executives Provincials.

340. Un Consell Territorial Nacional establirà la necessària coordinació política i estratègica entre l'estructura nacional i les estructures provincials. Assegurant d'aquesta manera la major eficàcia i coordinació a l'aplicació de les polítiques en tot el nostre territori i en els seus diferents àmbits. La composició del dit Consell Territorial haurà de comptar amb la secretaria general, la d'organització, política institucional per part de l'Executiva Nacional, així com els tres secretaris generals provincials i els coordinadors comarcals de la Comunitat.

341. Les estructures provincials seran les responsables de coordinar les polítiques en el seu territori. Igual que a l'estructura nacional, les estructures provincials comptaran amb el seu propi comité provincial, que semestralment revisarà la gestió dels seus òrgans executius provincials, així com les funcions que s'estableixquen.

342. D'altra banda, es crearan Consells comarcals amb capacitat de decisió, dependents de les estructures provincials, com a estructures intermèdies de coordinació entre la província i els municipis, que tindran com a objectius la implantació del partit en el seu àmbit territorial, l'aplicació de la política del partit que marque l'estructura provincial al dit àmbit i donar resposta davant d'eixe mateix òrgan provincial dels conflictes locals que puguen produir-se.

343. La seua estructura estarà formada pel Consell Comarcal en què estaran representats els alcaldes i portaveus i els secretaris generals de les agrupacions municipals de la comarca. Aquestos tindran el vot ponderat en funció del cens de la seua agrupació municipal, sols a efectes de l´elecció del Consell Coordinador Comarcal. Aquest Consell Coordinador Comarcal s'elegirá en el Consell Comarcal i formaràn part el responsable de mobilització, acció electoral, coordinació municipal, moviments socials i comunicació. En cap cas, aquest excedirà de entre 7 i 9 membres.

344. Per la seua banda, les estructures municipals seguiran l'estructura, funcions i tasques que ha marcat el recent Congrés Federal.

345. El Comité Nacional de Llistes estarà integrat per membres del Comité Nacional i dels provincials, així com per membres de les executives Nacional i provincials. La seva composició serà entre 15 i 19 membres.

346. Finalment, per a la participació a Congressos i Conferències de caràcter Federal, la delegació del PSCV-PSOE assistirà com a delegació única.

347. Comunicació interna i externa.

348. La nostra estratègia de comunicació ha de ser de doble via, per un costat exercint la nostra labor d'oposició i denúncia de les polítiques negatives per al conjunt de valencians i valencianes, i d'una altra, una comunicació generadora d'il•lusió en un futur de progrés per a tots, amb propostes emanades des del Partit i la xarxa social i traslladada al conjunt de la societat.

349. Per a afrontar les noves realitats cal comptar amb tota l'organització per a exercir un lideratge polític i social en tot el territori de la Comunitat. Un PSCV-PSOE modern on l'organització i la comunicació han d'anar inajornablement unides, on s'aprofite les noves tecnologies per a una organització més flexible i eficaç, i amb més participació de la militància i, especialment de la ciutadania.

350. En definitiva, el nostre treball ha de veure's reflectit inexorablement en el carrer a través de la comunicació amb un missatge clar, global i accessible a tots, utilitzant totes les possibilitats que ens oferixen les noves tecnologies. Una organització forta on la comunicació i les informacions flueixquen permanentment en totes direccions. Una organització on tots amb el seu treball sumen esforços que alimenten el desenvolupament de la xarxa global.

351. El Partit Socialista està present a la majoria de les poblacions valencianes i els militants aporten amb el seu treball i dedicació les bases per a construir un projecte polític progressista que millore la qualitat de vida de tots els valencians i valencianes.

352. Avui, podem dir, que han canviant els models de participació i es fa necessari que el nostre partit s'adapte a les noves realitats socials. Hem de treballar per a continuar assumint el nostre paper de pedagogia política i per això la nostra organització ha d'estar més pròxima als ciutadans i més flexible als temps actuals. Per això, hem de prioritzar les polítiques de comunicació.

353. Al segle XXI, a l'era de la immediatesa i de les comunicacions en temps real, els partits polítics depenen en un alt percentatge de la comunicació. Saber establir els eixos bàsics de la comunicació i saber detallar-los i simplificar-los fins a aconseguir la màxima claredat per a posteriorment informar de tota l'organització i de tota la societat són elements claus de la nostra estratègia.

354. En gran manera som el que comuniquem i així ens veuen els ciutadans i ciutadanes. I per tant la transmissió de missatges poc clars només porta a la confusió dels ciutadans. Hem de tindre present que la bona comunicació ens ajudarà a configurar la nostra imatge corporativa i aconseguir els nostres objectius tant dins de l'organització com fora d'ella.

