1. LA COMUNITAT VALENCIANA I EL PSPV TRES DÈCADES DESPRÉS.

2. El paper del PSPV com a instrument per a la democràcia, el progrés i l'autogovern dels valencians.

3. Un compromís permanent amb la societat valenciana.

4. Els homes i dones socialistes venim d'un temps llunyà i esperançat, en el que amb l'esforç de molts, vam véncer les majors dificultats: la misèria i la indiferència davant de l'explotació del món del treball i davant del mateix esforç mancomunat per desterrar ambdós. Fins a situar la qüestió social en el centre de la política perquè ens remetia a les necessitats essencials d'immenses majories.

5. Vam véncer el que pareixia més difícil en els temps foscos de privació de llibertats i escarni dels drets fonamentals: aconseguir la democràcia conservant la dignitat. I al mateix temps, obrir-nos a generacions noves que tenien posades les seues expectatives en un futur que estava per escriure's i el protagonisme del qual corresponia als nous temps.

6. La nostra sort no ha sigut diferent de la de centenars de milers d'altres valencians i valencianes al llarg de 122 anys d'acció ininterrompuda en la nostra Comunitat del Partit Socialista Obrer Espanyol. Junts, amb la gran majoria dels ciutadans, vam véncer a la por i al silenci per a construir a partir de 1977 l'Estat social de dret que disfrutem avui en dia, siguen quins siguen les nostres creences, el nostre mode d'opinar i els nostres projectes personals i compartits, perquè hem fet de la tolerància i la pluralitat valors suprems que garantixen la convivència.

7. En 1977, amb les primeres eleccions lliures després de més de quaranta anys, el PSOE va emergir com la primera opció política dels valencians; unia una tradició de progrés i una profunda renovació de projectes, líders i formes de fer política. Amb els seus vots, els ciutadans valencians van fer del PSOE el partit de la llibertat, la igualtat i la solidaritat; van fer més, perquè mentre la població de la resta d'Espanya es va inclinar cap al centredreta, els electors de la nostra Comunitat ens van atorgar la majoria dels diputats i senadors electes per a les Corts Constituents.

8. En 1978 els socialistes valencians –PSOE (PV), USPV, PSP-PV i PSPV- aconseguim unir-nos en un sol partit, el Partit Socialista del País Valencià-PSOE. Aquesta unitat ens va permetre assumir el repte de liderar, amb convicció i capacitat de portar a bon port, la transició cap a una societat plenament democràtica i la recuperació de l'autogovern que havíem perdut fa quasi tres segles, ara reintegrat sobre fonaments que mai abans havien existit: la voluntat de ciutadans lliures i iguals en drets, base del modern exercici de la sobirania, i la pluralitat política.

9. Al llarg de la nostra història, els socialistes hem conegut les situacions més diverses: l'adversitat més dramàtica i el major dels reconeixements a través de la confiança depositada pels ciutadans, homes i dones progressistes, unes vegades perquè governàrem els municipis i l'autonomia o contribuírem al Govern d'Espanya, i altres perquè des de l'oposició férem una defensa dels interessos generals ignorats o atropellats.

10. En tot aquest llarg període ens hem adaptat a les noves realitats, a la societat que canviava amb nosaltres i per les seues mateixes dinàmiques, perquè aquesta no es detindrà perquè ens tanquem amb els nostres problemes. Mitjançant la proximitat a eixes realitats continuem sent fidels al que representem i útils a eixa mateixa societat: el canvi és consubstancial a una força política com la socialista, que té posades les seues mires en la consecució de les més altes cotes de llibertat, de justícia, progrés, cultura i benestar, en l'erradicació de la desigualtat i la discriminació, en la potenciació de les qualitats dels éssers humans, en un món que no cessa de modificar-se.

11. En diferents etapes, els socialistes ens hem dotat d'una organització implicada amb el territori. Al juliol de 1905 es va crear la Federació Socialista Valenciana, que reunia i coordinava a les agrupacions de l'actual Comunitat; el creixement del partit i l'acció electoral va aconsellar en 1931 donar pas a tres federacions provincials. Durant la transició a la democràcia, el PSOE va tornar a dotar-se d'una direcció política comuna al País Valencià i el procés es va consumar mitjançant la fundació del PSPV, una federació solidària amb la resta del PSOE i un partit que simbolitzava el compromís amb un país que anàvem fent, i per al que preteníem els majors nivells d'autogovern en el marc d'un Estat comú, democràtic i així mateix solidari.

12. Els socialistes hem sigut peça essencial en la devolució de la veu i els drets als ciutadans en el procés que va conduir a instaurar el vigent sistema constitucional. Sent el partit més votat en les tres primeres eleccions generals de la democràcia, entre 1978 i 1982 vam contribuir de manera decisiva a la construcció de l'autonomia, el règim polític-administratiu que crea una fructífera proximitat entre governats i governants al reconéixer la població la capacitat de decidir de manera directa en nombroses qüestions que li són pròpies al mateix temps que assenta les bases de la defensa i promoció de la nostra identitat.

13. Entre 1983 i 1995 els socialistes, representants de la majoria de la població, vam tindre la responsabilitat de construir l'Autonomia, la moderna Comunitat Valenciana. El desenvolupament de l'Estatut va significar posar en peu institucions noves, com la Generalitat, i dotar-les de contingut mitjançant la transferència de competències de l'administració central i l'ampliació de moltes altres, d'acord amb les necessitats que es creaven, i l'ús responsable de la capacitat legislativa reconeguda a Les Corts.

14. Van ser els anys de modernització de l'economia i la societat valenciana. I van ser, també, anys de responsabilitat governamental en què vam definir amb polítiques concretes els principis generals que caracteritzen un partit socialdemòcrata i valencianista. El protagonisme institucional dels socialistes es va correspondre durant quasi dos dècades amb una majoria de progrés, confiada en els canvis i en les propostes que el PSPV-PSOE oferia.

15. Les inèrcies polítiques, els errors d'apreciació davant dels canvis que s'estaven produint en la societat, en part conseqüència de l'èxit d'algunes de les polítiques impulsades, algunes decisions adoptades per l'administració central, també el cansament de la població, perquè no admetre-ho, van fer que els valencians buscaren en altres projectes una alternativa al que van considerar un exercici massa prolongat de govern.

16. Els socialistes, que en dos anys, de 1979 a 1982, vam assistir a un excepcional increment de respatller electoral en les eleccions generals de setze punts percentuals, del 37,4% al 53,3%, i que a les eleccions autonòmiques de 1983 vam mantindre un suport pròxim al 52% dels vots; vam començar a continuació a retrocedir en nombre de sufragis, a pesar de continuar sent el partit més votat i de conservar el govern de nombrosos municipis i de la Generalitat durant un llarg període: es van comptabilitzar deu punts de retrocés en 1987 (41,7%), a penes va haver-hi un repunt en 1991 (43,3%), per a patir un important revés en la següent convocatòria, de 1995 (34,3%). El PSPV va entrar aleshores en una etapa de debilitat crònica, confirmada en els comicis autonòmics del 1999 i generals de 2000, on per primera vegada coincidien els baixos nivells de respatller electoral (34,4% en ambdós casos).

17. En suma, el PSPV no va aconseguir conservar el cabal de confiança acumulat en la seua fase d'ascens ni va aconseguir contrarestar davant de la població, mitjançany el seu lideratge social, la coordinació amb el govern central i les polítiques de comunicació, el fort desgast que va experimentar quasi des del començament del seu mandat al capdavant de la Generalitat, de la qual cosa trobem signes inequívocs a les eleccions locals de 1991 i generals de 1993, quan el Partit Popular primer li arravassa importants alcaldies i després sobrepassa el socialista en la Comunitat Valenciana en nombre de diputats.

18. L'etapa de recomposició interna del PSPV emprés l'any 2000, a pesar de la voluntat de superació, no ha aconseguit reactivar-ho però ha introduït un nou factor que mou a la reflexió: en les eleccions generals de 2004 el partit es va situar per damunt del 43% dels vots i en 2008 en el 41,3%, un percentatge lleugerament inferior al de la mitjana espanyola, al marge de la sensació de decepció que s'ha estés darrere de l'última convocatòria, mentre en les eleccions autonòmiques el PSPV a penes aconsegueix moure's de les xifres de 1995: un 36,5% en 2003, un 35% en 2007.

19. Tretze anys després, resulta evident que el Partit Socialista va subestimar la naturalesa del revés electoral que va suposar la pèrdua de la Generalitat. La introspecció a què ens entreguem durant cinc anys de debats i disputes, lluny de facilitar una ràpida recuperació, ens va distanciar del que realment importava als ciutadans. Mentrestant, mitjançant terminis i estratègies successives, el partit de la dreta va saber reunir en una sola formació als diferents grups ideològics i regionalistes que fins aleshores es disputaven l'espai conservador i va conquistar una part substantiva de l'electorat de centre.

20. El percentatge de vots (43%) que en 1991 ens va permetre obtindre majoria en Les Corts, avui resulta francament insuficient per a governar, perquè el PP ens trau entre onze punts percentuals en les generals i divuit en les autonòmiques, al mateix temps que s'ha reduït l'espai polític i electoral de les restants forces d'esquerra o nacionalistes, amb una distribució del vot cada vegada més concentrada en les dos opcions que es disputen la confiança de la ciutadania.

21. Els dos últims comicis (2007 i 2008) confirmen que els socialistes hem atret suports abans orientats a EUPV i en menor grau al BNV, però el PP creix també a costa d'electors centristes que en el passat ens votaven i nous electors potencialment progressistes. Les elevades taxes de participació que ofereix la Comunitat Valenciana en aquestes dos convocatòries (71% i 79%), posen en dubte l'afirmació sostinguda en l'última dècada d'un abstencionisme del votant d'esquerra, faltat de motivació i identificació amb les opcions que se li oferien, encara que és obvi el retraïment dels que ens voten en les eleccions generals i deixen de fer-ho en les autonòmiques, entre 250.000 i 300.000 en 2003/2004 i 2007/2008.

22. També d'eixa diferència hem d'extraure conseqüències encara que el diferencial de vots generals/autonòmiques ha sigut una constant des de 1983, que es va intensificar a partir de 1995.

23. D'una altra part, la mirada a l'evolució del vot en el passat hauria de mostrar-nos dos coses: l'existència d'un sòl de respatller ciutadà important, superior a qui permet governar el Partit Socialista en diverses comunitats autònomes, i la possibilitat de remuntar diferències notables, com ja hem fet i com va fer també la dreta a costa nostra, encara que convé tindre present que excepte quan es produïxen crisis internes, ha anat desapareixent la volatilitat del sufragi i els avanços tendeixen a ser graduals. De nosaltres i el nostre treball polític depén en gran manera variar eixa tendència.

24. Els socialistes, igual que en moments decisius del nostre passat, des del més llunyà a què es va reiniciar en 1977, igual que en la generosa tessitura de 1978, quan acordem unir-nos en un sol partit i fundar el PSPV, hem d'assumir la nostra experiència i la nostra història, aprendre de l'una i l'altra, sense deixar per això de mirar de front el moment actual i pensar el futur.

25. Els noms no fan les coses però permeten reconéixer-les. Una nova etapa i un nou temps reclamen una reformulació dels modes de fer política, tant més necessària en la nostra Comunitat quan el partit, capaç de mantindre la presència en la pràctica totalitat dels municipis, de governar molts d'ells, d'aportar un apreciable nombre de parlamentaris al grup que possibilita el Govern d'Espanya, es troba des de fa més de tres lustres en l'oposició de les tres capitals de província i de les tres diputacions, estarà setze anys en l'oposició en Les Corts Valencianes i retrocedix en ciutats mitges fins ara graner de suport socialista.

26. Eixe nou temps pel qual ens comprometem a treballar es simbolitza en una denominació distinta amb què desitgem expressar la refundació del partit i dels seus horitzons, aquells que condueixen a una majoria de progrés i al Palau de Les Corts i de la Generalitat: Partit Socialista de la Comunitat Valenciana-PSOE.

27. A res renunciem, sinó a les inèrcies i al conformisme que puguen haver guanyat a uns pocs. Continuem sent el que hem sigut, el partit dels socialistes valencians, el partit que va saber sumar voluntats i fins a cultures polítiques diferents per a donar lloc a una altra de nova, que ara requereix al seu torn ser renovada.

28. Som el partit que millor identifica a la majoria del valencianisme polític, com ho demostren els resultats electorals i els estudis d'opinió durant tres dècades. Som el partit que ha fet possible l'autonomia valenciana i la va dotar de contingut institucional i legislatiu.

29. Som un partit responsable, que inclús des de l'oposició ha sabut aprofitar l'ocasió històrica d'ampliar el marge d'autogovern dels valencians. Vam impulsar el nou Estatut i vam consensuar la seua aprovació en 2006. Sabem el país de què venim i que volem continuar fent. Però no és suficient.

30. La noció de País Valencià forma part del nostre projecte territorial i del nostre compromís amb homes i dones de què som part; pertany també a l'esfera de la cultura i els sentiments, i així continuarà sent. Però com a denominació política implica una incongruència amb el marc polític autonòmic que nosaltres mateixos hem promogut, el que respon a la denominació Comunitat Valenciana, que amb lleialtat vam governar durant dotze anys, la denominació que utilitzem en tots els tràmits de la nostra vida que ens relacionen amb l'administració, la denominació que els escolars aprenen i usen com pròpia de la seua autonomia. Un partit polític amb vocació de govern no pot aferrar-se a un imaginari particular –la representació que ens fem del món- que no es correspon amb el de la societat que aspira a persuadir i guanyar per a les seues propostes.

31. El PSCV-PSOE posa l'èmfasi en els homes i dones compromesos per igual amb el canvi i amb la valencianitat. S’entén “Socialistes Valencians” com un únic substantiu que situa el centre de l'acció en les persones en compte de mirar cap a l'estructura partidària, un valuós instrument però no més que una ferramenta en mans dels seus afiliats, al servei de la societat.

32. El nostre paper en les institucions: responsables del benestar i del progrés.

33. Quan els socialistes valencians vam guanyar les primeres eleccions a Les Corts al juny de 1983 teníem davant de nosaltres dos grans reptes: edificar el sistema autonòmic –la Generalitat- i promoure les polítiques que crearen riquesa i redistribuïren la renda en forma de serveis, polítiques que permeteren l'avanç de la nostra societat. Responíem així a les expectatives creades pel naixent règim d'autonomia que venia sent enfosquit en l'etapa prèvia pels obstacles que posava la dreta.

34. A mesura que es transferien competències, funcionaris públics i recursos econòmics, la Generalitat va escometre un ambiciós programa d'infraestructures educatives i culturals amb la implantació de l’ensenyament del valencià en els centres escolars, l'aprovació de la Llei d'ús i ensenyament del valencià, la Llei de creació del Consell Escolar Valencià i la regulació dels Consells escolars de la Comunitat Valenciana; amb la planificació de nous centres docents, el ritme d'edificació i entrada en funcionament dels quals responia a l'abandó anterior de l’ensenyament públic i a l'augment del període d'escolarització obligatòria. En eixos anys es van crear l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) i l'Institut Valencià d'Arts Escèniques, Cinematografia i Música, referències i models de gestió per a la resta de l'Estat; es va emprendre la reforma i l'ampliació dels museus existents i la creació d'altres, com el de prehistòria de la Valltorta; es va constituir el consorci IVEI, dedicat a l'edició; es va realitzar el projecte d'una Biblioteca Valenciana; es van dotar centres culturals en nombrosos municipis; es va crear el Consell de Cultura com un òrgan consultiu i espai d'integració entre percepcions diferents del fet cultural valencià. La llei de creació de la RTVV va vindre a normalitzar una realitat sovint escamotejada i a potenciar l'ús de la llengua en condicions quotidianes. La llei de creació de la Universitat Jaume I de Castelló va atendre una àmplia demanda social i ha tingut una indubtable projecció. La creació de l'Institut Valencià d'Investigacions Agràries (IVIA) va assenyalar un camí d'especialització que després ha sigut imitat. A tot això es van unir els plans de finançament plurianual de les universitats públiques que els van donar estabilitat i van permetre planificar el seu desenvolupament al servei de la societat. Es van crear Plans de Foment de la Investigació, que per primera vegada van possibilitar estades de formació per a professors en centres de referència internacionals i van canalitzar recursos per a Investigació i Desenvolupament (I+D).

35. La transferència de les competències sanitàries va donar lloc a la creació del Servei Valencià de Salut, una de les peces essencials del benestar amb què estàvem i estem compromesos. La xarxa de centres públics d'atenció primària va ser potenciada com mai abans ho havia sigut i es van crear nous hospitals públics en ciutats mitges.

36. Respecte a polítiques d'igualtat, es va crear l'Institut de la Dona i es va aprovar la Llei de Serveis Socials, que donava lloc a una xarxa d'atenció bàsica a càrrec de personal qualificat en nombrosos municipis.

37. Es van crear la Sindicatura de Comptes i de Greuges, instruments bàsics de fiscalització de l'administració pública, i d'acord amb els plans de descentralització de l'Estat, es va constituir el Tribunal Superior de Justícia Valenciana. Es van crear també el Consell Econòmic i Social de la Comunitat Valenciana i el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana. L'Institut Valencià de la Joventut (IVAJ) va propiciar lleres de participació i de serveis específics per als joves.

38. A mig camí entre la defensa del patrimoni històric i mediambiental i l'ordenació del territori, varen començar a desplegar-se plans de protecció i regulació de l'expansió urbana que defenent interessos generals, sens dubte van entrar en col•lisió amb interessos particulars. Precisament en el pla municipal, els socialistes vam realitzar una àmplia transformació de la vida local des que en 1979 es van implantar ajuntaments democràtics. Les reformes dels plans d'ordenació urbana van estar orientades majoritàriament cap a la contenció del creixement incontrolat del sòl urbanitzable, la reserva d'espais per a equipaments públics i la creació de zones verdes i recreatives.

39. En un context de foment econòmic específic, es va crear l'Institut de la Xicoteta i Mitjana Indústria (IMPIVA), que incloïa la promoció de parcs tecnològics. La llei de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana va assentar les bases de les infraestructures autonòmiques i va donar pas a la construcció del metre de València que revolucionaria el transport urbà i les comarques pròximes a aquesta ciutat. En definitiva, la dotació de capital tecnològic, humà i d'infraestructures va presidir la nostra acció de govern, procurant en tots els casos compartir les nostres propostes amb empresaris i sindicats basant-se en els principis de diàleg social que sempre ens ha caracteritzat.

40. La crisi internacional, l'existència d'un sector siderúrgic deficitari i les previsions d'entrada en la Comunitat Econòmica Europea van portar al govern central a escometre una intensa reconversió industrial que, entre altres coses, va significar el tancament de la planta siderúrgica de Sagunt, qüestió que va situar el govern valencià en una difícil tessitura davant del brot de protesta social que el va acompanyar. La Generalitat, encara amb escassa capacitat de maniobra i sense a penes finançament, va dedicar els seus esforços a trobar eixides negociades, recol•locacions laborals i noves inversions que crearen un pol industrial i de serveis de noves característiques.

41. En eixos anys vuitanta, de crisi i reconversió de la indústria tradicional, la Generalitat socialista es va bolcar en la potenciació del teixit econòmic i dels serveis que auspiciaren l'Estat de Benestar com un avanç i com una reacció a l'efecte de la recessió. Els resultats van poder apreciar-se al començament dels noranta, quan la puixant economia valenciana, recuperada i impulsada, emprenia, encara davall l'administració socialista, una llarga dècada de considerable desenvolupament.

42. El canvi de model promogut per la dreta va truncar eixa trajectòria i es va virar cap a una expansió de base especulativa, insostenible i bolcada en l'ús intensiu de treball poc qualificat. Es va fer en detriment de l'economia productiva i de l'aposta per la incorporació d'innovació i capital humà especialitzat, o el desenvolupament de serveis amb un component de qualitat.

43. Va ser un altre temps, és cert. Els socialistes valencians hem de tindre present el que vam fer i reflexionar amb sentit crític sobre el que vam deixar de fer i els errors en què vam incórrer. Durant l'etapa de govern i mentre hem estat al capdavant dels ajuntaments. Hem de tindre memòria històrica recent. I no precisem reescriure el passat perquè ni forma part dels nostres hàbits ni hi ha motiu per a distanciar-nos d'ell. Abans al contrari, eixe passat va permetre que la Comunitat Valenciana que avui coneixem arribara a disposar d'un ampli marge d'autogovern associat al progrés i el benestar dels valencians. Amb polítiques essencialment racionals, cuidadoses amb el pressupost públic, amb absoluta transparència en els comptes.

44. Els projectes polítics, com sabem, precisen ser actualitzats. En eixe sentit, hem de tornar a elaborar una plataforma el prou atractiva com perquè la societat valenciana la identifique i la faça seua, la convertisca una vegada més en majoria de govern i restablisca la sintonia de la Generalitat amb el govern del canvi tranquil que des de 2004 dirigix el rumb d'Espanya.

45. Protagonistes del nou Estatut d'Autonomia, responsables de la seua aplicació.

46. Els socialistes valencians hem practicat sempre una tasca d'oposició lleial en les institucions. L'exemple més clar va estar en el pacte per al nou Estatut d'Autonomia, realitzat en l'anterior legislatura. Necessàriament va ser resultat d'una negociació un tant peculiar: els socialistes volíem un nou Estatut que avançara en l'exercici de l'autogovern i introduïra aspectes que no van poder ser previstos en 1982. I desitjàvem que no s'escapara l'ocasió, quan des del Govern d'Espanya presidit per José Luis Rodríguez Zapatero s'auspiciava l'aprofundiment en l'Estat autonòmic. El PP, que governava en la Generalitat, es va dedicar a posar sordina a les nostres reivindicacions autonomistes fins que va utilitzar la reforma de l'Estatut per a presentar-se com avançat del regionalisme, introduint elements més simbòlics -i anacrònics- que efectius i afegint una publicitada clàusula, sense valor jurídic, que revelava l'ús instrumental que concedia al nou Estatut.

47. Cal dir-ho alt i clar: el desenvolupament estatutari per part de l'actual Govern de la Generalitat posa en relleu la concepció torticera que el Partit Popular posseeix de l'autonomia i de la unitat i solidaritat de l'Estat. Ajorna les qüestions que permetrien una aprofundiment democràtica i la garantia de drets fonamentals, com la constitució del Consell de l'Audiovisual de la Comunitat Valenciana, que ha de vetlar pel respecte dels drets, llibertats i valors constitucionals i estatuaris en l'àmbit de la comunicació, açò és: per la pluralitat d'uns mitjans públics o de concessió administrativa, entre altres, que tenen en les seues mans la gestió del dret dels ciutadans a rebre una informació veraç i el respecte a les diverses formes de pensar i d'expressar-se.

48. El PP es serveix de la institució autonòmica per a responsabilitzar al Govern d'Espanya de tots els problemes de la Comunitat Valenciana, amb un patent menyspreu dels recursos que dóna l'Estatut d'Autonomia i l'autogovern per a atendre els problemes de la ciutadania, i promou campanyes insolidàries basades en el greuge i el victimisme.

49. El nou Estatut enumera i detalla els drets dels valencians i valencianes. Preveu l'aprovació d'una Carta de drets socials, mentres el Consell agita el fantasma d'imposicions absurdes als immigrants i la Comunitat registra els majors índexs de sinistralitat laboral.

50. Afirma que la Generalitat prestarà especial empara a les persones amb discapacitat i els oferirà les prestacions que asseguren la seua autonomia personal, mentres bloqueja l'aplicació de la Llei de la Dependència impulsada pel Govern d'Espanya.

51. Afirma l'Estatut que els poders vetlaran pels drets de les persones que hagen patit danys per catàstrofes sobrevingudes, i dos anys després de l'accident del metre de València, que va deixar el major balanç de mort catastròfica de l'últim mig segle en la Comunitat, el Consell seguix amagant-se davant de les víctimes i els familiars.

52. Sosté l'Estatut que la Generalitat garantirà el dret d'accés a un habitatge digne i regularà ajudes destinades als joves, mentres ací no hi ha un altre pla d’habitatge que el promogut pel govern central socialista.

53. Proclama que es garantirà el dret dels valencians i les valencianes a disposar d'abastiment suficient d'aigua de qualitat i el Consell ha interposat tots els obstacles possibles a què es construeixen i entren en funcionament les dessaladores promogudes des del Ministeri de Medi Ambient.

54. Declara l'Estatut que la Generalitat impulsarà un model de desenvolupament territorialment equilibrat i sostenible, mentre segueix triturant-se la línia de costa, s'aproven plans de creixement desmesurats, prescindint d’habitatge social i amb notable impacte ambiental; entre tant, el PP assalta i derroca alcaldies socialistes amb la finalitat d'impedir la revisió de plans urbans especulatius i agressius amb el medi natural.

55. Ens recorda l'Estatut, finalment, la important funció que correspon al Síndic de Greuges, i hem conegut aquest mateix any el buit que el Consell i el grup del PP li han fet a la Síndica en funcions, impedint que presente l'informe a Les Corts, a què està obligada. Després hem vist com se la substituïa mitjançant una simple modificació del reglament, burlant així la majoria qualificada requerida per l'Estatut; sense rebre el substitut la designació de cap òrgan polític o administratiu.

56. La dreta, al capdavant de la Generalitat, ha iniciat un camí sense retorn que deteriora el valor de les institucions i el respecte del qual són creditores. La seua gestió es caracteritza per un descomunal deute autonòmic, la manipulació informativa, el menyspreu als usos parlamentaris, l'agressió mediambiental i l'absència de resposta davant dels casos de corrupció que se succeïxen en les seues files. No quatre sinó cinc són els genets que assoten la Comunitat Valenciana de la mà del PP.