355. Hem de donar a conéixer les nostres idees i punts de vista externament amb nitidesa i claredat. I amb un missatge únic i unificat en cada qüestió. És fonamental informar i sensibilitzar a la societat sobre qüestions que considerem necessari millorar o canviar. Per tant, hem de crear una unitat de comunicació potent i eficaç que tinga a cada una de les províncies equips capaços de coordinar i transmetre tant les iniciatives com els posicionaments polítics. Hem de tindre moltes veus per a un sol missatge.

356. Si hi ha una adequada coordinació comunicativa, aconseguirem que no sols els responsables institucionals puguen comunicar millor, sinó que tots i cada un dels militants esdevinguen portaveus documentats dels nostres plantejaments polítics, podent així multiplicar la nostra pròpia capacitat de comunicació.

357. De res val queixar-nos de la manipulació que la dreta fa des de les institucions en distints mitjans de comunicació. Seguiran fent-la sense cap rubor durant els pròxims anys i el nostre èxit haurà d'aconseguir-se a pesar d'aquest important impediment.

358. L'estratègia política és indissociable de l'estratègia comunicativa. Entre altres raons, perquè els socialistes valencians aspirem a ser el partit de la majoria dels valencians i, conseqüentment, el seu treball, les seues posicions i les seues propostes han d'arribar a tots ells sense distorsió ni error.

359. A més, un dels aspectes capitals de la pugna política és guanyar l'agenda dels temes que marquen l'opinió pública. Mentre el PP vol que els mitjans només parlen dels temes que a ells els interessa, els socialistes hem d'aconseguir introduir en el debat públic la realitat de la gestió del PP a aquesta Comunitat. Altrament dit, el nostre objectiu prioritari és aconseguir que el debat dominant gire al voltant de la responsabilitat i resultats de la gestió del PP, i no sols en temes que des de la manipulació siguen simbòlics o emotius.

360. L'èxit del disseny comunicatiu part de l'estudi i del coneixement de la realitat comunicativa. Significa, en primer lloc, comptar amb els mitjans apropiats per a conèixer i avaluar els estats d'opinió dels ciutadans. En segon lloc, significa comptar amb els mitjans adients per a construir el missatge adaptat a cada llenguatge i a cada circumstància, des de la tradicional nota de premsa fins al més modern tall audiovisual per a la xarxa. En tercer lloc, significa comptar amb els recursos mínims per fer-lo circular per tota l'organització, a tots els mitjans especialitzats que es consideren oportuns o a tots els destinataris individualitzats que figuren en els bancs de dades.

361. En conseqüència, implica tindre una unitat bàsica d'avaluació de resultats amb la que poder mesurar l'eficàcia del Pla de Comunicació desenvolupat. L'organització de la comunicació, tant interna com externa del partit, ha de generar de forma ininterrompuda fluixos informatius.

362. Com organitzar la xarxa de treball a l'organització: del responsable de comunicació local al director de comunicació.

363. El plantejament federal d'adequar l'organització del partit a la realitat politicoadministrativa de cada àmbit ha de completar-se, a més, amb l'adaptació de l'organització a la realitat comunicativa de la Comunitat. Hem de modelar la nostra organització comunicativa d'acord amb l'estructura territorial que presenten els mitjans de comunicació i amb l'estructura institucional en què pretenem interactuar.

364. El resultat, com es desprén, ens situa a diversos escenaris de treball: l'àmbit local, el comarcal, el provincial i l'autonòmic. Escenaris que cal articular comunicativament per a aconseguir el principi bàsic de la coordinació eficaç.

365. A l'àmbit local, creguem que tan important com puga ser el nomenament d'un Coordinador Electoral per cada secció, ha de ser l'existència de la figura del responsable de comunicació local i comarcal que, gràcies al coneixement detallat dels mitjans locals-comarcals, al coneixement de la realitat política on viu i treballa, puga aportar un fluxe constant d'iniciatives i propostes. La seua prioritat, lògicament, serà el propi ajuntament.

366. A l'àmbit comarcal s’ha de treballar des de la perspectiva de coordinació entre els distints comités locals i la pròpia dinàmica de temes que es generen d'àmbit comarcal.

367. A l'àmbit provincial ha d'aparèixer la primera unitat bàsica de coordinació comunicativa, amb el seu gabinet de premsa i portaveu corresponent. El seu objectiu ha de ser la vida política provincial.

368. Finalment, a l'àmbit autonòmic radica la responsabilitat de coordinar el conjunt de mitjans i persones. Des de l'activitat diària, on es lluita la batalla per l'agenda dels mitjans informatius, fins a la planificació de les estratègies comunicatives a mitjà i llarg termini, la direcció dels socialistes valencians ha de tindre una potent àrea de comunicació amb mitjans i recursos suficients per al fi plantejat.