57. El Consell del PP s'ha instal•lat en el colp d'Estat permanent, en la conservació de les institucions prescindint de la seua funció estatutària, açò és, constitucional, del respecte a l'adversari, de la conservació dels mètodes parlamentaris. Hem vist aprovar el reglament de Les Corts amb els vots exclusius del partit governant. Hem assistit a una moció de censura sense la presència del president censurat. Hem assistit a una dràstica reducció dels plens de Les Corts. Diàriament comprovem que el Consell nega informació a Les Corts i impedeix una de les tasques essencials d’aquesta institució i el legítim exercici de la funció primordial de l'oposició parlamentària, el control de l'executiu.

58. Davant dels vertaders problemes, la dreta al capdavant de la Generalitat, s'ha especialitzat a alçar cortines de fastos, sens dubte popular, ocultant que eixa despesa obliga a ajornar o suprimir la inversió en serveis públics. O recorre al conegut victimisme: aigua, dèficit de finançament (el model del qual en el seu dia va negociar i va aprovar conjuntament amb el govern central quan al capdavant d'ambdós estava el PP), dèficit d'infraestructures, etc. D’aquesta manera, pretén ocultar les seues deficiències.

59. Cada despesa nova, desmesurada, cada projecte colossal, porta implícit l'increment del deute autonòmic –la major d'Espanya, la hipoteca que no es veu ara i suposa renúncies de futur-, la inevitable existència de sobrecostos, l'absència de transparència a l'explicar la despesa, possiblement una mala gestió o desviacions impossibles de justificar de manera raonable, com els que investiga el jutjat a propòsit de la construcció de Terra Mítica. A plena llum i sense antifaç, els nostres governants estan saquejant el tresor públic servint-se de mecanismes legals i amb la millor dels somriures.

60. Avui, més que mai, cal insistir en polítiques que resolguen els problemes de la nostra indústria per a ser competitiva; els de formació per als nostres joves; els dels serveis públics el deteriorament dels quals per l'absència d'actuació i la pèssima política inversora del Consell es fa més patent cada dia; els d'una societat multicultural que en la fase recessiva dóna símptomes preocupants agreujats per l'actitud de la dreta enfront de la immigració; dels més desfavorits que contemplen atònits les traves a la posada en marxa de la Llei de Dependència. I un llarg etcètera de temes amb un denominador comú: l'exigència d'unes polítiques públiques en els temes més sensibles econòmicament i socialment.

61. Avui, més que mai, els valencians i valencianes necessiten un partit en el Govern de la Generalitat que es crega el procés autonòmic, que plantege sense complexos un autogovern efectiu en l'Espanya de les autonomies.

62. Els valors del socialisme, els valors de la societat.

63. Els socialistes valencians fem nostres les idees que encoratgen els valors substantius del socialisme democràtic:

64. Aspirem a fer realitat els vells principis de la Il•lustració que van inspirar la revolució francesa: llibertat, igualtat i fraternitat, principis sobre els quals ha descansat la construcció de la ciutadania.

65. Incorporem al nostre bagatge la cultura de la democràcia social que es va formar en el món dels oficis i que vinculava l'esforç personal, el valor del treball, l'associacionisme voluntari i l'ètica de les conviccions.

66. Som hereus de la tradició socialista, que des de 1879 representa a Espanya el PSOE, i la seua defensa de les classes desfavorides, l'organització d'amplis col•lectius en què va fomentar el sentit de la solidaritat i la seua implicació amb la llibertat i la pau com a condició per a aconseguir la igualtat i la justícia.

67. Ens identifiquem plenament amb l'ideari socialdemòcrata, que concilia la solidaritat i els valors personals, el respecte a l'empresa privada -a què conferim un paper molt actiu en la creació de riquesa i a la que reclamem responsabilitat social- i un arrelat sentit de la redistribució mitjançant un sòlid i viable Estat de Benestar, garantia dels drets fonamentals i factor de correcció de desigualtats.

68. La nostra defensa de la ciutadania implica eradicar tot tipus de discriminació per raons econòmiques, de classe, de gènere, d'identitat ètnica, de condicions mentals o físiques, d'orientacions sexuals, de religió o d'idees polítiques.

69. Molts dels valors tradicionals del socialisme són avui valors compartits per la immensa majoria de la societat espanyola.

70. No obstant això, una societat com l'actual, complexa i global al mateix temps, amb aportacions tecnològiques rellevants junt amb enormes bosses de pobresa i subdesenvolupament, precisa valors i accions que permeten un progrés social i una conciliació d'interessos capaços de propiciar un món més just, democràtic, igualitari i lliure. Cal pensar, a més, que per primera vegada la ciutadania no està segura que el futur siga millor que el present. No es pensa en un progrés automàtic, en el que els fills puguen viure millor que els seus pares. S'està perdent la percepció en aquestes últimes generacions d'una clara connexió entre el progrés científic, el moral, l'econòmic i el polític.

71. Tenim unes societats més diverses i heterogènies. Un món més interdependent i amb més riscos, on les injustícies i les desigualtats no paren de créixer a pesar de les bones notícies que milions de persones eixen de la pobresa cada any en determinats llocs del planeta.

72. En les presents circumstàncies, cada vegada és més freqüent en les societats desenvolupades la combinació d'una demanda de major participació de la societat en els assumptes públics, la implicació en ONG'S, sobretot de joves, i una certa indiferència cap als canals convencionals de fer política. Un partit com el socialista, fermament identificat amb la democràcia representativa, té davant de si el repte d'integrar les iniciatives que es gesten en la societat civil i de promoure formes de democràcia participativa complementàries a fi de trobar les respostes més adequades als problemes de la societat del segle XXI. Com hem fet sempre, perquè una altra de les identitats polítiques de la socialdemocràcia és la de passar pel tamís de la realitat els seus valors i la seua utopia.

73. Les noves tecnologies poden ajudar-nos en una acció política que ha d'unir indefectiblement el local amb el global. Res succeeix totalment a altres en un món globalitzat, i cap injustícia ens pot resultar aliena. Però, finalment, els valors socialistes descansen sobre la condició humana i el seu enorme potencial creatiu i solidari.

74. Som conscients, d'altra banda, que els sistemes que servien per a transmetre valors, com la família, l'entorn social o l'escola, han canviat o estan en crisi perquè competeixen en desigualtat amb els mass media o l'omnipresent publicitat que promou l'individualisme extrem. La potenciació de l'educació per a la ciutadania, que en la seua traducció escolar la dreta valenciana pretén boicotejar, haguera de ser un objectiu irrenunciable.

75. L'exemple de comportaments ètics dels càrrecs públics i els responsables polítics resulta innegociable. És impossible transigir en l'exercici de la política amb comportaments irregulars, al marge de les responsabilitats penals que comporten. És impossible transigir amb el transfuguisme i altres modalitats de perversió de la política, que la desprestigien col•lectivament i suposen un frau de la voluntat ciutadana.

76. El compromís amb la defensa del medi ambient davant dels riscos reals que comporta el canvi climàtic, el deteriorament de la qualitat ambiental i el balafiament de recursos naturals irreemplaçables s'ha convertit en una tasca de primer ordre que exigix educació, opcions per les energies netes, i acció. El socialisme del segle XXI no pot ser sinó verd.

77. Si la noció de llibertat que els socialistes sostenim descansa en un principi tan senzill com el de l'absència total de dominació, la noció d'igualtat que hem fet nostra, suposa l'absència absoluta de discriminació i l'acceptació franca i completa de la diversitat i del dret a la diferència, sense que això supose minva alguna de drets. El socialisme del segle XXI no sols proclama la igualtat entre gèneres, sinó que promou la seua efectiva anivellació mitjançant polítiques positives.

78. El fenòmen migratori ha donat lloc a situacions noves de convivència. Els socialistes afavorirem la integració des del respecte de la diversitat cultural, la supremacia de la llei, igual per a tots, i la projecció d'objectius compartits.

79. El valencianisme, senyal d'identitat dels i socialistes valencians, exigeix una reformulació que ho allunye d'essencialismes –faltats, d'altra banda, de respatler històric- i del victimisme regionalista segregador que promou la dreta i que ha començat a calar en part de les classes mitjanes satisfetes, abans definides com a progressistes. Un valencianisme nou ha d'assentar-se en un projecte positiu que combine la fermesa en la defensa dels interessos valencians amb l'orgull de fer-ho amb plena sintonia amb els valors de solidaritat amb la resta de pobles d'Espanya i del món, que sempre ens ha caracteritzat.

80. Deixant clar que som homes i dones socialistes i valencians, i que la prioritat cap als nostres conciutadans consisteix en la consecució de la cohesió social, factor d'igualtat, benestar, convivència i seguretat col•lectiva.

81. Creixement econòmic, canvi social i nous valors.

82. A l'inici de la transició els valencians i les valencianes van triar al PSPV-PSOE com a instrument per a assentar la democràcia, superar la crisi econòmica, recuperar l'autogovern i assentar les bases d'un futur de progrés en el si d'Espanya i de la Comunitat Econòmica Europea.

83. El socialisme valencià va saber respondre al repte traduint les demandes majoritàries en programes i polítiques que van ser confirmades, no sols a través del vot, sinó mitjançant el diàleg i col•laboració amb els agents socials i econòmics. La mateixa negociació del primer Estatut va ser un exemple de la voluntat integradora de majories socials en el nou sistema, perquè haguera sigut estèril una batalla per un altre model autonòmic enfront del qual s'estaven posicionant sectors clau de l'economia i societat valencianes.

84. El socialisme valencià va saber arreplegar, en definitiva, aspiracions de col•lectius majoritaris de la societat i articular-los en el que es va anomenar “bloc social de progrés”, format preferentment per treballadors de la indústria, classes mitjanes assalariades, professionals, assalariats agrícoles i parats que van donar el seu suport al projecte. Això va ser possible en gran manera perquè el socialisme valencià va ser identificat amb les idees de modernitat i redistribució, i va oferir un instrument per al canvi a través del partit i les polítiques que amb la seua inspiració es van desplegar des del Consell de la Generalitat. El PSPV-PSOE va saber interpretar i traduir en polítiques les aspiracions dels sectors majoritaris de la societat valenciana, constituint-se en lloc de trobada i integració de les seues aspiracions de modernitat, justícia i progrés social, i liderant tal projecte en cooperació i diàleg amb la societat civil.

85. La pròpia modernització que havia dirigit i propiciat el socialisme valencià, generava canvis que exigien respostes noves. El creixent pes del sector serveis feia variar la seua composició sociològica i per això, la del cens electoral. Així, els jornalers del camp quasi havien desaparegut i la classe obrera industrial havia perdut importància tant en termes absoluts com en relatius. No sols això, la fàbrica ja no era el seu lloc de trobada i part d'ells s'havien convertit en autònoms, quan no en parats de llarga duració. Quant als treballadors de serveis, l'àmbit socialment majoritari i generador d'ocupació per excel•lència, creixia de forma polaritzada: d'un costat, ocupacions no qualificadess afectats per la precarietat i la desocupació; d'un altre, un treball de major qualitat, els treballadors “en xarxa”, sovint pròxims en mentalitat a les classes mitjanes.

86. Les classes mitjanes, al seu torn, sentien satisfetes les seues aspiracions modernitzadores i començaven a donar mostres de “fatiga fiscal”, sentint que no eren els més afavorits per les polítiques redistribuïdores i pensant que el mercat podia proveir millor els serveis que demandaven. Per la seua banda, l'empresariat valencià apostava decididament per una opció conservadora, estretint els llaços amb el PP, i reclamava inversions selectives, rebaixes fiscals i privatitzacions.

87. La dels 90 era ja una societat diferent. No sols havia canviat la seua composició sociològica. Havia variat la seua estructura d'edats, amb un significatiu avanç de la població jubilada i de la població urbana, i es detectava ja la progressiva presència d'immigrants. Variaven així mateixos els costums i els valors. El mateix concepte de família es veuria sensiblement qüestionat en la seua versió tradicional, en els que s'han obert altres formes de relació. Durant els anys 90 es produeix la incorporació de les dones a espais públics, l'accés massiu a l'educació, l'increment de la taxa d'activitat (encara en ocupacions de menys qualitat, precari, a temps parcial, etc). No obstant això no es produeix la modificació dels rols socials i es produeix la doble jornada i la disminució del nombre de fills.

88. Un nou individualisme pareix imposar-se en la societat: per a molts joves – i majors – ja no es tracta tant de defendre l'individu contra els excessos d'autoritarisme, com d'un individualisme de tall conservador que serveix per a donar suport a les noves exigències de les gents que posen les seues necessitats o desitjos per damunt de tot, passant inclús per damunt dels que menys tenen. En aquest context els socialistes podem establir les diferències –i la superioritat moral- de les polítiques que satisfan els egoismes personals i aquelles que busquen crear igualtat i solidaritat.