369. És més, a aquest àmbit de treball apareixen dues línies complementàries de comunicació: d'una banda, la parlamentària, que du a terme les tasques de control i oposició al govern del PP. D'un altre, la del propi partit, que complementa aquesta acció crítica, però construeix i proposa el discurs propositiu del canvi.

370. L'esquema de treball que s'estableix obliga a una constant i coordinada acció de treball diari en una doble direcció: des de cada responsable local fins a la direcció de comunicació autonòmica i a l’inrevés. I obliga, per descomptat, a planificar el treball comunicatiu diari en la mateixa doble direcció: des de cada tema sorgit de l'actualitat quotidiana local o provincial als temes previstos al Pla de Comunicació.

371. Creació d'oficines de premsa a les comarques i a les agrupacions de les ciutats majors de 10.000 habitants, amb bases de dades temàtiques, la creació d'una oficina d'informació i comunicació amb el ciutadà, la creació d'un equip assessor per a la comunicació, o la instauració d'un gabinet virtual de comunicació que utilitze tots els ressorts i eines que permeten al dia d’avui les noves tecnologies, són alguns dels instruments que hem de posar en marxa, en un pla de comunicació política, dins del projecte global que ha de configurar l'estratègia política de comunicació dels Socialistes Valencians.

372. Grup de documentació i estudis.

373. A este repte li hem d’afegir la necessitat de consolidar i potenciar l'actual Departament de Documentació i Estudis. És fonamental que el partit compte amb un departament de documentació i arxiu permanent. Aquest departament haurà de recolzar-se directament tant amb els grups de les tres diputacions provincials, com amb el grup parlamentari a les Corts Valencianes, al Congrés dels Diputats i amb els centenars i centenars de regidors a tots els municipis de la Comunitat. Per a això es potenciarà l'ús de les noves tecnologies i, en especial, Intranet com a mitjà de fer arribar a tots els racons de l'organització els missatges que volem transmetre.

374. Però no és suficient dotar al partit d'aquests instruments. Cal una nova cultura dels nostres càrrecs públics pel que fa a l'hàbit d'utilitzar i consultar totes les fonts d'informació, argumentaris i documents que pot posar a la seua disposició l'organització. Així mateix és necessari contemplar la creació d'un departament d'estudis electoral i anàlisi sociològica que, de manera constant, detecte les principals percepcions que la societat té de nosaltres, els estils de vida dels valencians, les seues actituds i percepcions de la realitat social, etc.

375. Assessorament a regidors i ajuntaments.

376. Actualment, els socialistes valencians, comptem amb més de 2.060 regidors que exerceixen la seua funció a les seues ciutats i aquesta requereix de major atenció i assessorament per part del partit. Són la veu més pròxima que tenen els nostres ciutadans, no sols per a fer-los arribar les seues queixes i suggeriments sinó també per a rebre els missatges que volem transmetre.

377. A més l'estructura comarcal que té la nostra Comunitat permet un ampli espectre de mitjans de comunicació del seu propi àmbit amb els què cal potenciar les relacions a fi que siguen altaveu de les nostres accions de govern o d'oposició.

378. Igualment, molt a sovint, els nostres responsables locals o comarcals, requereixen assessorament per part del partit, tant en matèria administrativa, jurídica, urbanística, pressupostària o per a presentar o contestar amb argumentaris les possible mocions als plens. Per tot això, necessiten major atenció, suport i coordinació per part de les distintes estructures del partit.

379. Per tot això, es crearan en cada una de les tres províncies, oficines d'assessorament municipal als grups municipals, que n’hauran d'atendre les demandes d'assessorament. Aquestes oficines provincials d'assessorament treballaran conjuntament per la consecució dels seus objectius amb el Departament de Documentació i Estudis.

380. També a l'àmbit de la formació hem de mostrar una especial atenció als nostres alcaldes i regidors. Per això és necessària que l´escola de formació estableixca en coordinació amb l'oficina provincial, s'encarregue d'oferir cursos de formació de comunicació política i social, el coneixement de les administracions i els seus diversos procediments.

381. De la mateixa manera, hem de crear espais de trobada i reflexió entre els distints responsables institucionals. Així, doncs, es crearà el fòrum de grans ciutats progressistes, on els alcaldes i portaveus de les ciutats valencianes amb més de 20.000 habitants puguen intercanviar experiències i reflexions sobre les principals inquietuds i necessitats dels seus ciutadans. Així mateix, des dels grups socialistes de les diputacions provincials es convocaran semestralment tots els alcaldes i portaveus amb l'objecte de desenvolupar jornades de treball sobre assumptes d'interés local.