89. En la mateixa època en què el socialisme valencià es va sumir en un debat intern, que li va allunyar no ja de l'anàlisi de la realitat sinó del contacte amb la societat, el govern del PP va posar en marxa un model de desenvolupament basat fonamentalment en el turisme de masses i la construcció. A l'abric de l'expansió, el model va mostrar la seua virtualitat a curt termini ja que va generar ocupació i va repartir beneficis en distints nivells socials. Va aprofitar bé el PP la seua etapa de govern teixint una xarxa d'interessos amb sectors organitzats de la societat civil mitjançant el joc de privatitzacions, subvencions i permissivitat per als excessos constructors.

90. L'èxit va alçar al PP, que va insistir en la seua opció i inclús la va accentuar amb la seua política de “grans esdeveniments”. Era un intent de situar la marca de València en el mapa de les grans comunitats, el disseny a més del qual, afalagava l'autoestima dels valencians. Però amb un clar oblit dels distints pobles i ciutats que integren la Comunitat, per a centrar-se de forma quasi exclusiva en una potenciació i desenvolupament de la pròpia ciutat de València.

91. Això ha contribuït al creixement i desenvolupament d'una Comunitat cada vegada més desvertebrada i amb menys punts de cohesió, agreujat pel desviació d'inversions cap eixos objectius que suposava la desatenció cap a temes sensibles del sistema econòmic, tant en el seu nivell productiu (l'exigència de competitivitat passa per un increment de la productivitat, augment del capital humà, I+D+i, suport tecnològic a PIMES, facilitats per a la internacionalització, etc.) com en el de la cohesió social (formació, sanitat, serveis socials i assumpció de la multiculturalitat).

92. De la transició a la democràcia dels nostres dies, en les tres últimes dècades, la Comunitat Valenciana ha incrementat en més d'un 40% la seua població. Aquest increment és imputable en la seua major part a l'arribada de població d'altres llocs d'Espanya i de l'estranger. Una de cada tres persones que viu i treballa en la Comunitat respon al perfil de nou valencià, que s'integra i fa d’aquesta la seua comunitat. En el mateix període, la renda per capita ha crescut per damunt del 82%, la qual cosa significa que quasi s'ha duplicat el nivell mitjà de benestar. És cert que ha retrocedit respecte a la mitjana espanyola, però en gran manera això és a causa del fort increment de població i el descens de la producció industrial. El capital real invertit en la Comunitat, el conjunt dels actius disponibles, s'ha triplicat en trenta anys. Com s'ha indicat ja, hem assistit en eixe temps a una terciarització, potent i és molt possible que irreversible: dos de cada tres persones incloses en la població activa es troben ocupades en el sector serveis, per una de cada cinc en la indústria i quasi una de cada set en activitats relacionades amb la construcció.

93. Vivim un altre país, distint i molt més pròsper del que vam conéixer quan vam començar a elaborar els nostres primers projectes en democràcia. Els estudis d'opinió revelen que el comportament electoral ha desbordat les fronteres classistes i que junt amb un component social hi ha altres factors, igual o més importants, que orienten políticament la població: des del rebuig cultural de l'adversari a la difusió d'estereotips, o l'atracció per determinades polítiques.

94. Els socialistes valencians hem de dirigir-nos al conjunt de la societat. Només des de la concepció de la ciutadania sense exclusions hi ha progrés just. Per a uns, perquè ocupen un lloc en la societat amb majors riscos de vulnerabilitat; per a altres, els que no tenen tants riscos, perquè la cohesió social els assegura la continuïtat del progrés de què es beneficien. Eixe és el profund sentit del terme modernització, el que ho lliga al de redistribució. I ambdós són els trets definidors del socialisme. Una segona modernització que posa en el seu centre l'objectiu de la igualtat d'oportunitats a través d'una redistribució que proveïsca de recursos materials i intel•lectuals per a limitar les situacions de dependència. Articular eixe objectiu en propostes viables és missió dels socialistes valencians.

95. La ideologia dels valencians, el vot identitari i la nostra acció política.

96. Els socialistes hem d'efectuar un esforç de comprensió de la societat valenciana, estar atents als seus canvis i, per descomptat, captar la seua exacta realitat. Hem d'atendre l'opinió de la societat, per a incorporar-la i, des de la legítima pretensió, d'orientar-la d'acord amb propostes i solucions raonables i progressistes.

97. L'estructura ideològica en termes d'esquerra i dreta de la societat valenciana mostra una societat molt de centre i més de dreta comparativament amb la resta d'Espanya. Com a mtjana, és un 17% més de centre i dreta, de forma estable en els últims quinze anys. L'estructura ideològica actual es forma a principis dels 90. Considerant l'evolució dels posicionaments a Espanya i Comunitat Valenciana, l’escorament cap al centre dreta s'inicia en 1993.

98. Aproximadament el 40% dels valencians se situen en posicions de centre (5-6 en una escala d'1 a 10). La societat valenciana es declara aproximadament un 10% més de centre que la resta d'Espanya. El mateix succeeix per al cas de les posicions de dreta (7-8): en la Comunitat Valenciana són un 15% els que se situen en dita posició; un 7% més que la resta de la societat espanyola.

99. Al contrari, el 28% de valencians que s'afirmen d'esquerres (3-4) i el 5% en posicions més extremes (1-2), són molt semblants en la Comunitat Valenciana als d'Espanya. El percentatge dels que no indiquen el seu posicionament ideològic és molt inferior en la Comunitat al de la resta d'Espanya. És d'assenyalar, en conseqüència, l'elevat grau de definició ideològica dels valencians i, com moltes de les controvèrsies d’aquestes característiques, poden incidir en el seu comportament electoral.

100. A més d'un centre i dreta sobredimensionades en la Comunitat Valenciana, destaca la posició atribuïda al PP. El posicionament ideològic en clau autonòmica s'associa a una percepció del PP en la Comunitat Valenciana pels seus electors com partit de centre en un percentatge molt superior al de la resta d'Espanya.

101. El PSPV troba la seua posició natural en les posicions 3-4, esquerra, segment en què rep el vot del 62%. En termes significatius, el segon segment en contribució de vot és des de la posició de centre, on rep un 17%. Açò conforme amb la identitat ideològica, on el 65% dels posicionats en 3-4 opinava que el PSPV estava en eixa mateixa posició. Alguna cosa tan simple com que els autodefinits com a esquerra pensen que el PSPV-PSOE els identifica plenament. Un 22% dels posicionats en el centre consideren que també el PSPV es troba en eixa posició encara que no ho vota en la mateixa proporció. Els socialistes valencians tenen recorregut electoral, en conseqüència, en ambdós posicions: més reduït en l'esquerra 3-4, la pròpiament socialista, i major en el centre.

102. La identificació ideològica amb el PSPV-PSOE és la principal font d'explicació de vot en àmbit autonòmic. Tenint present la importància del centre en la Comunitat Valenciana, els socialistes reben menys de la quarta part d’aquest segment de vot i són molts, dins del mateix, els que no ho perceben com el seu possible representant.

103. El PP es troba situat amb major força en el centre, amb un 57% electors en eixa posició, i ocupant àmpliament l'espai ideològic de dretes, amb el 75% d'eixa posició (7-8) i el 96% de l'extrema dreta (9-10). El 39% dels posicionats com a centristes opinen que el PP també està en eixa posició. El 63% dels que s'identifiquen amb la dreta també aprecia coincidència amb el PP. Arribant al 71% en el cas de la posició d'extrema dreta, on es dóna el major percentatge d'identificació.

104. El discurs regionalista i amb clara identificació amb el PP nacional li permet al PPCV moure's en un ampli segment ideològic que va des dels que es posicionen com a extrema dreta fins al centre, i des del nacionalisme espanyol al regionalisme valencià. En termes d'electorat, presenta un major marge per a explicacions complementàries a la identificació ideològica.

105. El perfil ideològic del votant del PSPV-PSOE és prou equivalent al nacional. No obstant això, en el cas del PP s'aprecia una major centralitat, segons la percepció de què s'autoubiquen en el centre.

106. Són dos aspectes importants. On s'ubiquen els partits, i el grau de coincidència ideològica entre electors i partits.

107. D'acord amb els estudis del Centre d'Investigacions Sociològiques, el 87% dels valencians afirmen que la Comunitat és una regió i no una nació. Un 90% se sent orgullós de ser espanyol. Només un 9% se sent més valencià que espanyol. Entorn de l'1% es considera només valencià. Vint-i-cinc anys d'autonomia no han alterat un quadre que es repeteix des de la Transició.

108. Les diferències entre “regionalisme” i “nacionalisme” són molt importants en termes d'identificació política. Entre elles, es reafirma ser distints però no independents o diferents. El “regionalisme” que practica el PP no ha de ser confós amb l’anomenat “blaverisme” de principis de la transició. No són excloents. Al contrari, el regionalisme ha integrat el “blaverisme”. El 60% creu que el Govern Valencià del PP defén els interessos de la regió.

109. El nacionalisme, concebut com a identitat de la diferència respecte a l'espanyol, no té suport a la Comunitat Valenciana. No ho ha tingut en els últims trenta anys i no ha realitzat avanços en eixa direcció. La identitat expressada pels valencians es resumeix en la dualitat, àmpliament estesa a Espanya, d'altra banda, entre el sentit de pertinença a aquesta i a la comunitat de procedència. La identitat dual –tan valencians com a espanyols- es xifra en la Comunitat Valenciana en el 55%. Valencians i espanyols: sense complexos. També europeus.

110. A la vista d’aquesta constatació, l'aspiració de ser majoritari en la Comunitat Valenciana exigeix un distanciament de nocions nacionalistes, interioritzades o a manera d'aliança estratègica. L'espai natural del socialisme és el valencianisme, que considera els ciutadans i a la població valenciana subjectes polítics d'una doble situació: l'espanyola-estatal i la valenciana-autonòmica. Que assumeix els elements propis de la història, la llengua i la cultura valencianes, l'experiència específica i l'experiència compartida. I que pretén el màxim autogovern en el marc de l'estat constitucional.

111. L'aplicació del regionalisme permet que en la reivindicació de l'aigua, per exemple, el PP en la Comunitat Valenciana no dubte a aliar-se amb altres comunitats com Múrcia o inclús àrees d'Andalusia. Açò és possible perquè les reivindicacions essencials del PP enfront del govern central socialista no aspiren a definicions d'identitat o fets diferencials.

112. La política del victimisme, on la discriminació procedeix de no permetre l'ús d’alguna cosa que és comú a tots els espanyols, troba un profund recorregut en la societat valenciana. En eixe sentit, el PP no practica una identitat nacionalista sinó regionalista. Per això aconseguix una excel•lent coordinació de resultats amb les eleccions generals, en la mesura que hi ha una forta continuïtat en la imatge del partit i els discursos són àmpliament compartits en els dos àmbits.

113. De l'anterior pot deduir-se el comportament divergent dels socialistes quan hem emfatitzat missatges distints en les eleccions generals, que arrosseguen més participació i més vot al PSOE; i en les eleccions autonòmiques, on el PSPV no acaba d'establir el seu perfil i de vegades sucumbeix davant dels que ho censuren per no ser més “independent” del PSOE. Rep en aquest cas l'estigma de “sucursalista”, amb el que despectivament el nacionalisme separa els partits “d'obediència valenciana”, els “autènticament valencians”, dels altres, la resta, on no obstant es situa la immensa majoria de la ciutadania, molt per damunt del 90% de la població. Els socialistes valencians hem de desprendre'ns d’aquests condicionants i definir per nosaltres mateixos la nostra política, sense cedir a l'opinió –legítima però personal- que troba en els mitjans de comunicació un eco que no precisa sotmetre's al veredicte de les urnes. Els socialistes valencians hem de traçar els nostres objectius i la nostra estratègia des de la independència de criteri.

114. El PSCV-PSOE ha de promoure un nou valencianisme polític que permeta integrar la identitat majoritària dels ciutadans. I ha de fer-ho sent fidel a les seues conviccions, sense encoratjar un mer regionalisme folklòric i populista, i sense incórrer en l'emulació del victimisme insolidari de la dreta. És aquest també un repte que no pot improvisar-se.

115. En termes ideològics, el PSPV-PSOE està perfectament posicionat, amb presència en els segments més densos de l'esquerra i el centre. La defensa de les polítiques socials, la igualtat i en general els aspectes que són reconeguts com a atributs ideològics del partit socialista són un capital ideològic vàlid i vigent. El PSPV-PSOE és percebut clarament com un partit que pot representar a la majoria dels ciutadans i ciutadanes, amb plantejaments clars, moderns i avançats.