382. La relació entre les institucions i el partit.

383. Els grups parlamentaris o municipals són, a la pràctica, la projecció pública del partit. És palesa la necessitat de millorar la connexió dels nostres representants tant nacionals o autonòmics com a municipals, als distints territoris, els quals són la veu institucional del partit per a dur a terme les diferents polítiques públiques dels socialistes valencians a la Comunitat.

384. Les Corts és una de les institucions que més protagonisme ha d'aconseguir, encara més si és possible, per a dur a terme la denúncia de cada una de les polítiques de la dreta valenciana que tant de mal estan provocant als interessos generals dels i les valencianes.

385. Han de generar-se les dinàmiques necessàries perquè nostres representants tinguen informació i defenguen les necessitats que en cada municipi, en cada comarca es van generant per la inacció del govern del PP. Tot això, dins d'una eficaç acció entre el grup parlamentari i l'executiva nacional del PSCV-PSOE i les seues diverses secretaries.

386. De la mateixa manera, el PSCV-PSOE ha d'estar en constant relació amb els diputats i senadors nacionals i parlamentaris europeus que han de vetlar pels interessos i necessitats tot el territori valencià a les institucions nacionals i europees. Així, d'aquesta manera, amb motiu de les eleccions generals de 2008, s'ha creat l'oficina parlamentària d'atenció al ciutadà, la qual atén els problemes i accions dels moviments i sectors socials valencians per a la seua defensa a les institucions europees, nacionals i autonòmiques.

387. D'una rellevància principal és l'acció de les diputacions provincials i dels municipis, ja que, sense cap gènere de dubtes, és l'administració d'àmbit superior a la local més pròxima al ciutadà. Els representants a les diputacions actuen de canalitzadors de les necessitats dels distints municipis de la província. Per això, en coordinació amb el partit ha de dur-se a terme un seguiment de les diferents matèries per cada un dels diputats delegats, grups municipals, executives locals i consells comarcals.

388. Les fundacions: un instrument al servei del ciutadans i del partit..
389. Els socialistes valencians, hem de ser capaços d'adaptar-nos a la nova realitat valenciana, a les noves necessitats emergents. Per a fer-ho, és evident que necessitem un PSCV-PSOE fort i preparat per a aconseguir el canvi que permetrà millorar i avançar en benefici dels interessos de tots i totes els valencians i valencianes.

390. Necessitem una organització capaç d'analitzar i donar solució als nous reptes de la societat valenciana, i per a això, necessitem que el nostre valor més important, el militant, estiga preparat per a exposar a la societat el conjunt de valors en què creguem que ha de basar-se el nostre projecte de convivència. El PSCV-PSOE ha de generar les condicions necessàries perquè tota la nostra organització puga i siga capaç de fer arribar a la societat valenciana, no sols el projecte que ens identifica com a socialistes, sinó també el projecte que ens identifica com a valencians.

391. Per això, l'XIè Congrés Nacional encomana a la nova Comissió Executiva Nacional, la creació d'una fundació que integre la actual Escola Ernest Lluch així com la actual Fundació Societat i Progrés.

392. aquesta nova Fundació comptarà amb un director i amb un pressupost propi per a la realització anual de la seua programació, així com amb personal propi de la fundació que garantirà el bon desenvolupament de la seua activitat. El seu objectiu s'assentarà sobre tres pilars fonamentals: la formació, l'anàlisi, debat i resposta als nous reptes i, finalment, els nous valors.

393. La Formació: Escola Ernest LLuch.

394. La formació és la base del creixement de les persones i per tant de les organitzacions, ja que aquesta, és la base del creixement de les persones i per tant de les organitzacions, per això des del PSCV-PSOE hem d'impulsar i incrementar les accions formatives que han de millorar les capacitats de tots els militants.

395. La realització de cursos de formació política per a tots els nostres militants és fonamental i haurà de tindre un caràcter permanent. S'establiran calendaris semestrals de formació que cobreixquen les tres províncies. Inicialment diferenciarem tres grans línies de formació; una dirigida als càrrecs públics del partit en l'àmbit local; una segona dirigida als coordinadors de seccions electorals del partit i finalment una dirigida a tots els militants sobre la història, les estructures orgàniques, valors del socialisme i posicionaments generals del Partit sobre els grans temes de l'actualitat política valenciana.

396. L'escola es dotarà a través de les noves tecnologies d'un sistema propi que permeta la formació “on–line”.

397. Les agrupacions tant municipals com provincials disposaran d'una secretaria pròpia de formació que ha d'organitzar en el seu àmbit i amb el suport de l'escola Ernest LLuch i la Fundació Jaime Vera la formació al seu àmbit de treball. Igual que la CEM proposarà a l'assemblea un pla de formació que ha de ser ratificada i avaluada per l'òrgan pertinent.