116. Ara bé, per a aconseguir la confiança de la majoria, el socialisme valencià ha d'obrir-se a les inquietuds i demandes d'eixe segment que es reconeix en el centrisme, i que sens dubte, segons les propostes que arriben a formular-se pensant en els emprenedors autònoms i professionals, en les classes mitjanes assalariades, pot sumar-se, com ho va fer en el passat, a un projecte dinàmic, regenerador de la democràcia, tolerant, en suma, progressista.

117. Les estratègies discursives i el paper dels mitjans.

118. En els últims anys, l'estratègia comunicativa seguida pel PP ha sigut clau per a aconseguir els successius triomfs que ha obtingut. Abans que informació política, es va apostar per fer just el contrari, política informativa, és a dir, abans que informar de la gestió, l'aposta va ser la propaganda. Deute i divisió, sobretot després de quasi vuit anys d'Eduardo Zaplana en els que havia brillat els diners i la unitat, no eren les millors bases com perquè Camps plantejara gestionar i administrar un projecte polític nou, en el cas hipotètic de què ho haguera tingut. Camps entenia que, en una fase de creixement econòmic accelerat com la dels últims anys, el mercat havia de seguir el seu curs sense cap intervenció política, encara que això significara omplir de rajoles el territori o acabar amb la indústria valenciana. Segons aquesta situació, l'opció va ser senzilla: abans que anar a Les Corts, inclús tenint una moció de censura damunt de la taula, l'opció de Camps va ser Canal 9. Des d’aquest plantejament s'entén que, a pesar de les dificultats econòmiques de la Generalitat Valenciana, mai haja faltat els diners per a Canal 9 encara que el deute cresquera de forma espectacular fins a superar els 1.000 milions d'euros. I des d’aquesta estratègia s'explica la negativa del PP a qualsevol proposta de democratitzar la gestió o la programació de l'ens públic de comunicació. En definitiva, en l'era Camps, més que mai, Canal 9 ha passat a ser una peça clau de l'acció política mateixa. O dita en altres termes, Canal 9 és la conselleria més important del president Camps.

119. A més del control ferri dels mitjans públics, la política comunicativa del Consell presidit per Camps no ha reparat ni en despeses ni en gestos per a mantindre una excel•lent relació amb els mitjans privats. I com a mostra, el que succeeix dos mesos abans de les eleccions autonòmiques de maig del 2007, quan la Generalitat va adjudicar una nova subvenció als diaris valencians per valor pròxim als 2 milions d'euros, amb un repartiment tan subjectiu com sorprenent ja que ni l'audiència ni la difusió, els dos grans principis per a avaluar el nivell del mitjà, es van utilitzar com a criteris distributius.

120. Però on més en evidència queda la política del pal i la carlota que practica Camps va ser, sens dubte en les adjudicacions de les 42 llicències audiovisuals de TDT que el Consell de Camps va aprovar a finals de desembre de 2005. El resultat és que tots els canals autonòmics de televisió, i bona part dels locals-comarcals, estan en mans de grups o empresaris de clara adscripció conservadora. Tot això adornat amb una generosa política de publicitat institucional com la practicada en els mesos previs a les eleccions autonòmiques de maig de 2007, on les successives campanyes de les respectives conselleries no abaixaven del milió d'euros.

121. En la Comunitat Valenciana, la situació de la televisió i de les ràdios públiques, i els intents del Consell de control dels mitjans privats, corromp el sistema de comunicació al dependre de les instruccions directes que provenen del Consell i provoca un segrest de l'opinió lliure, que és profundament antidemocràtic. El PP ha rebutjat qualsevol consens per a canviar una situació insostenible que no és acceptada per la societat valenciana. El PP va aprovar, a més, la Llei de Publicitat Institucional de la Comunitat que, a diferència de la de l'Estat, no limita la possibilitat de fer propaganda del Consell amb diners públics, ni encara en els períodes preelectorals.

122. Els socialistes valencians defenem un canvi radical de l'estatut de RTVV perquè el seu director siga designat per Les Corts per majoria qualificada i disfrute d'una posició independent respecte del Consell. Així mateix, defenem l'aprovació d'una Llei que garantisca un òrgan independent regulador de la propietat, publicitat, condicions d'accés a la xarxa, etc., que, a més, s'encarregue de vigilar la preservació dels valors que estableix la Constitució i l'Estatut d'Autonomia en la programació, especialment vigilant en la franja horària dominada pel públic més jove. Tot això perquè siga possible la comunicació lliure, l'accés als mitjans públics audiovisuals dels grups socials i polítics significatius i el debat plural i obert. No es tracta de mesures en interés de partit, sinó d'estricta higiene democràtica per a la societat valenciana i de respecte als ciutadans, que tenen dret a una informació veraç la qual és l'essència d'una democràcia participativa i deliberativa. Un dret que el PP manté segrestat amb l'exclusió de les opinions de tots els col•lectius que mantenen posicionaments no ja polítics sinó merament cívics de la seua ideologia i acció de govern.

123. D'altra banda, la construcció de l'opinió pública, d’aquesta manera, es verifica de mode i forma que interessa a part. Gràcies al poderós aparell de comunicació que posseeix, el PP ha aconseguit que el seu discurs, més que partir de la realitat, acabe construint la pròpia realitat. El cas paradigmàtic d’aquesta dualitat entre discurs polític i realitat és el tema de l'aigua, tan intensament utilitzat pel PP valencià en totes les seues campanyes dels últims anys. Al ser els valors i els sentiments una de les claus determinants del vot de gran part dels valencians, les estratègies comunicatives desenvolupades pel PP en aquests anys han sigut determinants per a crear en la persones marcs cognitius d'idees i valors que permeten rebre de forma positiva els missatges.

124. En aquest sentit, a ningú escapa que el discurs del PP s'ha construït des del que els manuals de psicologia anomenen una “comunicació persuasiva”, açò és, una comunicació política perfectament connectada amb el sistema de creences dels interlocutors: “la defensa del que és nostre”.

125. Per tant, mentre el PSPV-PSOE apostava més per un discurs destinat a convéncer, el dels fets (discurs objectiu), el PP ho feia sense dubtar pel persuasiu. I tal com està demostrat, mentre el discurs convincent es basa en l'argumentació i utilitza les estadístiques, les demostracions o els fets, el persuasiu es basa en la propaganda i la publicitat i recorre a l'orgull, a la por, a l'odi, a la simpatia o l'enveja. En conseqüència, la diferència bàsica entre ambdós discursos radica en la base de la seua construcció apel•lativa. Mentre el primer, el convincent que utilitzem majoritàriament els socialistes, apel•la a la raó per utilitzar l'argument, el persuasiu apel•la a l'emoció per utilitzar els sentiments.

126. I succeeix que, mentre la raó es bat en retirada dels mitjans en la mateixa mesura que disminueix la qualitat informativa, les emocions guanyen tant de terreny com audiència proporcionen. D’aquí que puguem inferir que mentre el discurs convincent podria tindre un cert avantatge en la comunicació directa i personal, el discurs persuasiu és senyor absolut en els mitjans de comunicació. Les estratègies comunicatives del PP, per tant, són claus perquè han donat amb el filó del “populisme”.

127. L'estratègia populista, en un partit que es cognomena popular, ha sigut una mica més que un plantejament discursiu per a arribar a ser la vertadera estratègia política del partit des de principis dels anys noranta. Així, el discurs d'autoafirmació, desenvolupat en l'etapa d'Eduardo Zaplana a través de la política de grans obres, es veurà complementat i ampliat en l'era Camps com a conseqüència del canvi de govern a Madrid amb el discurs victimista. Amb el primer tipus de discurs, el triomfalista, el PP construirà una imatge de poble valencià d'acord amb els seus valors i punts de vista; un poble bò i treballador, amant d'Espanya, que anteposa la província a la idea de comunitat i la Comunitat a la idea de País Valencià, açò és, el PP passava a ser el partit de la Comunitat, el partit de tots.

128. D'un altre, amb el discurs victimista, el PP aconseguia un sil•logisme perfecte basat en el plantejament de “som els millors i si no ho som és per culpa dels envejosos catalans o dels traïdors socialistes”, tot això amb el fi últim d'assentar en l'imaginari col•lectiu dels valencians el principi que el PP és l'únic defensor del valencià.

129. Una gran part dels discursos polítics de Camps, ja fóra fent balanç de l'estat de la Comunitat, ja presentant el seu programa govern, s'han basat en la simplificació que abans (s'entén que quan governaven els socialistes) els valencians estaven acomplexats, marginats i jugaven en tercera divisió, i que ara, amb el PP, estan orgullosos de la seua terra, de les seues grans obres i dels seus dirigents; ara som els millors del món com demostra la Copa de l'Amèrica, la visita del Papa o la Volvo Ocean Race; ara som una Comunitat de primera divisió que alberga, ni més ni menys, que un gran premi de fórmula 1.

130. L'èxit d’aquest plantejament radica en la pràctica impossibilitat d'exercir la crítica política al Consell de Camps al produir-se la mixtificació que criticar al PP és tant com estar en contra de la Comunitat i a favor dels seus enemics. El major èxit del discurs popular, per tant, és haver aconseguit posicionar davant de l'opinió pública valenciana al PP com “el partit de la Comunitat”, açò és, el que millor s'identifica amb els interessos del poble valencià.

131. Però hi ha una gran majoria de ciutadans i ciutadanes valencianes que estan reclamant un altre tipus de comunicació política, hi ha una gran majoria de persones en la Comunitat Valenciana que comencen a estar cansades de tanta manipulació, de jocs mediàtics bastos, que són, en definitiva, un insult a l'enteniment dels valencians i valencianes.

132. En eixe camí de la manipulació informativa el PP ha tocat sostre i la responsabilitat dels socialistes valencians és tornar a la ciutadania del segle XXI, als ciutadans i ciutadanes de la societat del coneixement el tracte digne i veraç que mereixen. La nostra és una societat madura, és una societat del coneixement que té al seu abast multitud de ferramentes tecnològiques per a formular preguntes i trobar respostes. El PP vol aniquilar eixa capacitat de raonar dels ciutadans i ciutadanes però fracassarà en el seu intent d'introduir a la societat valenciana en la caverna medieval de la manipulació, perquè la nostra és una societat moderna, exigent, cada vegada més formada, que exigeix de la política veracitat, honestedat i transparència.

133. Ni la millor tradició de la dreta liberal valenciana s'identifica ja amb un discurs tan simple i tan maniqueu com el que el PP posa en escena. La societat exigeix un canvi cultural en profunditat. Un canvi que es mereix i que el projecte socialista valencià pot oferir. Nosaltres som els que promourem el debat i la confrontació d'idees, des de la pluralitat i des del respecte: perquè la realitat, ni és simple, ni es dibuixa en blanc i negre. Això ho sap la ciutadania valenciana i exigeix un canvi en el fons i en les formes de fer política.

134. Per tot això cal concloure que l'èxit de l'estratègia comunicativa, des d’aquest particular punt de vista, resideix en la capacitat de construir discursos amb plena capacitat de connexió amb els distints públics electors, amb el major grau de credibilitat per a la seua acceptació i, sobretot, amb els més importants nutrients de persuasió per a aconseguir els efectes perseguits en la planificació prèvia. En definitiva, l'èxit de la passió pel coneixement enfront de l'abús de la manipulació.

135. Per això, els socialistes hem d'afrontar el futur de la nostra política de comunicació amb dos reptes importants: en primer lloc, construint una comunicació política eficaç que combine argumentació i dinamització de les consciències, fets i sons; una comunicació perfectament organitzada i sintonitzada amb tota l'estructura del partit, des de l'agrupació més menuda als òrgans de més responsabilitat.

136. En segon lloc, és necessari també dissenyar una política de mitjans que permeta construir canals que facen arribar el discurs socialista al conjunt dels valencians. Des de la comunicació oral i directa, fins a la comunicació mediada a través de la televisió o les noves tecnologies, l'estratègia política ha de lligar-se indefectiblement a l'estratègia comunicativa.

137. ELS SOCIALISTES VALENCIANS DAVANT DELS NOUS REPTES.

138. Les i els socialistes defenem un Estat Autonòmic fort, caracteritzat per una adequada dotació de capital públic, amb unes infraestructures físiques, educatives, sanitàries, científiques i digitals, modernes i sostenibles; uns serveis públics eficients i de qualitat per a tots; una regulació i un marc normatiu transparent, senzill i eficaç per a millorar el funcionament dels mercats i corregir les errades; i una política social que garanteixca l'estat del benestar que defenem.

139. Per als socialistes valencians, la fortalesa del Govern Autonòmic resideix en la qualitat democràtica de les seues institucions, en l'exercici responsable de les seues competències i en l'existència d'uns serveis públics de qualitat accessibles per a tots. Quelcom molt diferent de la forma d'entendre i exercir la política del Partit Popular, a les seues prioritats i als seus principis i valors.