398. Per tot açò, l'escola Ernest Lluch comptarà amb un director i amb un pressupost propi per a la realització anual de la seua programació, així com amb personal propi de l'escola que garanteixca el bon desenvolupament de la formació al PSCV-PSOE.

399. L'Anàlisi, Debat i Resposta als Nous Reptes: Fundació Societat i Progrés.

400. El partit ha d'oferir i estimular espais de debat, per a garantir dins la nostra organització una major discussió de les idees des de totes les instàncies del Partit. És important que el PSCV-PSOE compte amb un instrument que facilite el pensament, el debat i la prospectiva. Ja que, el partit, ha d'anticipar-se a les necessitats i inquietuds dels ciutadans.

401. Els socialistes valencians, hem de millorar els espais de diàleg, de discussió i d'enteniment, que facilitaran l'anàlisi, el debat i la conquista de respostes, que ens planteja els nous reptes emergents a la nova societat valenciana.

402. És per això, que la Fundació Societat i Progrés, desde la coordinació d'aquesta nova Fundació, realitzarà anualment diferents Conferències, Fòrums de Debat, Jornades i la resta d'activitats, amb l'objectiu de garantir un espai de debat i de creació d'idees, per a abordar els nous reptes que se'ns plantegen en el present i futur dels valencians i valencianes.

403. Els Nous Valors

404. Per als socialistes valencians, és fonamental la participació dels joves a la vida política, tant a nivell orgànic, com institucional. Els socialistes som conscients de que a la societat en què vivim, els joves tenen un clar paper protagonista. La seua participació, ja siga directament o indirecta és necessària si volem donar les millors respostes als nous reptes que se'ns presenten.

405. És per això, que a la nostra organització, Joves Socialistes del País Valencià, juguen un paper important al PSCV-PSOE. Formar i preparar els nous valors del socialisme valencià, és un dels nous reptes que el PSCV-PSOE es planteja des d'aquest XIè Congrés Nacional.

406. Sense cap mena de dubte, hem de crear i fomentar nous espais de contacte i relació amb la joventut. El PSCV-PSOE ha de generar les condicions necessàries perquè els nous i futurs valors del socialisme valencià, puguen desenvolupar totes les seues capacitats dins la nostra organització. Per això, PSCV-PSOE i JSPV, des d'aquesta Fundació, elaboraran i executaran un pla de formació i preparació dels nous valors, futurs líders del socialisme valencià.

407. Noves Tecnologies per a una organització més flexible i eficaç.

408. Les Tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) han de facilitar la transmissió d'informació tant des de la direcció del partit com des dels propis militants i simpatitzants. Aquesta comunicació ha de ser multidireccional i per això cal aprofitar els avantatges que aporta la xarxa. La modernització del partit ha de facilitar la democratització de la participació política obrint nous canals per al desenvolupament de la “res pública”.

409. Avui estem en disposició de ser una organització més eficient, més àgil i més transparent, on tots amb el seu treball estan implicats en el resultat global. Es tracta de sumar esforços, aprofitar sinergies i construir entre tots i gràcies al treball en xarxa un projecte polític de tots i per a tots.

410. A més aquest treball ens permetrà que tots els militants puguen aportar els seus plantejaments i aspiracions des dels seus propis entorns disminuint les traves actuals d'horaris de treball o desplaçaments dins de les ciutats.

411. En l'era de la informació han de crear-se els canals necessaris perquè els militants puguen accedir en tot moment a la informació que genere el partit en els seus distints nivells.

412. Hem de continuar creixent en militants progressistes en la xarxa, obrint nous fòrums de participació i discussió, on puguem realitzar una pedagogia didàctica més efectiva.

413. Cada dia apareixen en la xarxa noves plataformes de discussió i mobilització, la revolució de la informació no pot passar per la porta del partit, ha d'entrar a les agrupacions i ser generadores de noves plataformes més progressistes.

414. Per això, cal seguir amb el pla de modernització impulsat per la CEF i configurar les nostres agrupacions com a models de gestió del coneixement, a més les nostres agrupacions han de ser vehicles de formació en noves tecnologies per a aquells que no disposen de recursos.

415. La comunicació interna és fonamental per a transmetre de manera clara, concisa i ràpida els nostres missatges. Per això, la modernització tecnològica dins del PSCV-PSOE és un repte inajornable. Com a primer pas, es deurà estudiar el parc tecnològic del Partit. I en conseqüència hem de fer un important esforç per a modernitzar totes les agrupacions. Per això, hem de procurar que totes i cadascuna de les agrupacions, compten amb una seu on desenvolupar les seues pròpies activitats. Dotant-les amb els mitjans materials i tecnològics per al millor exercici de les seues funcions.