140. Però per a tindre un Govern Autonòmic fort, cal disposar d'un model de desenvolupament que garanteixca un creixement econòmic sostenible i sostingut en el temps i d'uns recursos financers estables i suficients. D'aquesta manera, es podran obtindre els recursos suficients per a garantir l'estat del benestar que propugnem, amb més drets i serveis públics que ens permeten garantir, en igualtat d'oportunitats, el desenvolupament individual i social de la nostra Comunitat.

141. El Canvi de Model Econòmic: més i millor creixement.

142. Una nova estratègia econòmica per a un nou temps.

143. La Comunitat Valenciana, igual que la resta d'Espanya i els països més avançats, no és aliena als canvis en el context internacional caracteritzats per la globalització econòmica, el continu canvi tecnològic i la implantació de la societat de la informació. Aquests canvis condueixen, inevitablement, a dissenyar una nova estratègia de desenvolupament que condueixca cap a un nou model productiu on el coneixement, la productivitat i la competitivitat esdevinguen en els motors claus del creixement econòmic.

144. En un entorn globalitzat com en el que vivim, no es pot actuar des d’una òptica del curt termini i aïllada de l'escenari internacional. Al contrari. Per a liderar i mantindre un creixement sostenible i sostingut en el temps és imprescindible realitzar una anàlisi rigorosa de la situació actual, del nou context, de les seues implicacions per a l'economia i la societat valenciana per a, partint d'ací, definir les nostres fortaleses i debilitats, per a accentuar les primeres i corregir les segones.

145. En el món globalitzat que vivim, el creixement d'una regió desenvolupada com la nostra, ha de basar-se en la qualitat. Qualitat de productes, de processos, de serveis, d'organitzacions i, no cal dir-ho, del territori. L'economia valenciana no pot, ni deu, basar el seu desenvolupament en la competència via costos salarials ni en un desenvolupament urbanístic insostenible mediambientalment. Això correspon a un estadi de desenvolupament propi dels països emergents però, per descomptat, no de la nostra Comunitat.

146. Els socialistes valencians apostem per un nou model de creixement respectuos amb el medi ambient, sostenible, basat en les nostres potencialitats i fortaleses, tenint en compte el repte de la internacionalització i el nou escenari derivat de la crisi internacional, caracteritzada per la significativa i progressiva desacceleració de les economies desenvolupades, les tensions inflacionistes derivades de l'evolució alcista dels preus del petroli i d'algunes matèries primeres agrícoles, i per la inestabilitat dels mercats financers internacionals; originada per la crisi de les subprime, i que està provocant una important restricció i elevació del preu del crèdit.

147. En el futur no tornarem a veure preus del petroli com els d'abans ni a trobar les facilitats creditícies d'abans. Les empreses hauran d'ajustar-se al nou context. Només aquelles capaces de fer-ho sobreviuran i eixiran reforçades després de la crisi.

148. Tots aquests factors són de caràcter extern. Estem davant d'una crisi internacional. Però és cert que a l'economia valenciana ha resultat especialment danyós en coincidir amb l'ajust del sector de la construcció residencial que és, junt amb el turisme, el principal motor de creixement i de generació d'ocupació. L'ajust era inevitable i previsible, però ara és molt més intens.

149. Però no hem d'oblidar que la descentralització de competències que implica el nostre Estatut, confereix la responsabilitat al Govern Autonòmic del desenvolupament de les activitats econòmiques en matèries tan fonamentals com la indústria, el desenvolupament tecnològic, la vivenda, l'agricultura o el turisme.

150. Un govern responsable ha de ser, necessàriament, previsor. Per tant, un govern responsable és aquell capaç d'anticipar-se als nous reptes i de preveure els problemes. Camps hauria d'haver preparat amb antelació el canvi de model productiu de l'economia valenciana. Cap economia pot suportar un creixement tan intens i durant tant de temps de l'edificació. Els socialistes valencians ho hem advertit. No se'ns ha escoltat.

151. Un govern responsable és aquell que estalvia en les etapes de major creixement econòmic per a emprar eixe estalvi quan més falta fa, en les etapes de menor dinamisme, per a estimular l'economia i augmentar les despeses socials per a ajudar els que més ho necessiten. Camps no hauria d'haver balafiat els recursos públics i convertir a la nostra Comunitat en la més endeutada i menys preparada per a ajudar a les nostres empreses i treballadors.

152. El Partit Popular ha ignorat les debilitats del seu model econòmic i no s'ha preocupat de preparar una alternativa al mateix. Per això, avui, la societat valenciana es troba menys preparada per a afrontar el canvi a la situació econòmica.

153. Els socialistes valencians pensem que la societat valenciana pot, i deu, fer un esforç per a situar-se en una posició d'avantguarda dins l'economia mundial. Estem convençuts de que és possible millorar el nostre creixement i el nostre benestar. No ens conformem amb estar per de sota la mitjana europea en renda per habitant. Creguem que la podem superar i eixe és el nostre objectiu irrenunciable perquè podem aconseguir-ho amb una adequada política de desenvolupament regional i benestar social.

154. El nostre model de creixement es basa a la millora de la productivitat. Això precisa oferir les oportunitats necessàries perquè cada ciutadà i cada empresari puguen desenvolupar totes les seues potencialitats. Perquè desenvolupant tot el nostre potencial podrem créixer més i millor.

155. El nostre objectiu ha de ser, no sols la convergència amb la Unió Europea en renda per habitant, sinó amb els països més avançats d'Europa, com una condició necessària per a desenvolupar el sistema de benestar. Per a aconseguir aquest objectiu hem de millorar la qualitat i quantitat de l'ocupació, augmentar la investigació i la innovació en les nostres empreses, desplegar una nova política empresarial i desenvolupar un pla d'infraestructures productives i logístiques que assegure la nostra connexió amb els mercats europeus i mundials. El corredor mediterrani, el desenvolupament dels nostres ports i aeroports, així com el de les xarxes ferroviàries i terrestres de comunicació, són qüestions irrenunciables que nosaltres exigim i que el govern de Zapatero ha compromés i està executant amb fermesa.

156. La inversió en capital humà: més investigació, més innovació i més formació, la garantia de l'ocupació de qualitat.

157. El capital humà és l'únic factor de producció inesgotable. La intel•ligència i les condicions de treball i d'aprenentatge de l’ésser humà són les que permeten generar idees, investigar, innovar, desenvolupar noves tecnologies, en definitiva, crear riquesa.

158. Una economia forta és la que té capacitat per a generar més ocupació i de més qualitat. L'augment de l'ocupació s'ha basat en els últims anys en el creixement del sector serveis i en la construcció. Ara hem de crear les condicions perquè s’hi creen llocs de treball més qualificats, millorant el sistema formatiu i els seus continguts a tots els nivells.

159. Les valencianes i valencians hem demostrat que som oberts i emprenedors. Per això, volem crear les condicions per a desenvolupar plenament eixes actituds. Per això hem d'inculcar l'esperit emprenedor a l'ensenyament, des de la més temprana edat, per a formar una ciutadania que premie la capacitat d'iniciativa, de generació d'idees, que recerque l'aprenentatge continu i siga capaç d'assumir i valorar riscos. Són les persones innovadores i emprenedores les que fan progressar un país. Per això volem que hi haja més.

160. I si açò és important a l'educació primària i secundària, a la universitària, ha de ser obligat. El paper de les universitats en el nou model productiu basat en el coneixement i l'empreniment és una prioritat per als socialistes. El nostre objectiu, d'un costat, es concreta a aconseguir que l'etapa universitària arribe a tots els estudiants, independentment de la seua capacitat econòmica, per mitjà d'un potent sistema de beques que incloga també els estudis de postgrau, dins i fora d'Espanya. I, d'altra banda, hem de fomentar la complicitat de les nostres universitats en el canvi de model productiu.

161. Per a això es requereix proveir el necessari finançament públic i privat i assegurar una assignació i una despesa eficient dels recursos, corresponsabilitzant a la iniciativa empresarial i aconseguint unes taxes més elevades de transferència científica i tecnològica. Una cosa que en el PP ha brillat per la seua absència. Un Govern com el de Camps, que no aposta per les seues universitats, que les estrangula i asfíxia, demostra que no aposta pel seu futur.

162. Però per a traslladar els avanços tecnològics i la innovació a les nostres empreses, per a desenvolupar el nostre teixit empresarial i per a generar ocupació de qualitat, hem d'impulsar la formació professional, element cabdal per a millorar el capital humà i que el Govern de Camps ha desatés i menyspreat. Posar en valor i potenciar la formació professional en el nostre sistema educatiu, tot involucrant-ne el sector productiu, és un dels reptes que ens proposem aconseguir.

163. Però eixe esperit emprenedor i innovador, a l'era digital i en el món globalitzat en què vivim requerix també, inexcusablement, d'una capacitat de comunicació. Per això, resulta fonamental; i insistirem en l'aprenentatge i l'ús de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, així com en el domini d'idiomes, en particular de l'anglés.

164. Els socialistes valencians apostem decididament per la I+D+i com un dels elements claus, junt amb la formació, per a situar a la Comunitat Valenciana a l'era del coneixement.

165. La innovació tecnològica és un factor determinant del creixement. Sense innovació no hi ha possibilitats de millorar la productivitat, i per a innovar cal investigar. Malgrat l'esforç dut a terme pel Govern d'Espanya els darrers quatre anys, la nul•la implicació del PP a la Comunitat Valenciana fa que el nostre teixit productiu mostre encara un important desfasament en els principals indicadors tecnològics i d'innovació. És un fet constatat que un dels reptes més importants que té la Comunitat Valenciana és incrementar els percentatges de recursos dedicats a la I+D+i en relació al PIB, tant públics com especialment privats. Que en l'actualitat no arriben al 40% del total, lluny de la mitjana de les comunitats autònomes amb majors despeses en innovació.

166. La Generalitat ha d'adoptar les mesures necessàries per a complementar i potenciar les iniciatives que està adoptant el Govern d'Espanya i la Comissió Europea, i permetre que les nostres empreses puguen beneficiar-se en major grau dels fons estatals i europeus destinats a la I+D+i.

167. La Xarxa d'Instituts Tecnològics és un factor clau per a assegurar la transferència tecnològica a les nostres empreses, i com a connexió entre la Universitat i el teixit empresarial valencià. Els socialistes volem revitalitzar esta Xarxa, junt amb noves iniciatives com els parcs CientificoTecnològics o la creació de Pols d'Innovació que substituïsquen o complementen l'oferta de sòl industrial a la nostra Comunitat.

168. L'impuls dels sectors productius.

169. Encara que és imprescindible reorientar el model econòmic valencià, el sector de la construcció ha de continuar impulsant l'activitat econòmica i generant ocupació, però cal prendre mesures perquè les activitats immobiliàries creixquen de forma ordenada, respectant l'entorn, assegurant la seua adaptació a la demanda, promovent una oferta suficient de vivenda accessible i garantint ocupacions estables i de qualitat als treballadors del sector. L'edificació pot i ha de convertir-se en un sector tecnològic notable que incorpore i estimule el desenvolupament de les energies renovables, de l'eficiència energètica i dels nous materials. Ací tenim importants avantatges comparatives per la nostra especialització productiva que han d'estimular-se. Els socialistes valencians volem que la nostra Comunitat esdevinga un referent per la qualitat edificatòria i no per la quantitat. Aspirem a situar-nos a l'avantguarda de la tecnologia i el disseny constructiu.

170. La política urbanística i de creixement de les ciutats condiciona en gran mesura la nostra qualitat de vida. Fer ciutat no és deixar fer. Un marc regulador clar, transparent i igual per a tots permet el desenvolupament de projectes urbanístics on els interessos públics i privats es potencien i no es contraposen. Si la intensa activitat constructora dels últims anys a la nostra Comunitat haguera sigut ordenada i de qualitat, avui tindríem no sols un dels majors parcs de vivendes d'Europa, sinó un dels millors. Hui no seríem un referent pel molt fer sinó pel bon fer.

171. La ciutat no l'ha de planificar la iniciativa privada. Dirigir el procés urbanitzador ha de ser una funció pública a què no s'ha de renunciar. L'absència de planificació a les escales regional i subregional ha convertit als municipis en protagonistes únics de l'ordenació del territori. I això contravé la jerarquia lògica que ha de tindre l'ordenació de l'espai geogràfic.

172. Les principals activitats econòmiques del medi rural valencià són l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la indústria agroalimentària. Per als socialistes valencians, l'activitat agrària i la indústria agroalimentària junt amb la pesca sostenible, són sectors estratègics, no sols des del punt de vista econòmic, sinó també des del punt de vista social d'equilibri territorial i de sostenibilitat mediambiental i cultural. Però per a respondre als nous desafiaments d'un món globalitzat, és necessari aconseguir explotacions agràries competitives amb models sostenibles i de productivitat diferenciada, millorar la comercialització i la recerca de nous mercats, i una estratègia global de seguretat alimentaria amb codis de responsabilitat en el conjunt del procés per a la reducció de l'impacte mediambiental,

173. És evident que el món rural ha de recuperar el protagonisme que li correspon dins les polítiques públiques. Més de les dos terceres parts del territori valencià corresponen al medi rural i, no obstant això, els seus habitants no poden accedir als béns i serveis que necessiten, en igualtat de condicions amb les zones urbanes. Per això, aconseguir que els ciutadans i ciutadanes dels municipis rurals milloren la seua economia, eleven el seu benestar social, asseguren aliments de qualitat i conserven els recursos naturals i culturals, amb criteris de sostenibilitat, és un repte prioritari per als socialistes valencians. Per a aconseguir-ho s'ha d'actuar incentivant la diversificació de l'activitat econòmica, millorant les infraestructures i equipaments públics, la prestació de serveis socials bàsics, i aconseguint una verdadera qualitat ambiental al medi rural.

174. Els sectors industrials tradicionals de la Comunitat Valenciana porten anys aparcats en segona fila, sense que s'haja impulsat la seua modernització ni s'hagen adoptat mesures per a contribuir a la millora de la seua competitivitat. L'Administració autonòmica ha de fomentar el desenvolupament de les activitats de major valor afegit, ha de promoure la innovació en els béns elaborats i en els processos de producció i apostar pels nostres dissenyadors que han d'integrar-se amb rotunditat en el nostre teixit productiu. Necessitem una política empresarial potent que reforce les accions de caràcter cooperatiu i que promoga un augment de la mida mitjana de les nostres empreses, a fi que aconsegueixquen la grandària mínima que els permeta diversificar els seus mercats i fer efectius els processos interns d'innovació tècnica i organitzativa. Així mateix, hem d'acompanyar a les companyies valencianes, en particular a les més menudes, per a iniciar la seua aventura empresarial als mercats emergents, tot establint un marc financer i regulatori favorable, en col•laboració amb el Govern d'Espanya, que permeta recolzar les estratègies de comercialització de les nostres empreses als mercats exteriors.

175. El sector turístic ha d'abordar una transformació inajornable, per a fer front a les noves demandes dels seus clients i la competència de les noves destinacions. Per això cal centrar-se en la diferenciació de l'oferta, el desenvolupament de les infraestructures turístiques, la millora de la qualificació dels treballadors i la promoció de serveis complementaris. També s'ha de recolzar l'eixida a l'exterior de les empreses valencianes que operen en el sector, a fi d'ajudar-les a millorar les seues possibilitats de captació de clients i incrementar la seua capacitat de prestació de serveis.

176. És fonamental assegurar una xarxa efectiva d'infraestructures de transport per a assegurar la nostra connectivitat i possibilitar el desenvolupament dels sectors industrials, tot suprimint les despeses associades a una accessibilitat deficient. En particular, la Generalitat ha d'invertir a les àrees metropolitanes, a l'ampliació de la xarxa portuària lligada a l'activitat logística i al transport ferroviari de rodalia, sempre dins l'àmbit del respecte al medi ambient i al desenvolupament territorial ordenat i amb l'ambició de reduir la nostra dependència energètica del petroli.

177. La sostenibilitat i la lluita contra el canvi climàtic: L'aposta per l'ordenació del territori, per les energies renovables i l'eficiència energètica.

178. El canvi climàtic és una realitat. L’escalfament del planeta està accelerant-se. El nostre model de desenvolupament basat al consum progressiu de combustibles fòssils, la generació de gassos provinents de processos industrials, la tala massiva d’arbres a molts indrets del planeta i la transformació d’ússos del sòl, estan accelerant la concentració de gassos d’efecte hivernacle.
179. L'increment de temperatures que es constata al nostre planeta des de la segona mitat del segle XIX, accentuat durant els últims vint anys, i els fenómens meteorològics cada vegada més extrems, estan provocant desastres naturals de tràgiques conseqüències socials. La fam, les epidèmies, la pobresa i la desesperació estan a l’orige dels intensos moviments migratoris de les dues darreres dècades.

180. El canvi climàtic és doncs, un fet indiscutible corroborat pel mon científic que sense dubte, afecta també a la Comunitat Valenciana per la seua ubicació en la conca del Mediterrani occidental. Es necessari i imprescindible adaptar-nos als seus efectes i que instrumentem les mesures necessàries per a combatre-lo.

181. Les mesures per a la reducció, mitigació i adaptació de la Comunitat Valenciana al canvi climàtic han de partir del seguiment del grau de compliment de les quotes d'emissió de gasos d'efecte hivernacle previstes al Pla Nacional d'Assignació d'Emissions, i el compliment, almenys, de l'Estratègia Valenciana del Canvi Climàtic.

182. La intensa, desordenada i devastadora ocupació del sòl en la Comunitat Valenciana ha sigut destructiva, especialment en els últims deu anys. S'ha reduït el sòl viu natural que té una capacitat notable d'absorció de CO2, i s'ha perjudicat el cicle hídric. Si estem preocupats pels efectes negatius del canvi climàtic i la desertització, hem de dur a terme polítiques de caràcter local i no sols globals que mitiguen les seues causes. Cal una forma d'ordenació del territori que repercuteixca el mínim possible sobre la capacitat d'absorció de CO2 que té el sòl viu. Per això, la participació pública ha d’esdevindre l'eix principal de la gestió territorial i urbanística.

183. Els socialistes creguem necessària l'elaboració d'una Nova Estratègia Territorial per a la Comunitat Valenciana que contemple un Pla d'Acció Territorial de Prevenció del Risc de Sequera i la modelització del Pla d'Ordenació del Litoral de la Comunitat Valenciana, que no ha contemplat els efectes a llarg termini del canvi climàtic a la franja costanera. Així mateix, s’ha d'incorporar l'establiment d'un sistema jeràrquic d'ordenació del territori valencià on la protecció ambiental i paisatgística tinga un protagonisme destacat.

184. A més, els socialistes valencians apostem per desenvolupar la I+D+i orientada a augmentar la productivitat dels recursos naturals, tot centrant-nos en la cooperació energètica i l'ecodisseny del producte de manera que redueixca el consum de recursos i energia al llarg de la seua fabricació, reciclatge i reutilització de residus.

185. La majoria dels factors que produeixen el canvi climàtic es relacionen amb el consum d'energia. Per això resulta necessari apostar, amb decisió, per l'ús d'energies renovables i per les mesures d'estalvi i eficiència energètica. A més, en les societats desenvolupades, el creixement econòmic i la millora del nivell de vida depenen, en gran mesura, de l'accés a un subministrament energètic fiable, per la qual cosa hem de fer front al repte de compatibilitzar el nostre model de desenvolupament amb la creixent escassetat de recursos energètics, cada dia més costosos.

186. El govern de Camps ha expressat en diverses ocasions el seu compromís que, l'any 2010, almenys el 12% de l'energia primària consumida a la Comunitat provinga de fonts renovables. La realitat és que el 2006, la participació de les fonts renovables en el consum d'energia primària no arribava al 3%. També ha assenyalat que en 2010 la producció d'energia elèctrica a partir de fonts renovables suposarà el 21% del consum total d'electricitat; i la realitat és que en 2006 no arribava al 5%.

187. La nostra Comunitat pot esdevindre una de les primeres productores d'energies renovables d'Espanya: podem marcar-nos com a meta que, d'ací al 2015, almenys el 15% de l'energia primària consumida a la Comunitat provinga de fonts renovables, així com un 25% de l'electricitat generada en el nostre territori. Això exigeix revisar el Pla Eòlic Valencià, per a ampliar les possibilitats d'aquest tipus d'electricitat i aclarir els obstacles que estan retardant el seu desenvolupament, així com promoure decididament un altre tipus d'energies renovables com la solar o els biocarburants.

188. Per això, considerem necessari fomentar la conscienciació ciutadana cap als problemes relacionats amb l'ús de l'energia i la sostenibilitat, així com elaborar un ambiciós però realista Pla Energètic de la Comunitat Valenciana que realitze un estudi rigorós de la situació actual i les previsions futures i planifique amb instruments i mesures la consecució d'objectius quantificables quant a l'ús d'energies renovables, l'estalvi i l'eficiència energètica, el desenvolupament de les infraestructures energètiques necessàries i el reforçament de la I+D+i en el terreny energètic.

189. La solució de l'aigua per a tots i per sempre.

190. La garantia d'aigua suficient que compleixca les exigències de qualitat pertinents és un requisit fonamental per al desenvolupament de la Comunitat Valenciana. Alhora, en un context de canvi climàtic i en una societat mediambientalment conscient, l'ús responsable de l'aigua ha de ser un principi bàsic.

191. Aquest ús responsable de l'aigua comença des de les autoritats públiques, que han de fomentar la conscienciació dels ciutadans i desenvolupar polítiques d'eficiència hídrica i estalvi. Les xarxes de distribució d'aigua potable han de mantindre's i gestionar-se, renovant-se si escau, perquè les pèrdues d'aigua siguen mínimes.

192. També és imprescindible assumir les plenes competències sobre les conques internes de la Comunitat Valenciana, atenent al nostre Estatut i a la Constitució. Això sense deixar de participar i influir en la planificació i gestió de les conques que són competència de l'Estat, i la situació de les quals ens afecta: les del Xúquer, el Segura i l'Ebre. L'eficiència en l'ús d'un recurs escàs com és l'aigua s'aconsegueix amb actuacions que siguen sostenibles des del punt de vista social, econòmic i mediambiental, i aplicant les millors eines de planificació i gestió perquè l'accés a l'aigua deixe de ser, per sempre, un problema per als valencians.

193. Amb l'aplicació de les millors tecnologies, la reutilització d'aigües depurades amb qualitat suficient en l'agricultura, la desalinització d'aigua de mar per a garantir l'abastiment humà a la costa, així com per a l'agricultura d'alt valor afegit, s'aporten recursos addicionals a les aigües superficials, subterrànies i a les del transvasament Tajo-Segura, aconseguint amb això la suficient autonomia de la Comunitat Valenciana en matèria hídrica.

194. Singularment, Alacant és la província amb major necessitat d’aportacions d'aigua addicionals. Per això, és ací on la reutilització i la desalinització d'aigua de mar necessiten una major aplicació. I és ací on els sobrants del riu Xúquer, a través de la conducció Xúquer-Vinalopó, i els trasvassaments del Tajo, són imprescindibles per a assegurar el desenvolupament en el futur.

195. La modernització dels regadius valencians, a la que tant d'impuls ha donat el Govern d'Espanya durant els últims quatre anys, ha de completar-se en tota la Comunitat Valenciana, millorant així la qualitat de vida dels agricultors i reduint les necessitats d’aigua.

196. Però l'aigua, sense la qualitat necessària per a l'ús a què es destina, serveix per a ben poc. Per això, és imprescindible la recuperació de la qualitat dels ecosistemes fluvials, la descontaminació dels nostres aqüífers i la total eliminació dels abocaments contaminants. Només la gestió integral de tots els recursos pot considerar-se sostenible i respectuosa amb les generacions futures.

197. El nostre clima mediterrani es caracteritza per l'alternança de pronunciades sequeres amb greus inundacions. Ambdues situacions deuen deixar de ser imprevistes i formar part de la planificació ordinària dels nostres recursos hídrics: els plans d'actuació per a evitar les conseqüències de les sequeres en l'abastiment humà han de formar part de la gestió municipal, i les infraestructures necessàries per a pal•liar els danys de les inundacions en tota la Comunitat han de finalitzar-se amb promptitud. Els nostres rius deuen deixar de ser cicatrius en el territori per a convertir-se en vertaders ecosistemes transversals a la costa, corredors ecològics que uneixquen mediambientalment la costa amb l'interior.

198. Finalment, hem d'aconseguir un canvi radical del PP en el tema de l'aigua. La propaganda i la manipulació han de cedir pas a una autèntica política autonòmica de planificació i gestió integral de l'aigua, la qual cosa requereix una avaluació seriosa i rigorosa de les necessitats hídriques reals i l'adopció de solucions racionals, dins de les polítiques que la Unió europea ha definit a través de les seues Directives.

199. Devem, per tant, de seguir esforçant-nos per a aconseguir portar el debat de l'aigua a la nostra Comunitat a termes racionals. Dins aquesta línia, cal assolir un gran pacte polític, un Pacte d’Estat que garanteixca les necessitats hídriques de la nostra Comunitat i la gestió eficient d’aquest recurs tan escas i vital. Dita gestió requereix, en síntesi, la modernització de conduccions, l’estalvi del consum, la desalinització, la reutilització, la modernització de regadius i aquelles transferències d’aigua que resulten necessàries i que siguen viables econòmicament, sostenibles mediambientalment i acceptades socialment.

200. La reforma del finançament local i autonòmica: Més autonomia i recursos per a garantir uns serveis públics bàsics i de qualitat.

201. La reforma del finançament autonòmic i local és imprescindible per a la Comunitat Valenciana. L'actual model de finançament autonòmic, aprovat sota el govern del Partit Popular, va ser proclamat com la solució de tots els problemes per a la Comunitat Valenciana tant per l'anterior president Autonòmic, Eduardo Zaplana, com per l'actual, Francisco Camps. Però el temps ha revelat que no resultava apropiat per als interessos dels valencians i les valencianes, per a finançar adequadament els serveis públics bàsics.