416. El 37 Congrés Federal del PSOE, va encomanar a la CEF, el desenvolupament del II Pla de Modernització de les agrupacions, amb el que es pretén aconseguir, unes agrupacions locals modernes i innovadores, acollidores i flexibles, actives i mobilitzadores, on la formació i la comunicació interna i externa siguen uns instruments fonamentals. Per a això, es pretén posar a disposició de les agrupacions, els mitjans, recursos i locals adequats per a millorar el seu treball.

417. El PSCV-PSOE vetlarà i garantirà l'aplicació en totes i cada una de les nostres agrupacions locals, del II Pla de Modernització de les agrupacions que durà a terme la CEF. El partit complementarà el mateix, amb un Pla de Modernització propi, que permetrà l'assistència continuada en el treball que duen a terme les agrupacions locals, ajudant a fer que puguen disposar de ferramentes de comunicació amb els mitjans tecnològics necessaris per a l'accés a les noves tecnologies de la informació i el coneixement, i recursos materials suficients, per al desenvolupament de nous programes d'activitat.

418. Ja ningú qüestiona, que les noves tecnologies, ens ofereixen noves oportunitats per a l'acostament i interlocució directa amb els ciutadans, i per això, impulsarem la creació i manteniment de pàgines web en cada agrupació municipal. Així mateix, dotarem els responsables institucionals, orgànics i de secció electoral de tota la nostra organització, d'un kit tecnològic, amb el que es facilitarà els mitjans necessaris a tots els responsables.

419. Web 2.0 i el PSCV-PSOE. La blogosfera.

420. La comunicació és un aspecte fonamental de l'acció política. Els socialistes valencians, conscients d’aquest principi no podem abordar el futur polític de la nostra organització sense precisar els eixos bàsics sobre els quals estructurar el seu model de comunicació. Avui en dia, després de les últimes campanyes electorals o, senzillament, després de les experiències viscudes en les xarxes de blogs, ningú dubta que la comunicació directa tradicional, o la mediada a través de periòdics, ràdios o televisions, s'està veient modificada per l’anomenada “Internet de segona generació”, o Web 2.0.

421. El futur, per tant, ens repta a incorporar en la nostra activitat comunicativa aquestes noves ferramentes de col•laboració i d'intercanvi d'informació que, entre altres coses, permeten la creació de grups d'afinitat els membres de la qual estableixen relacions de major confiança que amb els mitjans de comunicació tradicionals. És més, tot apunta que 8 de cada 10 joves que usen Internet estaran connectats en una xarxa social en 2010 i, que pel mateix, la seua “dieta cognitiva” per a comprendre el món, forjar actituds i prendre decisions, estarà tan condicionada o més per aquest tipus de mitjans que com ho estava anteriorment per l'escola o la família.

422. La comunicació s'organitza en xarxa, i els fluxos informatius ja no són unidireccionals tal com ha succeït fins a la data amb els mitjans tradicionals. Per tot això, els socialistes valencians hem de superar la fase de la pàgina web i entrar a participar en les noves xarxes socials. És a dir, a més d'assistir a tertúlies, conferències, debats i altres actes tradicionals de discussió d'idees, els socialistes hem d'estar presents en nous espais de la xarxa que són ja cites ineludibles.

423. I ho hem de fer dedicant mitjans i recursos a potenciar la comunicació a través de la web, dels blogs, desenvolupar la video-política i la participació en plataformes d'anàlisi i debat. Aconseguir una nova política de mitjans no és només una qüestió de futur polític de la nostra organització, és una qüestió vital de la nostra democràcia.

424. Noves formes de militància, formació i participació: la xarxa.

425. El paper fonamental de la xarxa i internet fa que cada vegada més ciutadans participen políticament a través d'ella, fonamentalment els i les joves. Es tracta d'una nova forma d'activisme polític que ens enllaça d'una manera directa amb els ciutadans i que des del PSCV-PSOE hem de fomentar; els socialistes valencians hem de realitzar una decidida i ferma aposta tecnològica, perquè la tecnologia és un dels llits excepcionals per a l'èxit integrat dels objectius dels socialistes valencians.

426. De la mateixa manera que el PSOE ha aprovat en el recent 37 Congrés Federal, és necessària en el PSCV-PSOE la creació de la figura del cibermilitante, com nova forma de militància política. Els socialistes valencians hem d'aprofitar l'estructura creada de cibervoluntaris en el període electoral pel PSOE i reorientar el seu paper cap a la cibermilitancia per a estar activa també fora dels processos electorals.