202. Per tal de plantejar una alternativa a l'actual finançament autonòmic, el PSCV-PSOE planteja com a principis els següents: suficiència, autonomia, coresponsabilitat i solidaritat amb la resta dels territoris de l'Estat Espanyol.

203.

I. Per suficiència financera entenem que la Comunitat Valenciana ha de rebre un finançament per habitant que li permeta atendre adequadament les competències que té assumides, en particular els serveis fonamentals, en les mateixes condicions que la resta de territoris de l'Estat Espanyol.

204. El finançament per habitant ha de ser l'indicador que determine el finançament autonòmic que, en el cas de la Comunitat, haurà de ser igual, almenys, a la mitjana del conjunt de l'Estat.

205. II. Per a assegurar l'autonomia financera, la Comunitat Valenciana ha de poder gestionar les seues fonts de recursos. Per això, advoquem per la creació d'una Agència Tributària Valenciana que ostente totes les competències sobre els impostos propis i cedits, i que es consorcie amb l'Estat i les restants autonomies per a gestionar els impostos estatals.

206. III. El nou sistema de finançament autonòmic ha d'augmentar la coresponsabilitat fiscal, reduint la dependència de la recaptació de tributs per part de l'Administració central de l'Estat. Per això, defenem un augment dels percentatges de participació en els tributs estatals, per tal de reduir al màxim el Fons de Suficiència. Esta cessió, a més, haurà d'estar unida a una efectiva utilització de la capacitat normativa de les comunitats autònomes. En el finançament sanitari, advoquem per una revisió del sistema que incloga una major dotació al Fons de Desplaçats.

207. IV. La solidaritat del sistema ha d'assentar-se en dos mecanismes. El primer d'ells és el de pagar segons renda i rebre igual per habitant, amb la qual cosa les CCAA amb major nivell de renda contribuïxen en major grau al finançament total. El segon és el reforçament dels fons destinats al desenvolupament en les regions més desafavorides, per mitjà del Fons de Compensació Interterritorial, o qualsevol altre instrument que serveixca per a aproximar els nivells de renda entre territoris.

208. El finançament local ha de vincular-se a la reforma del finançament autonòmic. De la mateixa manera que les autonomies, els ajuntaments han de comptar amb les fonts de finançament que asseguren la seua suficiència financera i redueixquen la seua dependència de la construcció. Per això, defenem un model basat en la participació dels tributs estatals i autonòmics, així com un Fons de Garantia que anivelle la capacitat financera dels ajuntaments amb menors recursos, a fi d'assegurar un nivell mínim de prestació dels serveis bàsics igual en tots els municipis.

209. Un canvi de prioritats: el benestar de les persones.
210. L'educació: una aposta capital.

211. Per als socialistes l'Educació és una prioritat bàsica. És alhora un dret constitucional que els poders públics han de garantir i el primer factor de progrés individual i social, la millor forma d'invertir en el futur del nostre país, i de defendre els interessos de totes les ciutadanes i ciutadans de la Comunitat Valenciana.

212. La seua extensió a tots els ciutadans, en condicions de qualitat, és el fonament més sòlid per a construir una societat econòmicament avançada i cohesionada socialment i territorial, per a aconseguir la millor preparació de la ciutadania i una verdadera societat de ciutadans lliures i responsables.

213. L'arribada de persones de diferents països, ètnies i cultures ens obliga a respondre a un altre gran repte: fer possible que l'educació siga un espai per a aprendre a conviure, a respectar al diferent i a viure junts. La inscripció i integració efectiva dels alumnes immigrants en els centres educatius sostinguts amb fons públics, sense distinció entre públics i concertats, és també un element crucial per a fer efectiu eixe repte. Com també ho és l'ensenyament de l'educació per a la ciutadania, que inclou l'aprenentatge dels drets i deures dels ciutadans, el respecte pels valors democràtics i pels drets humans i la importància de la solidaritat i la tolerància com a principis bàsics per a la convivència. Els socialistes valencians no admetem ni tolerem l'actitud irresponsable del PP i l'intent del president Camps d'utilitzar subterfugis lingüístics, per a impedir el seu ensenyament que, en definitiva, amaga la seua por a educar els nostres joves en els principis bàsics de la democràcia, quelcom renyit amb la forma d'actuar i de fer política del PP.

214. La creixent demanda d’una atenció infantil global, de 0 a 3 anys, és una necessitat insatisfeta i, cada vegada, més urgent de cobrir. Hem de donar resposta a la insuficient xarxa de guarderies públiques per l'impacte positiu que genera en tots els reptes de les democràcies avançades: perquè contribueix a augmentar la taxa de fertilitat desitjada, perquè facilita la incorporació de la dona al món de treball i el seu camí cap a la igualtat i perquè ajuda els xiquets en el seu desenvolupament cognitiu, social i emocional.

215. En definitiva, l'atenció infantil ha d’esdevindre un servei públic essencial, com ho són la sanitat, l'educació, i ara també, l'atenció als adults dependents.

216. Així mateix, l'increment de la taxa de titulats de Batxillerat i Formació Professional esdevé un objectiu irrenunciable d'acord amb els objectius de la Unió Europea, junt amb l'augment i la millora de la formació permanent de les persones adultes per a perfeccionar els seus coneixements, i millorar la seua qualificació professional.

217. No podem oblidar que si volem reorientar el nostre model de creixement econòmic, la Formació Professional ha de ser una de les nostres apostes estratègiques. La Formació Professional és l'instrument necessari per a l'augment de la competitivitat de les empreses i l'instrument decisiu d'inserció i progrés professional. Per això, volem que cap persona abandone el sistema educatiu sense una qualificació que li permeta la seua inserció professional i, d'altra banda, aconseguir que l'oferta de formació permanent siga tot el llarg de la vida, per a donar resposta tant a les necessitats de la població com a les demandes del sistema productiu.

218. La Universitat ha de jugar un paper de lideratge en la definició de criteris i en l'elaboració de propostes a la societat i als poders públics al voltant de les millors solucions als reptes, problemes i conflictes del nostre segle. Això requereix, inexcusablement, garantir un sistema de finançament adequat i estable, un entorn apropiat al desenvolupament científic i una potent política de beques que permeta, als que tenen menys recursos, exercir el seu dret a rebre una Educació Superior de qualitat.

219. Els socialistes donem la màxima prioritat política, econòmica i social als objectius del Pla d'I+D+i per a aconseguir incrementar el capital humà qualificat que ha de correspondre al nostre desenvolupament potencial, que ens situe entre les CCAA més avançades per a superar els dèficits que ara tenim en la transferència tecnològica.

220. Els socialistes defenem una política educativa, en definitiva, que persegueixca una societat més moderna, més justa, més culta, més rica i més cohesionada, assegurant la igualtat d'oportunitats per a tots els nostres xiquets, joves i adults; que ens incorpore de forma activa i creativa a la societat del coneixement; que prime la formació en els valors universals dels drets humans; que siga capaç de respondre als nous serveis que demanden les famílies com a conseqüència de la incorporació de les dones al treball remunerat i que ens garanteixca la formació contínua al llarg de tota la vida.

221. Ens trobem davant d'un projecte ambiciós que requereix la participació i la col•laboració de tots, un projecte que requereix un major compromís social amb l'educació, que s'ha de reflectir, entre d’altres coses: en la voluntat de dignificar l'educació, establint una relació més fluida i respectuosa amb el professorat i amb les famílies, i a invertir en més i millor educació.

222. La cultura com a factor de convivència i qualitat democràtica.

223. La cultura, entesa com la suma de comportaments, valors, costums, símbols i creences, és la millor eina que tenim les persones per a comprendre el món en què vivim i per a millorar-lo.

224. La cultura valenciana és una cultura amb identitat pròpia, rica i variada, plural, tolerant i acollidora, amb diverses i múltiples manifestacions de gran arrel popular que assoleixen resonància internacional. Aquesta terra ha donat i segueix donant noms rellevants al més variat univers de la cultura. Una cultura de la què podem estar-ne orgullosos per la seua identitat i pel seu cariu acollidor. Perquè acollidors sóm el poble valencià i ho és per tant, la nostra cultura. Són moltes les persones que han escollit la nostra terra, la Comunitat Valenciana, per a romandre a viure. Persones procedents tant de la resta d’Espanya com a d’altres països del nostre voltant que han trobat ací un clima, un paisatge, un ambient, una cultura, en definitiva, unes condicions idònies on poder integrar-s’hi i desenvolupar el seu projecte vital.
225. La cultura és també un àmbit d'acció política i comprén a un sector de professionals molt divers que esperen i desitgen que la política cultural siga un eix important dins d'una gestió progressista. Les i els socialistes valencians volem una política cultural progressista, que supere la dinàmica de promoció partidista, balafiament i ineficàcia impulsada pel PP.

226. El nostre compromís és crear els mitjans i les eines perquè els ciutadans puguen accedir i crear cultura amb total llibertat i sense dirigismes. La nostra obligació és aconseguir que la cultura siga accessible a tota la ciutadania en tots els àmbits, i que siga un instrument per a superar desigualtats socials. Un instrument d'igualtat, d'integració i de progrés.

227. Volem una gestió cultural coparticipada amb els professionals de tots els sectors, la creació de les necessàries infraestructures territorials de qualitat que asseguren un ús eficient dels recursos públics, la recuperació del nostre patrimoni històric i artístic, el desenvolupament de les nostres indústries i empreses culturals, la redefinició de la política museística i l'impuls de les dotacions primàries bàsiques com les biblioteques.

228. La funció de les institucions és impulsar la creativitat com a valor i com a treball, sense pretensions de suplantar, competir o censurar. Per això són necessaris la transparència, l'honestedat i un govern democràtic. Per això resulta imprescindible superar l'etapa d'obscurantisme i partidisme del PP en la gestió cultural. La política cultural socialista és una aposta per la serietat d'un treball, la participació, la dotació d'infraestructures bàsiques i el foment i la promoció de la creació artística.

229. La societat valenciana, culturalment molt rica, ha de potenciar tots aquells elements culturals que la integren, perquè s'enforteixquen no sols els aspectes propis valencians, sinó que ajuden a d’altres a integrar-se, augmentant així la cohesió social. Les innumerables manifestacions culturals existents en els nostres pobles i ciutats han de ser un bon instrument per a això.

230. En definitiva, volem que la Comunitat Valenciana siga un autèntic espai d'integració social i cultural, on la cultura plural es valore i estiga a l'abast de tots. Volem una societat que permeta a dones i homes, siga quina siga la seua edat, situació personal o familiar i procedència, una convivència en pau i que puga sentir-se part activa de la comunitat.

231. La sanitat com a dret i prioritat.

232. L'article 43 de la Constitució espanyola reconeix el dret a la protecció de la salut. Va ser un govern socialista el que va donar cos jurídic a aquest mandat constitucional en forma de Llei, promulgant en 1986 la Llei General de Sanitat, l'objectiu prioritari de la qual era substituir la caritat per drets socials, vinculant la protecció sanitària a la condició de ciutadà.

233. Però els socialistes no ens podem conformar amb allò que s'ha aconseguit fins ara. Hem de mirar cap al futur i continuar sent ambiciosos. Hem adquirit un fort compromís amb les polítiques socials, i continuem apostant fermament per una sanitat pública de qualitat i accessible per a tots els ciutadans. Per això, si aconseguim la confiança dels ciutadans en les pròximes eleccions, ens comprometem a avaluar el model de gestió privada instaurat pel PP, perquè creguem que la salut no pot subjectar-se als paràmetres de la rendibilitat econòmica que són vàlids a d’altres àmbits de prestació de serveis públics, sinó que ha d’estar subjecta a l’objectiu de garantir un dret universal de qualitat.

234. És necessari avaluar el vertader cost de la sanitat valenciana i la necessitat del seu finançament. Les factures als calaixos, no és el camí. Reflecteix una pèssima gestió que, a més de repercutir en una major despesa financera, impedeix conèixer el cost real de prestació del servei.

235. Ens proposem aconseguir una nova definició de la qualitat en l'atenció sanitària. Esta nova dimensió de la qualitat assistencial es pot resumir en tres objectius concrets: millorar l'accessibilitat a l'atenció sanitària; millorar i ampliar l'oferta assistencial, millorant i ampliant les prestacions; i caminar cap a una major humanització de l'atenció sanitària.

236. Millorar l'accessibilitat dels usuaris a l'atenció sanitària significa fer-la més àgil i pròxima al ciutadà, per mitjà de la simplificació de procediments, reducció de les llistes i temps d'espera i millorant la continuïtat i la coordinació en l'atenció sanitària.

237. Els socialistes valencians volem que s'atenguen les noves demandes assistencials i posar tots els mitjans possibles per a