427. Més democràcia i més participació. Un partit de tots.

428. En les últimes eleccions generals els socialistes vam aconseguir el respatler de més del 40 % dels valencians. Més de 1.200.000 ciutadans de la comunitat Valenciana veuen en els socialistes la seua opció política i per això depositen la seua confiança en nosaltres. Però per a guanyar la confiança majoritària dels valencians també haurem de saber obrir i modernitzar les nostres estructures de partit perquè un nombre més gran de ciutadans puga participar amb nosaltres. El partit no sols és dels seus militants, és també de tots els ciutadans que confien amb nosaltres en cada cita electoral i pretén ser de la majoria social de ciutadans volen protagonitzar el canvi polític en la Comunitat.

429. Per a canviar la realitat política en la Comunitat hem de comptar amb tots. El PSCV-PSOE ha de recuperar el seu pols i el seu espai dins de les diferents estructures socials, tant d'àmbit empresarial, cultural i social. Cal, des del respecte a elles, poder fer arribar els nostres plantejaments i la nostra capacitat d'interlocució política.

430. El nostre partit presenta una estructura sectorial en diversos camps. Aquesta estructura permet que militants i simpatitzants puguen a través dels seus fòrums organitzar punts de trobada i reflexió. Cal potenciar i modernitzar aquestes estructures de manera que els seus treballs contribuïsquen a millorar els posicionaments del partit en cada una de les seues seccions.

431. El paper de la militància i el simpatitzant.

432. La militància política clàssica està estancada. Les ideologies del segle XX es van plasmar en els partits polítics. Ja hem vist com les formes d'actuar políticament en la societat van molt més enllà d'omplir una fitxa i obtindre un carnet. La militància política tradicional competeix avui amb altres formes de canalitzar la lluita i l'activisme des de la societat civil: l'ecologisme, la solidaritat, les ONG's, la blogosfera, són formes d'actuació no estanques i més permeables. La nova societat requereix noves formes de participació. El militant socialista normalment forma part també d'eixes xarxes socials. La seua activitat en el moviment social ha de servir de falca per a difondre la ideologia socialista a través del seu discurs i del seu exemple.

433. El contacte amb elements de la societat actius i conscients tndrà una doble conseqüència: d’una banda farà al partit més sensible amb els problemes reals de la gent, i per una altra farà que la societat perceba al partit no com una institució arcaica i inmobilista, sinó com l’espai marc en què es pot donar cabuda i solució als seus problemes reals i inquietuds. El militant ha de ser un agent pedagògic, ha de crear opinió, generar debat entre el seu cercle pròxim i íntim, per a desmuntar les mentides i la demagògia que normalment estén la dreta. El militant actiu d’avui ha d’enfrontar-se a les preguntes que se li formulen des del seu entorn, aportant respostes a les qüestions que se li plantegen, no de forma vaga i teòrica, sinó concretant. La gent vol que resolem els seus problemes i dubtes particulars.

434. Militar és una forma de participar en la societat i participar en la societat és com s'ha de militar. La militància en els partits polítics respon a una manera d'entendre la societat i la forma de participar-hi. Participar en la societat serveix per a millorar el servei públic, per a gestionar millor la cosa pública. Els militants participen d'un compromís cívic que desenvolupen no de manera lineal, sinó en funció de la seua disponibilitat.

435. És imprescindible que continuem creixent i per a això hem de treballar per trobar noves formes de participació política al mateix temps que fomentem la participació política en les nostres agrupacions. Hem de realitzar campanyes permanents de captació de nous militants, simpatitzants o cibermilitants. En les agrupacions municipals hem d'establir un Protocol d'acollida de nous militants. Cada persona que s'acosta a les nostres agrupacions ha de sentir que pot desenvolupar tot el seu potencial, i que amb el seu treball la suma esforç al treball de tants militants i simpatitzants en tota la Comunitat.

436. Cases del poble.

437. Les agrupacions han de significar la proximitat amb el ciutadà, on s'impulse l'activitat política i mobilitzadora, són l'espai de generació d'una cultura progressista sempre al servei de les persones. Han d'obrir-se sense cap prejudici a tota la societat. Les cases del poble han d'oferir nous espais i serveis per als ciutadans, sales de lectura, aules d'informàtica, locals per a reunions d'altres associacions, en definitiva un centre cívic progressista i al costat dels nous moviments socials.

438. Per a això s'insta a la pròxima Executiva Nacional a realitzar un estudi, valoració i pla d'inversió de l'immobilitzat patrimonial del partit a fi de potenciar i donar una estabilitat i garantia a les nostres agrupacions municipals.

439. D'altra banda, tot el treball que ha de fer-se des de les agrupacions, no pot estar sustentat només pel voluntarisme. És necessari el comptar amb la figura del “dinamitzador social” que permeta establir els processos de funcionament de l'agrupació així com tot el tendent que els militants puguen desenvolupar el seu projecte personal dins de l'organització.

440. Aquest dinamitzador/a dependent de la Secretaria d'Organització, programarà activitats principalment des d'una perspectiva cultural progressista al mateix temps que estableix llaç de col•laboració amb altres organitzacions a fi d'aconseguir un acostament major de la ciutadania a les nostres cases del poble.

441. Els simpatitzants són generadors d'opinió allí on entaulen discussions. Cada vegada que algú debat raonadament i amb arguments, està exportant el nostre pensament. El partit ha de comptar amb un cens de simpatitzants a qui ha de mantindre degudament formats i informats, tal com arrepleguen les resolucions del nostre 37 Congrés Federal. Aquests simpatitzants exerceixen una labor pedagògica importantíssima i han d’estar en constant renovació.

442. Incrementar el nombre de militants i simpatitzants és un objectiu capital en els pròxims anys. Per a facilitar la incorporació de nous militants i simpatitzants es fa necessari promoure la conciliació entre la participació política, l'activitat professional i la vida personal. Formes flexibles de col•laboració: organitzacions sectorials, voluntariat o cibermilitancia. Ningú ha de quedar-se fora. La participació de tots i totes reforça la nostra capacitat de proposta i eixampla nostre horitzó reivindicatiu.

443. Aquest és el treball que volem desenvolupar els socialistes valencians, i per a això el nostre partit ha de recuperar el pols social per a sumar esforços. Establir noves plataformes de participació, i treballar dia a dia junt amb els agents socials i els militants de la nostra organització.

444. Les organitzacions sectorials són els llits de participació on es conjuga per un costat el treball dels militants actius del partit amb aquelles persones i organitzacions interessades en un àmbit de la vida social. És necessari que les Organitzacions Sectorials estiguen imbricades en tot el territori, i que el seu treball estiga dedicat al debat i disseny de polítiques sectorials.

445. Aquest treball ha de fer-se més transparent i a més ha de sumar més militants i simpatitzants. Per a dotar de més contingut i configurar-les com un canal de participació actiu, es proposa la creació de Conferències Sectorials en cadascun dels àmbits de les actuals Organitzacions Sectorials.

446. Responsables electorals i seccions.

447. Totes les agrupacions municipals o de districte de la Comunitat Valenciana designaran un coordinador de secció electoral, açò és, un per cada una de les 3.422 seccions electorals.

448. Aquests Coordinadors de Secció Electoral, rebran la formació adequada que s'elaborarà a partir del Pla de Formació que s'elaborarà per la Comissió Executiva Federal conjuntament amb el pla de formació que s'elaborarà des de la Comissió Executiva Nacional del PSCV-PSOE; exerciran el seu treball de forma permanent i, no sols en període electoral, en estret contacte amb el veïnat; comptaran amb tota la informació disponible de la seua secció, a més de les ferramentes necessàries com un correu electrònic gratuït i una Intranet específica on rebran formació i informació permanent sobre la seua tasca; rebran tot tipus d'informació per part de la direcció, alhora que remetran cap a l'organització totes les demandes que es produïsquen en el seu àmbit de treball.

449. Els Coordinadors de Secció Electoral seran els encarregats últims de traure el partit al carrer, intentant trencar qualsevol barrera que separe al ciutadà de la participació política. L'objectiu últim, en definitiva, serà millorar el rendiment electoral mitjançant l'optimització dels esforços electorals.

450. És evident que els tipus de seccions que puguen existir en tota la nostra geografia varien de forma notòria. No és el mateix el treball en una secció d'un municipi menut, que una secció d'una gran ciutat o una urbanització residencial. Mentre en el primer tipus de secció, la comunicació tradicional cara a cara és bàsica, en el segon pot ser molt més eficaç la comunicació a través de la xarxa o dels mitjans gratuïts locals.

451. L'objectiu final serà aconseguir l'efecte que tota l'organització, amb tot el seu potencial, es pose al servei de cada coordinador de secció per a aconseguir el major grau de compliment en tots els objectius que es programen.

452. Serà necessari disposar d'una via directa d'accions de proximitat amb el cos electoral, per a traslladar els nostres posicionaments polítics, accions de govern o alternatives d'oposició en una campanya electoral permanent. Per a això necessitem que els coordinadors tinguen coneixement de la demarcació electoral: A nivell geogràfic, nivell electoral, nivell sociodemogràfic i a nivell de posicionaments polítics del partit. Els coordinadors de secció hauran d'exercir funcions bàsiques com: recollida d'informació i trasllat als agregats superiors de districte electoral, municipi, etc. Acció política de proximitat. Mobilització i ampliació de la nostra militància i simpatitzants.